Nova entrada de Critèria: «Criteris d’estil de llenguatge igualitari per a la correcció de textos institucionals»
L’any 2024 la Comissió d’Igualtat de l’Institut va encomanar la redacció d’uns criteris d’estil de llenguatge igualitari per a la redacció dels textos institucionals. L’objectiu era subratllar la presència d’homes i dones en determinats col·lectius, de manera que es posés en relleu la presència de les dones i no se subordinés a la dels homes.
El resultat d’aquell encàrrec són aquests Criteris d’estil de llenguatge igualitari per a la correcció de textos institucionals de l’IEC, pensats i redactats per a la comunicació interna i externa de l’IEC. Les propostes que s’hi fan parteixen de recursos ja existents en la llengua catalana, respectuosos amb la normativa lingüística, tal com recollia el document que va publicar la Secció Filològica: El llenguatge inclusiu: compatibilitat dels recursos estilístics dels usos no sexistes amb la normativa lingüística, i es basen en criteris que, en general, ja se seguien a la institució de feia temps.
A Critèria, estrenem nou disseny de web
Per tal d’afavorir que els continguts del nostre web es puguin consultar des de qualsevol dispositiu, hem hagut de fer un canvi de plataforma informàtica. Aprofitant l’avinentesa d’aquesta mudança, hem volgut oferir un nou disseny de Critèria més actual. Esperem que us agradi!
La Secció Filològica lliura el primer diploma de col·laborador distingit a Josep Ruaix
El 16 de desembre, en una cerimònia solemne presentada per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Ruaix i Vinyet va rebre el primer diploma de col·laborador distingit en reconeixement de les seves valuoses aportacions a la tasca de la SF. Amb aquest diploma la SF inaugura una nova manera de reconèixer la tasca incansable dels estudiosos que contribueixen al progrés i la difusió de la llengua i cultura catalanes.
Josep Ruaix ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica. Els seus manuals El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984), dels quals s’han fet successives edicions, han estat un referent per a l’aprenentatge de la llengua. També ha publicat Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989), La conjugació dels verbs (1990), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui (1994-1995), Diccionari auxiliar (1996) i Català progressiu (1997), Català complet (1997-1998) i Nou Diccionari auxiliar (2011). Del 1996 al 1998 va formar part del consell consultiu per a l’elaboració de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.
L’IEC publica ‘Novetats en els textos normatius (2016-2023)’
Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, que té per finalitat destacar els aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.
L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).
Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu.
La Secció Filològica estrena nou web
S’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.
Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.
Destaquen també els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.