Continguts

7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011 (fins al 2019)

 

 

La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2023)

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial (i fins al 2021, del Servei de Correcció Lingüística), s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.

L’edició present té una extensió total de 281 pàgines i conté 86 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.

 

 

7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2024)

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció d’un llibre d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament de Recerca i Universitats, amb la finalitat que sigui útil per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.

L’edició present té una extensió total de 267 pàgines i conté 83 taules de dades i 12 figures que il·lustren els criteris adoptats.

 

7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves

 

Des de l’any 2009 fins al 2019, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’ha encarregat de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquest període, l’IEC va anar configurant un conjunt de criteris i orientacions que van culminar en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Educació, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquests reculls de criteris han estat publicats anualment per l’Institut entre l’any 2011 i l’any 2019, a partir del qual s’han deixat d’editar.

 

7.2.1. Actes del I Seminari de Correcció de Textos (1999)

 

7-2-1_I Seminari de Correcció 1999

 

El 26 de març de 1999 es va dur a terme el I Seminari de Correcció de Textos, adreçat als coŀlaboradors i coŀlaboradores externs del Servei de Correcció de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzat per aquest Servei en nom de la Secretaria General de l’IEC. L’acte fou presidit per Carles Miralles, membre de la Secció Filològica i secretari general de l’IEC, i coordinat per Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció.

El llibre Actes del I Seminari de Correcció de Textos conté les actes d’aquest I Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el desembre del mateix any.

 

 

 

 

 

7.2.2. Actes del II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació» (2003)

 

7-2-2_II Seminari de Correcció 2003b

 

El 7 i 8 de novembre de 2002 es va dur a terme el II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació», adreçat a llicenciats o doctors en filologia catalana, traducció i interpretació, i periodisme, i estudiants universitaris de filologia catalana. L’acte, organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, fou dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, i Oriol Camps i Giralt, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio.

El llibre II Seminari de Correcció de Textos: La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació conté les actes d’aquest II Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el juliol de l’any següent.

7.2.3. Actes del III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos» (2006)

 

7-2-3_SCT03 2006_01_coberta

 

El 18 i 19 de novembre de 2004 es va dur a terme el III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos», adreçat a llicenciats o doctors en filologia catalana, en altres llicenciatures d’humanitats o en traducció i interpretació, o altres estudis. L’acte, organitzat per l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, fou dirigit per Josep Vigo i Bonada, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i director de l’OCAL, i coordinat per Josep M. Mestres, cap de l’OCAL. Hi van coŀlaborar institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Enciclopèdia Catalana, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), els Serveis Lingüístics del Parlament de Catalunya i el Termcat, Centre de Terminologia.

El llibre III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos conté les actes d’aquest III Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el febrer del 2006.

 

 

7.2.4. Actes del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos» (2014)

7-2-4_SCT04 2014_01_actes_coberta ret

El dia 3 de juliol de 2014 es va celebrar el IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos», adreçat als traductors i correctors que col·laboren externament en les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans i també als professionals de la traducció i la correcció en general. L’acte, organitzat conjuntament pel Servei de Correcció Lingüística (SCL) i pel Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Brauli Montoya, membre de la Secció Filològica de l’IEC i director del SCL, i amb la coordinació de Josep M. Mestres, cap del SCL, i de Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, fou presidit per Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC. Hi van participar Salvador Alegret i Joana Torres, pel Programa CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia); Pau Vidal i Santiago Muxach, en nom de la Secció Filològica, i Sílvia López i Josep M. Mestres, en nom de Critèria.

El llibre IV Seminari de Correcció de Textos. Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos  conté les actes d’aquest IV Seminari, tal com han estat publicades per l’IEC el mes de novembre de 2015.

 

 

7.3.01. La terminologia i la documentació: relacions i sinergies (2010)

 

7-3-1_La terminologia i la documentació 2010_Coberta

 

El volum La terminologia i la documentació: relacions i sinergies, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el febrer de 2010 i coordinat per Jaume Martí i Marina Salse dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté les actes de la VII Jornada de la SCATERM: «Terminologia i documentació», celebrada a la Universitat de Barcelona el 29 de maig de 2009. En aquesta jornada es descabdellaren les ponències i comunicacions següents:

— «Encontrar documentos a través de las palabras y de los enlaces», per José Luis Alonso Berrocal, professor titular del Departament d’Informàtica i Automàtica de la Universitat de Salamanca;

— «Invitació a l’estudi estadístic del llenguatge», per Rogelio Nazar, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Ús d’estratègies estadístiques per a l’extracció automàtica d’unitats terminològiques», per Mercè Vázquez i Antoni Oliver, ambdós de la Universitat Oberta de Catalunya;

— «La documentació aplicada a la traducció jurídica», per Eivor Jordà, Centre universitari ESTEMA (València);

— «Vocabulari de preservació i conservació del patrimoni documental», per Maria Elvira, Universitat de Barcelona;

— «El futur de la informació acadèmica: Web semàntic / Web social, o tots dos?», per Lluís Codina, professor titular de la Secció de Ciències de la Documentació de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Vocabulària: un multicercador temàtic», per Xavier Albons, Pep Cara, Àngels Egea i Montserrat Lleopart, tots dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Terminologia i documentació 2.0», per Jordi Chumillas, Ruth Contreras i Ricard Giramé, tots de la Universitat de Vic.

7.3.02. Aspectes de terminologia, neologia i traducció (2010)

 

7-3-2_Aspectes de terminologia 2010

 

El volum Aspectes de terminologia, neologia i traducció, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el novembre de 2010 a cura d’Eusebi Coromina i Josep M. Mestres, conté una crònica del curs 2009-2010 amb la VIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, neologia i traducció» celebrada a la Universitat de Vic el 13 de maig de 2010, i els estudis i projectes següents:

— «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra;

— «Neologia i traducció en els processos d’estandardització», per Carles Biosca i Carles Castellanos, ambdós de la Universitat Autònoma de Barcelona;

— «El nom de la sabata en neologia i terminologia comparades. Objecte de litigi, objecte de desig i estereotips», per Mireia Calvet, Secció d’Alemany de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona;

— «La norma UNE de traducció aplicada a la traducció de normes», per Elisabeth Casademont i Marta Sabater, ambdues del Termcat, Centre de Terminologia;

— «Terminologia neològica del transport aeri», per Eusebi Coromina, Universitat de Vic;

— «La fixació i la difusió de la terminologia tipogràfica», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC, i Esther Monzó, Universitat Jaume I;

— «Mecanismes d’actualització del lèxic: com poden influir en la implantació de la terminologia en català?», per M. Amor Montané, Grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta del segon volum dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia».