El 18 d’abril de 1997, el Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar adoptar l’alfabet fonètic internacional per a representar els sons amb criteris fonètics.
L’11 de desembre de 1998 va aprovar els criteris continguts en l’obra Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional, que sortí publicada l’any 1999. Aquests criteris, que s’apliquen a totes les transcripcions fonètiques de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, es poden baixar directament o bé adquirir-los en versió de paper al Portal de Publicacions de l’IEC.
Noteu, però, que, tant en la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016) com en l’Ortografia catalana (OIEC, 2017) publicades per l’Institut d’Estudis Catalans, el símbol fonètic de la consonant oclusiva velar sonora és representat amb la grafia [g], en comptes de la recomanada per l’AFI ([ɡ]), així com els accents primari ([ˈ]) i secundari ([ˌ]) són representats mitjançant els signes [´] i [`], respectivament.
L’Associació Fonètica Internacional (AFI) va publicar l’any 2015 una versió actualitzada de la taula que consta com a figura 1 en aquest opuscle.
«The international phonetic alphabet (revised to 2015)» es pot consultar en l’adreça de la referència següent: «Full chart», a The International Phonetic Association [en línia], <https://www.internationalphoneticassociation.org/content/full-ipa-chart> (consulta: 2 març 2017).