Continguts

Carla Soler i Pairó

4.2.2. La composició de les referències bibliogràfiques a peu de pàgina i dins el text principal (any de publicació al davant)

 

A més de disposar-les en forma de llista al final o a l’inici de l’obra, les referències bibliogràfiques poden aparèixer a peu de pàgina, tant si hi ha una llista final o inicial com si no.

Si hi ha una llista final o inicial, les referències al peu es poden simplificar, en pro de l’extensió del text o de l’estalvi de lectura.

En algunes obres, la simplificació arriba a l’extrem de situar una informació referencial mínima entre parèntesis dins el text principal, en comptes de fer-ho a peu de pàgina.

Totes aquestes possibilitats són explorades i regularitzades en el document La composició de les referències bibliogràfiques a peu de pàgina i dins el text principal (any de publicació al davant).

 

 

9.6.2. Pràctiques dels postgraus i màsters de correcció i assessorament lingüístic de la UAB

 

9-5-2_Logotip UAB 2014

 

Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.

L’any 2001, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per a acollir alumnes procedents dels postgraus de correcció i assessorament lingüístic organitzats per aquesta universitat.

Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:

— Montserrat Rodà i Bancells, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril i maig del 2001;

— Albert Soler i Dalmases, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de novembre i desembre del 2001 (havia treballat com a col·laborador extern entre el 1998 i el 2000, i va treballar com a corrector en plantilla d’aquesta oficina del 2 de gener de 2002 fins al 30 de setembre de 2008;

— Anna Meda i Vicens, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de maig i juny del 2002;

— Sandra Soler i Genescà, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril a juny del 2003;

— Gemma Viñes i Salvador, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril a juny del 2004;

— M. Eugènia Gisbert i Calduch, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos d’abril a juny del 2005 (va treballar posteriorment com a col·laboradora externa d’aquesta oficina els anys 2006 i 2007, i com a col·laboradora externa de la Unitat de Correcció del Servei Editorial entre els anys 2007 i 2010);

— Judit Font i Vall, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de maig i juny del 2006;

— Ester Ollé i Pérez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2007 (treballa com a col·laboradora externa d’aquesta unitat des del mateix any 2007);

— Maria Sabé Martínez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2008 (posteriorment, va treballar com a correctora d’aquesta unitat entre el 12.1.2009 i el 30.9.2010);

— Marta Breu Díez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant el mes de juliol del 2009;

— Joan Manel del Llano Ribas, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2010;

— Núria Solano Dalmau, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2011;

— Carles Brosel i Oliu, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de febrer i març del 2012;

— Santiago Bonnin Gómez, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2013;

— Amor Montané March, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2014;

— Paula Lunes Pulido, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos d’abril i maig del 2015;

— Alba Pons Pons, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2016;

— Antoni Vall Parera, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juny del 2018;

— Violant Maluquer Bayarri, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de maig i juliol del 2019;

— Gemma Sastre Sancho, pràctiques a la Unitat de Correcció del Servei Editorial durant els mesos de juny i juliol del 2020.

 

9.3.03. III Seminari: «La petita història de la correcció de textos a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)» (2013)

 

 

Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC), el III Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «La petita història de la correcció de textos a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i amb la col·laboració de Carme Kellner, va tenir lloc a l’Espai Cívic Centre d’Igualada el dissabte 18 de maig de 2013.

En aquest seminari, Josep M. Mestres va tractar de la correcció de textos de l’IEC entre el 1907 i el 2007, en relació amb els aspectes següents:
— El funcionament intern de la institució en relació amb la correcció de textos i, especialment, la correcció de publicacions;
— Les denominacions vàries dels serveis de correcció a l’IEC al llarg de la història;
— Els professionals de la correcció a l’IEC;
— Les eines emprades pels professionals de la correcció al servei de l’IEC;
— Altres aspectes relacionats amb la correcció de textos a l’IEC, com els terminis i els costos de la traducció.

Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest III Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.

 

Fotografies del III Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (2013)

Inici del III Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana. Fotografia: Albert Soler.

Vista de la sala durant el III Seminari. Fotografia: Albert Soler.

Carme Kellner i Josep M. Mestres a l’entrada de l’Espai Cívic Centre. Fotografia: Albert Soler.

Albert Soler i Josep M. Mestres en acabar el III Seminari. Fotografia: Carme Kellner.

9.3.02. II Seminari: «Què cal saber per a fer un bon índex alfabètic?» (2012)

 


Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC), el II Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Què cal saber per a fer un bon índex alfabètic?», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Delegació d’Òmnium Cultural de l’Anoia, a Igualada, el dissabte 19 de maig de 2012.

 

En aquest seminari, Josep M. Mestres va respondre a un seguit de qüestions relacionades amb la confecció d’índexs:

— Sabem què és un índex? I un índex alfabètic?
— No tots els índexs són iguals. Quin és l’índex més adequat? Possibles dificultats terminològiques.
— Què hem de marcar per a l’índex?
— Com hem de recollir la informació?
— La disposició de les entrades de l’índex: entrades amb subentrades, entrades amb conceptes i remissions.
— L’ordenació alfabètica: l’ordenació de mots aïllats, l’ordenació de sintagmes.
— L’ordenació de topònims, antropònims i referències bibliogràfiques.
— La disposició de les columnes de text dels índexs.

 

Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest II Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.

 

Fotografies del II Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (2012)

Moment de la sessió del II Seminari. Fotografia: Albert Soler.

Vista de la sala durant el II Seminari. Fotografia: Albert Soler.

9.3.01. I Seminari: «Els recursos lingüístics i terminològics de l’Institut d’Estudis Catalans» (2011)

 

Organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC), el I Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana: «Els recursos lingüístics i terminològics de l’Institut d’Estudis Catalans», impartit per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, va tenir lloc a la seu de la Delegació d’Òmnium Cultural de l’Anoia, a Igualada, el dissabte 2 d’abril de 2011.

 

En aquest seminari, Josep M. Mestres va tractar dels aspectes següents:
— La norma lingüística.
— Els recursos impresos de l’IEC.
— Els recursos en línia de l’IEC.
— Altres recursos disponibles en línia.

 

Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest I Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografies del I Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (2 d’abril 2011)

Vista de la sala durant la presentació del I Seminari. Fotografia: Albert Soler.

 

Vista de la sala durant el I Seminari. Fotografia: Albert Soler.

Moment de la sessió del I Seminari. Fotografia: Albert Soler.

Part dels assistents a la sortida del I Seminari.

 

 

9.6.4. Pràctiques de traducció i correcció de la Facultat de Traducció i Interpretació de l’UJI

 

9-5-4_Logotip UJI 2014

 

Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.

L’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Universitat Jaume I, de Castelló (UJI) per a acollir alumnes procedents de la llicenciatura i, posteriorment, del grau de traducció i interpretació organitzat per la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat.

Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:

— Maria Quiles i Ruiz, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de juny i juliol del 2007.

— Aina Cendra i Senent, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juliol a setembre del 2012.

— Adrià Gonga Roselló, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2013.

— Victòria Mira Pérez, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2015.

— Miriam Tijani Ovando, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de maig, juny i juliol del 2016.

— Carolina Seguí i Terol, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2019.

— Arturo Hernández Pérez, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2021.

 

3.2.5. Noms i abreviacions dels estats dels EUA

 

 

En les referències bibliogràfiques —per bé que en altres contextos també—, de vegades cal precisar a quin estat pertany un topònim determinat, per a evitar ambigüitats geogràfiques.

Les indicacions del document titulat Noms i abreviacions dels estats dels EUA, tot i que fan referència a un aspecte molt concret de les referències bibliogràfiques (el lloc d’edició o distribució), es poden aplicar a altres contextos en què convingui distingir un topònim dels homògrafs corresponents.

 

 

 

 

 

9.4.2. Recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans (2004)

 

 

El dia 14 de juny de 2004, a petició del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) de l’Institut d’Estudis Catalans dugué a terme una sessió pública sobre Recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, que comptà amb la participació d’una seixantena de persones, quaranta-quatre de les quals havien estat convocades pel CPNL.

Sota la presidència de Josep Vigo, director de l’OCAL, Josep M. Mestres va exposar detalladament els recursos lingüístics disponibles fins en aquell moment.

El document adjunt conté el díptic de quatre pàgines de format ISO A4 lliurat als assistents que conté una selecció dels recursos impresos, en CD-ROM i en línia publicats per l’Institut d’Estudis Catalans que podien tenir més interès per als professionals de la llengua, juntament amb unes quantes adreces d’Internet de recursos de l’IEC relacionats amb la llengua catalana. També es va lliurar a les persones assistents un opuscle de sis pàgines grapades facilitat pel Servei de Publicacions de l’IEC amb totes les novetats bibliogràfiques d’aquesta institució entre l’octubre del 2003 i l’abril del 2004 (no recollit en aquesta crònica).

 

 

9.4.1. Presentació del tipòmetre (2002)

 

3-5-c_Tipòmetre IEC 2002 presentació

 

Amb la voluntat de facilitar tota classe d’orientacions i eines de precisió als professionals que treballen amb la llengua catalana, el Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans (SEREIEC) va dissenyar i fabricar un tipòmetre especialment adequat per als correctors i traductors que han de revisar proves d’impremta i per als tallers de fotocomposició de l’àmbit català. El dia 22 de març de 2001 Josep M. Mestres, autor del disseny, va presentar al director del SEREIEC la proposta de confecció d’un tipòmetre amb la garantia de qualitat pròpia d’aquesta institució, el qual la va traslladar al gerent de l’Institut, finalment, el mes de juny del 2001 es rebé el vistiplau de la Presidència de l’IEC per a tirar endavant el projecte, que es va presentar oficialment a la seu de l’IEC el dia 10 de juliol de 2002. El programa detallat de la sessió es pot veure en el document adjunt.

 

En aquest acte, van intervenir les persones següents: Joan Martí i Castell, director del SEREIEC; José Martínez de Sousa, ortotipògraf, que va dictar la lliçó titulada «Medidas, tipómetros y corrección de textos», i Josep M. Mestres i Serra, que va presentar el tipòmetre de l’IEC, amb la presentació en MS Power Point® titulada «Projecte i característiques del tipòmetre de l’IEC». Clogué l’acte Lluís Jou i Mirabent, director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografies de la presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans (10 de juliol de 2002)

Joan Martí i Castell obre la sessió de presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

Vista de la Sala Pere i Joan Coromines durant la presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

Vista de la Sala Pere i Joan Coromines durant la presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

José Martínez de Sousa durant la presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

Josep M. Mestres presenta les característiques tècniques del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

Vista de la mesa de la sessió durant la presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

Lluís Jou clou l’acte de presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

Vista general de la Sala Pere i Joan Coromines durant la cloenda de la presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans. Fotografia: Servei de Correcció Lingüística (SCL).

 

 

9.5.3. Jornades sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics (2001)

 

 

Organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans en col·laboració amb la Societat Catalana d’Estudis Agraris, el curs Jornades sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics, dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC; coordinat científicament per Joan Ràfols Casamada, vocal de Publicacions de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, i coordinat tècnicament per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, va tenir lloc a la Sala Nicolau d’Olwer de l’IEC del 5 al 19 de novembre de 2001, amb l’assistència d’una trentena d’alumnes.

El quadre de professorat era format per Antònia Rigo i Arnavat, cap del Servei Lingüística d’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), de Barcelona; Daniel Cassany i Comas, professor d’anàlisi del discurs de la Universitat Pompeu Fabra, i Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC.

En la sessió inaugural del curs, celebrada el dia 5 de novembre de 2001, van intervenir les persones següents: Joan Ràfols Casamada, vocal de Publicacions de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i coordinador científic del curs; Joan Pere Vila-Hors, president de la ICEA; Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i Manuel Castellet, president de l’IEC.

La lliçó inaugural va anar a càrrec de Josep Vigo Bonada, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, i les sessions foren presentades per Josep M. Mestres.

En aquesta activitat es descabdellaren les tres lliçons següents distribuïdes en tres sessions de tres hores cadascuna:

— «La fase de preredacció», a càrrec d’Antònia Rigo, cap del Servei Lingüístic d’ESADE;

— «La fase de redacció», a càrrec de Daniel Cassany, professor d’anàlisi del discurs de la Universitat Pompeu Fabra;

— «La fase de presentació», a càrrec de Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC.

Va cloure el curs amb un parlament Joan Ràfols Casamada, coordinador científic del curs.

Les tres sessions es van dur a terme a la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona.

L’any següent, es va programar la segona edició d’aquest curs entre el 2 i el 30 d’octubre de 2002, amb la denominació Curs sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics, però no es va poder dur a terme perquè no hi va haver prou demanda.

 

Fotografies del curs Jornades sobre l’elaboració i la presentació de treballs científics i tècnics (2001)

Sessió inaugural del curs JEPTCT el dia 5 de novembre de 2001. D’esquerra a dreta: Joan Ràfols Casamada, Joan Pere Vila-Hors, Joan Martí i Castell i Josep Vigo Bonada.

Joan Ràfols Casamada obre la sessió durant el curs JEPTCT.

Josep Vigo Bonada imparteix la lliçó magistral durant la sessió inaugural del curs JEPTCT.

Vista de la Sala Nicolau d’Olwer de la Casa de Convalescència de l’IEC durant la sessió inaugural del curs JEPTCT.

La professora Antònia Rigo durant una classe teoricopràctica del curs JEPTCT.

El professor Daniel Cassany durant una classe teoricopràctica del curs JEPTCT.

El professor Josep M. Mestres durant una classe teoricopràctica del curs JEPTCT.