Continguts

El volum De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2002 a cura de Joan Martí i Castell, conté quatre lliçons magistrals i cinquanta-sis d’articles més curts escrits per l’equip de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC entre els anys 2000 i 2002: Joan Martí i Castell (16 articles), director del SEREIEC; Josep M. Mestres i Serra (19 articles), cap de l’OCAL; Roser Vernet i Anguera (16 articles), responsable de l’Oficina de Consultes del SEREIEC, i Albert Soler i Dalmases (5 articles), corrector de l’OCAL.

Les quatre lliçons magistrals són les següents:

— «L’ús i la norma», per Albert Jané i Riera;

— «Entorn de la correcció normativa», per Antoni M. Badia i Margarit;

— «Sobre el català científic», per Josep Vigo i Bonada;

— «Medidas, tipómetros y corrección de textos», per José Martínez de Sousa.

5.1.1. Els noms científics dels éssers vius

18 de maig de 2016 | 5.1. Qüestions de lèxic general i d’especialitat

La pronunciació correcta dels noms científics dels éssers vius denota una bona formació cultural i científica, especialment en la relació entre els traductors i correctors i els autors i editors d’una publicació. El document Els noms científics dels éssers vius ofereix els criteris necessaris per a l’ortoèpia d’aquestes denominacions.

Aquesta versió, publicada inicialment en el llibre De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002, a cura de Joan Martí Castell (2002), ha obtingut el vistiplau de la Secció Filològica el dia 13 de maig de 2016 i conté les esmenes proposades prèviament pels membres d’aquesta Secció.

9.5.4. Curs de redacció de documents administratius (2006)

18 de desembre de 2015 | 9.5. Cursos i tallers organitzats pels serveis de correcció de l’IEC

A petició de la Gerència de l’IEC, l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics va organitzar, entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre de 2006, el Curs de redacció de documents administratius, que va tenir lloc a la Sala Fontserè de la seu de l’IEC, a Barcelona. Aquest curs estava adreçat especialment al personal administratiu de la institució que tingués uns coneixements de català equivalents a un nivell C de la Generalitat de Catalunya, i va comptar amb l’assistència de deu alumnes. Els formadors van ser Albert Soler i Dalmases, Laia Campamà Mormeneo i Josep M. Mestres i Serra.

El curs tenia per finalitat explicar els principals aspectes de la redacció de documents administratius i introduir de manera general les convencions ortotipogràfiques i altres temes que tenen a veure amb la redacció d’aquesta classe de documents, amb vista a millorar la producció de textos administratius del personal de l’IEC.

El curs es va dividir en quinze sessions de dues hores cada una. La metodologia seguida a les sessions va ser la següent: la primera hora, en general, es dedicava a repassar aspectes globals de la redacció de documents administratius i a fer-ne els exercicis corresponents; tot seguit, s’explicaven les característiques principals d’un document administratiu concret. Després d’una pausa de deu minuts, la segona hora es dedicava a corregir el document treballat en la sessió anterior.

5.1.2. Les notacions horàries en els textos de l’IEC

7 d'octubre de 2015 | 5.1. Qüestions de lèxic general i d’especialitat

La necessitat de disposar d’unes fórmules de notació horària homogènies en els textos que elabora i publica l’Institut d’Estudis Catalans ha fet imprescindible d’incloure a Critèria el document Les notacions horàries en els textos de l’IEC. Per bé que el text que conté parteix d’un d’anterior (del 6 de novembre de 2004) titulat Les notacions horàries en català central, la Secció Filològica, en atorgar-li el vistiplau, hi ha volgut recollir les altres varietats geolectals, perquè es tinguin en compte si escau, segons el text.

Aquest document conté també una taula amb les parts del dia i una altra amb les variants formals més esteses.

3.1.3. L’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’altres alfabets

20 d'abril de 2015 | 3.1. Eines i criteris ortotipogràfics en general

Un dels aspectes de l’apostrofació de què tracta la gramàtica normativa és l’apostrofació de l’article definit i la preposició de davant les lletres soltes i els noms de lletra de l’alfabet català. Tanmateix, en les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen sovint informacions relatives als alfabets grec, hebreu i àrab, entre d’altres. Per a subvenir a aquestes necessitats editorials, Critèria ofereix les orientacions d’ús titulades Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra.

Aquesta primera versió del document ha obtingut el vistiplau del Ple de la Secció Filològica en la reunió tinguda el dia 17 d’abril de 2015.

9.6.5. Pràctiques de traducció i correcció de la Fundació Universitat-Empresa de l’UJI

24 de febrer de 2015 | 9.6. Estades d’estudiants en pràctiques de correcció, traducció i llengües aplicades

Des de l’any 2000, els serveis de correcció de l’IEC han acceptat anualment fins a quatre estudiants en pràctiques de correcció i traducció de diverses universitats dels Països Catalans. Aquesta activitat ha coadjuvat, sens dubte, a l’itinerari formatiu dels futurs correctors i traductors de llengua catalana.

L’any 2010, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb la Fundació Universitat-Empresa de la Universitat Jaume I, de Castelló (FUE-UJI) per a acollir alumnes procedents de la llicenciatura i, posteriorment, del grau de traducció i interpretació organitzat per la Facultat de Traducció i Interpretació d’aquesta universitat.

Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:

— Maria Martí Castelló, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de maig i juny del 2009;

— Patricia Moragón Fandos, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny a setembre del 2011;

— Marina Pastor Alemany, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de juny i juliol del 2012.

9.6.3. Pràctiques del postgrau de traducció cientificotècnica de l’IDEC-UPF

24 de febrer de 2015 | 9.6. Estades d’estudiants en pràctiques de correcció, traducció i llengües aplicades

L’any 2006, l’Institut d’Estudis Catalans signà un conveni de pràctiques amb l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) per a acollir alumnes procedents del postgrau de traducció cientificotècnica organitzat per aquesta universitat.

Els estudiants acollits en virtut d’aquest conveni, que s’ha anat renovant periòdicament, han estat:

— Meritxell Màrgens i Rams, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de febrer i març del 2006;

— Patricia Lara Vitri Vives, pràctiques a l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics durant els mesos de febrer i març del 2007 (treballa com a col·laboradora externa d’aquesta oficina des del mateix any 2007);

— Àfrica Vila Ortega, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de març i abril del 2008;

— Maria Luna i Cuberta, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos de maig i juny del 2009;

— Esther Llópez Llongarriu, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos del febrer a l’abril del 2010;

— Núria Duran Adroher, pràctiques al Servei de Correcció Lingüística durant els mesos d’abril a juny del 2011.

ANTIGA 2014 – 7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011

23 de desembre de 2014 | ANTIGA 7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

ANTIGA 2014 – 5.2.2. La traducció de noms propis a altres llengües en les publicacions de l’IEC

22 de desembre de 2014 | ANTIGA 5. Qüestions de lèxic i onomàstica

Per bé que l’Institut d’Estudis Catalans publica majorment en català, també disposa de publicacions en altres llengües o bé multilingües.

El document titulat La traducció de noms propis a altres llengües en les publicacions de l’IEC ha estat redactat per a facilitar la traducció, quan escau, dels noms propis relacionats amb l’IEC a l’espanyol i a l’anglès, per bé que també ofereix uns criteris generals que es poden aplicar a les altres llengües de cultura.

1.2.2. La disposició ortotipogràfica dels qüestionaris d’opció múltiple

3 de desembre de 2014 | 1.2. La disposició de parts específiques del text

Els qüestionaris d’elecció múltiple que es fan servir actualment en molts exàmens de coneixements es basen en criteris psicomètrics i presenten característiques tipificables que és convenient conèixer amb vista a la revisió ortotipogràfica d’aquesta classe de textos.

Per a l’elaboració d’aquests criteris per a la disposició dels qüestionaris d’opció múltiple, hem tingut el privilegi de poder disposar de l’assessorament del doctor Lluís Garcia i Sevilla, psiquiatre especialista en proves psicomètriques i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

« Entrades anteriors

Entrades posteriors »

Critèria

Espai web de correcció de l’IEC