El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Sandra Montserrat Buendía (nada a Barcelona el 1976) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana, llicenciada en lingüística general i professora de la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Partal Montesinos (nat a Bétera, Camp de Túria, el 1960) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en magisteri per la Universitat de València i ha exercit de mestre durant dos anys (1982-1984). Com a periodista, va començar com a redactor del setmanari El Temps l’any 1984, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008); el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E-Tech 2019.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Enric Ribes i Marí (nat a Eivissa, el 1955) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres obres, ha publicat Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). Ha col·laborat en el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i ha dirigit Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera).

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Sebastià Alzamora Martín (nat a Llucmajor, el 1972) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa, amb més d’una quinzena de títols, entre els quals el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996); el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.

Des del dia 18 de juny de 2020 podem accedir la nova versió actualitzada de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La principal novetat que aporta aquesta segona edició és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el cos del text de la GEIEC.

A final de maig de 2020 la Secció Filològica ha fet pública la vuitena actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la qual consta de quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, de les quals n’hi ha una part que són conseqüència de la inclusió en el diccionari de diverses novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. També conté un bon grapat d’unitats fraseològiques d’ús freqüent, com ara a jutjar per, a nivell de, de l’ordre de, en ocasió de, per mediació de, no obstant, posar per cas, testament vital i una mica més.

Arran de la publicació de la Terminologia del ioga, amb un centenar d’entrades bona part de les quals són il·lustrades i amb equivalències a l’anglès, l’espanyol i el sànscrit, el TERMCAT acaba de presentar els Criteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, establerts pel Consell Supervisor d’aquesta institució, que poden tenir un interès especial per als professionals, els usuaris i els traductors i correctors de textos d’aquesta disciplina.

El dia 23 d’abril de 2020 el TERMCAT ha fet públiques unes recomanacions actualitzades sobre la terminologia relacionada amb la pandèmia COVID-19, que es poden consultar a l’adreça https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDM0MDQ1NA%3D%3D. Creiem que poden ser molt útils per a unificar la grafia i la pronunciació d’aquestes denominacions en tota classe de textos.

El dia 12 d’abril de 2020 va traspassar la filòloga romànica Núria Aramon i Stein a l’edat de vuitanta anys. Com a lexicògrafa, va publicar el Vocabulari català de música amb el músic Josep Mestres Quadreny (1983), va participar en la redacció de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (1969-1980), va col·laborar en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i, dins les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, en la primera edició del diccionari normatiu actual (1995) i en el Diccionari manual de la llengua catalana (2000); com a traductora, va publicar El cor del món de Hans U. von Balthasar (1965), El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de György Lukács (1973) i La tècnica i la ciència com a ideologies de Jürgen Habermas (1974); i, com a correctora, va treballar al Servei de Correcció de l’IEC entre el 15 d’abril de 1996 i el 31 de desembre de 1999. Que en pau descansi.

El dia 30 d’abril de 2020, encara confinats, hem actualitzat els documents La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere) i La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant) de les entrades 4.1.1 i 4.1.2 de Critèria, respectivament. En la versió 2 d’aquests dos documents hem afegit un criteri relatiu a les referències bibliogràfiques de congressos, jornades i altres activitats dutes a terme en una data concreta que es consigna en la portada de l’obra.