Com a resultat dels treballs duts a terme pel projecte de l’Observatori de Neologia, la Secció Filològica va obrir a final del 2017 un accés directe a la base de dades de l’Observatori de Neologia, dins la secció dels seus recursos en línia. Aquesta base de dades permet consultar els neologismes catalans documentats en textos generals des del 2010 fins al 2016.
Us recordem que la pàgina web de la Secció Filològica ofereix, dins la secció de recursos en línia, el banc BOBNEO, una base de dades, fruit dels treballs de l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, que conté els neologismes procedents de la premsa catalana i espanyola des de l’any 1992. En el cas del català, el banc recull 80.780 ocurrències i 31.874 neologismes diferents.
El dia 3 de desembre de 2019 hem actualitzat l’entrada 7.1.3 per a comunicar que s’ha deixat de publicar el llibre d’estil titulat Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves, per la qual cosa ja no està disponible des d’aquesta entrada de Critèria.
Des de l’any 2009 fins al 2019, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’ha encarregat de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquest període, l’IEC va anar configurant un conjunt de criteris i orientacions que van culminar en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Educació, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquests reculls de criteris han estat publicats anualment per l’Institut entre l’any 2011 i l’any 2019, a partir del qual s’han deixat d’editar.
El 12 de novembre de 2019 hem penjat el contingut de l’entrada 7.6.1, que dona notícia del recull de vint-i-dos articles d’Antoni M. Badia i Margarit que hi ha la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Antoni M. Badia i Margarit» dins l’apartat de llengua de la Secció Filològica.
Aquest recull conté vint-i-dos articles publicats entre els anys 1974 i 2004 en diverses revistes per Antoni M. Badia i Margarit, membre de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica des del 15 de novembre de 1968 i president d’aquesta Secció entre el 1969 i el 1995. Els articles de la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Antoni M. Badia i Margarit», són estudis breus poc coneguts perquè estaven molt dispersos.
L’autor (Barcelona, 1920-1914) estudià als Estudis Universitaris Catalans abans de la Guerra Civil, es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1943 i es doctorà el 1947 amb un estudi de morfologia històrica. Posteriorment, fou catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de llengua catalana i rector de la Universitat de Barcelona (1978-1986). Professor visitant a Munic i Washington, fou nomenat doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals la Universitat de la Sorbona, la Universitat de Salzburg, la Universitat de Tolosa, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona. Entre les múltiples obres publicades, es poden destacar la Gramática histórica catalana (1951), la Gramática catalana (1962), la Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins: resultats d’una enquesta sociològico-lingüística (1964), la Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986), els premis d’Honor de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).
Malgrat la brevetat de les piulades que es fan dins la plataforma de microblogs Twitter (dos-cents vuitanta caràcters des del final de l’any 2017), hi ha autors que consideren que alguns d’aquests textos tan breus poden tenir interès científic o de divulgació científica.
A partir dels criteris de redacció de les referències bibliogràfiques, que estan prou establerts, s’ha redactat aquesta proposta de redacció de les referències de piulades que s’hagin d’incloure en una llista bibliogràfica, amb el títol Referència bibliogràfica de piulades al Twitter.
El dia 16 d’octubre de 2019 hem penjat la nova versió, ampliada, de l’entrada 8.1.3.1, corresponent a la Gramàtica de la llengua catalana, arran de la publicació de la Bibliografia relacionada amb aquesta obra, referència que s’ha incorporat al text de l’entrada.
El dia 14 d’octubre de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia, a la pàgina «Llengua» de l’IEC, la Bibliografia de la GIEC, que aplega un total de 3.500 entrades i fonts representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana des de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.
La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.
Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.
El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.
D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.
D’altra banda, des del 14 d’octubre de 2019 es pot consultar en línia a la pàgina «Llengua» de l’Institut la Bibliografia de la GIEC, que aplega 3.500 entrades bibliogràfiques i 300 fonts en 180 pàgines, representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana que abraça de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.
