Avui, dia 4 de setembre de 2019 hem creat l’entrada 7.3.8, corresponent al volum 7 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat Gramàtica, esport i terminologia, que es va publicar pel juliol del 2019. L’edició de l’obra ha estat a cura de Judit Feliu i Mireia Trias.
El volum Gramàtica, esport i terminologia, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el mes de juliol del 2019 a cura de Judit Feliu i Mireia Trias dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 7), conté la crònica del curs 2017-2018, amb els estudis presentats durant XIV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de la Gramàtica» (celebrada el 14 de desembre de 2017) i durant la XV Jornada de la SCATERM: «La terminologia de l’esport» (celebrada el 31 de maig de 2018). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:
— «Nova gramàtica, nova terminologia?», per Aina Labèrnia, Universitat Ramon Llull;
— «Models lingüístics i model de llengua en la terminologia gramatical», per Mercè Lorente, Universitat Pompeu Fabra i Institut d’Estudis Catalans;
— «La terminologia gramatical a l’ensenyament», per Anna Camps i Xavier Fontich, Grup GREAL de la Universitat Autònoma de Barcelona;
— «La terminologia gramatical: de la Gramàtica de la llengua catalana a la Gramàtica essencial de la llengua catalana», per M. Josep Cuenca, Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans;
— «Pompeu Fabra i l’esport», per Jordi Mir, Institut d’Estudis Catalans;
— «La formació de la terminologia futbolística durant el primer terç del segle xx. L’aportació de Pompeu Fabra,», per Neus Faura, Universitat Autònoma de Barcelona;
— «La terminologia dels esports olímpics: la terminologia esportiva, una terminologia “submergida”», per Ester Bonet, Societat Catalana de Terminologia;
— «Taula rodona: Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació», en la qual van intervenir Joaquim M. Puyal, Institut d’Estudis Catalans; Jordi Robirosa, i Josep Lluís Merlos;
— «Necessitats terminològiques en els mitjans de comunicació: el cas dels esports d’hivern», per M. Amor Montané, Universitat Pompeu Fabra, i Carolina Bastida, Universitat d’Andorra.
El dia 30 d’agost de 2019 hem publicat la vuitena edició (actualitzada i ampliada) de les obres Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2) i Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.3).
En aquesta vuitena edició s’hi han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2019, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU i de PACF corresponents a l’any 2020.
Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Educació, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.
Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.
Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.
La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.
A partir del propvinent dia 4 de setembre de 2019 es podrà adquirir a les llibreries més importants la tercera i última de les gramàtiques normatives de l’Institut d’Estudis Catalans, la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, la primera de les quals es publicà l’any 2016. Aquesta tercera obra és normativa i descriptiva, i s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienta en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. És una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua.
El dilluns 9 de setembre de 2019, a les 18.30 hores, M. Josep Cuenca, directora de l’obra, i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica, presentaran aquesta gramàtica en el marc de la 37a edició de la Setmana del Llibre en Català, a l’avinguda de la Catedral de Barcelona.
El dia 28 d’agost de 2019 hem penjat l’entrada 8.1.3.3, «La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’», que conté una ressenya d’aquesta obra. La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és la tercera i última de les obres que constitueixen el conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que va començar amb la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i va continuar amb la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018). La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, dirigida per M. Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica, és una obra normativa i descriptiva redactada d’una manera clara i entenedora per a fer-la assequible al públic en general, organitzada en quadres resum, remarques normatives i d’ús i il·lustrada amb exemples abundants.
La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) és la tercera i última de les obres que constitueixen el conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que va començar amb la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i va continuar amb la Gramàtica essencial de la llengua catalana (2018), que ha estat la font directa de la GBU, amb la qual es complementa. Aquesta obra, aprovada per la Secció Filològica i presentada públicament a Barcelona el dia 4 de setembre de 2019 en el marc de la Setmana del Llibre en Català, ha estat dirigida per M. Josep Cuenca, membre de la Secció Filològica.
La GBU és una obra normativa i descriptiva que s’adreça al públic no especialitzat i molt específicament al món de l’Administració, dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament. S’ha concebut com un manual de consulta que orienti en la interpretació i l’aplicació de la normativa de l’IEC. L’obra vol cobrir les necessitats dels qui volen trobar respostes ràpides, encara que perdin informació sobre l’argumentació que ha sustentat les decisions. És una gramàtica directa, útil i clara, apta per a tothom qui estigui interessat en la qualitat de la llengua.
L’organització de l’obra es basa en quadres resum i en remarques normatives i d’ús, il·lustrats amb un gran nombre d’exemples. Les remarques inclouen informacions gramaticals molt sintètiques de caràcter pràctic sobre aspectes rellevants des del punt de vista de l’ús. La GBU inclou quaranta capítols breus, encapçalats per un sumari, amb diversos apartats, glossari i, opcionalment, annexos. Cada apartat s’estructura en dues parts: la descriptiva (definició del terme) i la de les remarques. En podeu llegir una breu presentació en aquest enllaç.
El dia 17 de juliol de 2019 hem penjat la nova versió de l’entrada sobre la Gramàtica essencial de la llengua catalana, arran de l’actualització que se n’ha fet el dia 10 de juliol de 2019, que incorpora novetats en les cerques que s’hi poden fer i mostra un tutorial per a treure’n el màxim profit.
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.
Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. El dia 10 de juliol de 2019 s’hi han incorporat, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC.
En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.