El dia 4 de març de 2019 hem actualitzat el document Llista qualificada d’obres en paper de l’entrada 8.2.2 de Critèria, que ha crescut fins a les 278 pàgines de recursos (nou més que la versió anterior).
El dia 4 de març de 2019 hem actualitzat el document Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia de l’entrada 8.2.1 de Critèria, que ha crescut fins a les 212 pàgines de recursos (onze més que la versió anterior).
El passat dia 28 de febrer de 2019 vam publicar la crònica de la sessió científica «Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut», organitzada per la societat SocDEMCAT de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, en la qual van intervenir Júlia Florit i Josep M. Mestres.
A petició de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (FACMSCB), el dia 27 de febrer de 2019 el Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans va dur a terme a Barcelona, a la seu mateixa de la FACMSCB, la sessió científica titulada Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut, amb l’assistència de setze professionals dels àmbits de la medicina i altres ciències relacionades.
La sessió fou a càrrec de Júlia Florit, que va tractar de les novetats de l’Ortografia catalana, amb una especial atenció als canvis ortogràfics de la terminologia mèdica i de les ciències de la salut, i Josep M. Mestres, que va exposar les novetats més generals de la Gramàtica de la llengua catalana i va comentar uns quants casos pràctics que palesen la flexibilització normativa que ha significat aquesta obra cabdal; també va fer una referència succinta a la recent Gramàtica essencial de la llengua catalana, que és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana.
Aquesta activitat, adreçada tant als membres de la FACMSCB com al públic en general, es va desenvolupar amb l’ajut de l’opuscle titulat Uns quants aspectes de l’ortografia i de la gramàtica que han estat fixats o que han experimentat modificacions lliurat als assistents a l’inici de la sessió i de la presentació en MS PowerPoint titulada Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut.
Acompanyen els documents adjunts diverses fotografies preses durant l’acte.
D’esquerra a dreta: Josep M. Mestres; Judit Usall, presidenta de SocDEMCAT; Joan Sala, secretari de SocDEMCAT, i Júlia Florit. (Fotografia: Magda López.)
Presentació de la conferència a càrrec de Joan Sala, secretari de SocDEMCAT. (Fotografia: Magda López.)
Intervenció de Júlia Florit. (Fotografia: Magda López.)
Intervenció de Josep M. Mestres i vista de la sala. (Fotografia: Magda López.)
El dia 27 de febrer de 2019 es va dur a terme, a la seu de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de Barcelona, la sessió acadèmica de l’associació SocDEMCAT dedicada a Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut, que va anar a càrrec del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC. Els conferenciants van ser Júlia Florit, que va tractar de les novetats de l’Ortografia catalana, amb una especial atenció als canvis ortogràfics de la terminologia mèdica i de les ciències de la salut, i Josep M. Mestres, que va exposar les novetats més generals de la Gramàtica de la llengua catalana i va comentar uns quants casos pràctics que palesen la flexibilització normativa que ha significat aquesta obra cabdal; també va fer una referència succinta a la recent Gramàtica essencial de la llengua catalana, que és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana.
Avui, dia 18 de febrer de 2019 hem penjat el fitxer en PDF del volum 6 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat La ciència en català: des del segle XIII fins avui (entrada 7.3.7), que va sortir publicat durant el segon semestre del 2018. L’edició de l’obra ha estat a cura de Miquel-Àngel Sánchez Fèrriz i Rosa Mateu.
Avui, 18 de febrer de 2019, hem actualitzat el document de l’entrada 3.2.3, «Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut», per tal d’esmenar alguns casos d’apostrofació de l’article definit i de la preposició de quan s’anteposen a la sigla corresponent, que no havien estat ben interpretats d’acord amb la nova Ortografia catalana (v. l’entrada 8.1.1 de Critèria).
El volum La ciència en català: des del segle XIII fins avui, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans durant el segon semestre del 2018 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz i Rosa Mateu dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia» (número 6), conté la crònica dels cursos 2014-2015, 2015-2016 i 2016-2017, amb els estudis presentats durant XII Jornada de la SCATERM: «Presència del català en l’espai cientificotècnic. Quina terminologia tenim, sense textos especialitzats?» (celebrada el 16 d’abril de 2015), i durant la XIII Jornada de la SCATERM: «La terminologia abans de la Terminologia: del segle XIII al segle XVII» (celebrada el 30 de novembre de 2016). En aquestes dues jornades es descabdellaren les ponències i la taula rodona següents:
— «Origen i perspectives de les llengües mitjanes acadèmiques: alguns reptes i paradoxes», per F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona;
— «La Revista de Física, de la recerca a la divulgació d’alt nivell», per F. Xavier Álvarez, Societat Catalana de Física i Universitat de Barcelona;
— «Les llengües en la recerca universitària: obtenció d’indicadors i estratègies de promoció del català en les publicacions», per David Casals, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;
— «Des de la universitat, què podem aportar els lingüistes a la ciència en català?», per Núria Castells, Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;
— «Taula rodona: Fer o no fer recerca en català», en la qual van intervenir Jaume Bertranpetit, Universitat de Barcelona i Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats; Xavier Fuentes-Arderiu, Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic; Jordi Matas, Universitat de Barcelona, i M. Teresa Cabré, Institut d’Estudis Catalans, amb la moderació de Rosa Mateu, Fundació Torrens-Ibern;
— «Bonificatiu, bonificable, bonificar: Ramon Llull i la terminologia», per Lola Badia, Universitat de Barcelona;
— «Errors d’edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)», per Antònia Carré, Universitat Oberta de Catalunya;
— «El lèxic tècnic a la traducció catalana de l’Opus agriculturae de Pal·ladi: una aproximació als llibres de “grammàtica” i “medicina”», per Raimon Sebastian, Universitat de Barcelona;
— «El llibre de menescalia de la Societat Castellonenca de Cultura», per Lluís Gimeno, Universitat Jaume I;
— «L’aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana», per Pere Montalat, Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.
El document titulat Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.
Ahir, dia 17 de gener de 2019, es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC).
Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans, que parteix de la GIEC (2016) i que es completarà aquest any amb la publicació en paper de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. La GEIEC està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la GIEC. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. Més endavant, és previst d’incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.
Per a més informació, us podeu descarregar el dossier informatiu Què és la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’?