El dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, Sandra Montserrat, Magí Camps i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, presentaran les actualitzacions del 2023 del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), a la seu del carrer del Carme de la institució.
L’acte serà presencial i també es podrà seguir en línia.
Dijous 26 d’octubre, la Secció Filològica va publicar a la seva pàgina web un document en què analitza el llenguatge inclusiu des del punt de vista de la normativa lingüística i recull quines són les solucions que se cenyeixen a la normativa pel que fa als usos no sexistes.
En aquest document, la Secció Filològica recorda que, en català, el masculí és el gènere no marcat i que la llengua disposa de recursos per a fer visibles les dones, com ara el tractament de vós, l’ús del pronom tothom o l’ús dels desdoblaments i dels noms col·lectius, com ara professorat o alumnat.
Per contra, remarca que hi ha estratègies adoptades més recentment que contravenen la gramàtica del català, com és l’ús del femení com a genèric o la terminació –i (ellis, fillis, totis, etc.) per a evitar recórrer a la classificació binària masculí/femení.
En aquesta edició, que es durà terme a la seu de l’IEC el 15 de novembre, els Espais estan dedicats a «Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana». Experts de reconegut prestigi dels àmbits de la transformació digital, l’ensenyament, el dret, la medicina, la tecnologia, la comunicació i les xarxes socials proposaran una reflexió sobre quins mecanismes i actuacions poden afavorir la difusió i la implantació de les propostes terminològiques catalanes. Podeu inscriure-s’hi aquí.
L’IEC obre al públic la interfície ExtractCiT a l’apartat «Recursos lingüístics en línia» del seu web.
Aquest projecte terminològic ha extret automàticament les unitats terminològiques més freqüents de diverses revistes d’especialitat de l’IEC; posteriorment, diversos membres de l’IEC les han validades com a rellevants en cada àmbit de coneixement i se n’han publicat els vocabularis corresponents, amb informació de la categoria gramatical i el context d’ús. La plataforma de consulta també disposa d’un metacercador que permet consultar tots els termes de les revistes alhora.
Actualment s’hi poden consultar els continguts de sis revistes. El banc de dades conté 5.322 unitats terminològiques de diversos àmbits de la ciència i de la tècnica, amb 22.604 registres de contextos diferents.
La terminologia extreta d’aquestes revistes és una font important de materials per a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC, comissió que integra membres de totes les seccions, i que interactua amb la Comissió Lexicogràfica i el TERMCAT, Centre de Terminologia, de cara a la normativització i la normalització de la terminologia catalana documentada.
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha tingut, al llarg de la seva història, 401 membres numeraris i emèrits i 225 membres corresponents. Si voleu accedir al currículum de cada membre, ho podeu fer des de l’enllaç següent.
El Ple consta, a més, dels 28 presidents actuals de les societats científiques que són filials de la institució.
La forma de cada nom és la que la Presidència de l’Institut recomana de fer servir en les publicacions institucionals i arreu.
La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).
L’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors i periodistes com a professors i estudiants de la llengua.
Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.
Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.
Softaragonés, una organització sense afany de lucre dedicada a fomentar l’ús de la llengua aragonesa a Internet i les noves tecnologies, ha posat, des d’aquest divendres, a disposició dels usuaris un traductor entre el català, l’aragonès i el castellà adaptat a l’ortografia oficial de l’aragonès, aprovada per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) el mes passat.
El traductor ha estat possible gràcies a la plataforma lliure per a la traducció automàtica Apertium, que ha llançat les noves versions de l’eina.
Aquest any les jornades que organitza la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) arriben a la vintena edició. La jornada tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM.
La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).
L’acte també es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.
Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.
En la versió present, del 22 de març de 2021, s’ha especificat en la clau de les abreviacions (p. 7) que la «N» inclou també els verbs i els adverbis; per bé que en els exemples ja es complia, enlloc del document no s’hi feia referència. A més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).
Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.
En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques. Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.
Aquest document sobre simbologia i formulació en textos científics forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 8 ha tingut en compte les traduccions recents al català de les obres internacionals Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021) de la IUPAC, Guia breu de la nomenclatura de química inorgànica (2022) de la IUPAC i El sistema internacional d’unitats (2022) de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM).