Continguts

Laia Campamà

Incorporació de correctores als equips de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans

El dia 9 d’octubre de 2017 es va incorporar al Servei de Correcció Lingüística la senyora Kàtia Oliver Vila per cobrir la baixa per maternitat de la correctora Núria Florit Robusté, esdevinguda el 2 d’octubre de 2017.

D’altra banda, el dia 30 d’octubre de 2017 es va incorporar a la Unitat de Correcció del Servei Editorial la senyora Mar Pongiluppi i Gomila per cobrir la vacant deixada per la correctora Núria Reixach Boada, que gaudeix d’una excedència voluntària des de l’11 d’octubre de 2017. Mar Pongiluppi ja havia estat correctora d’aquesta Unitat entre el 15 de novembre de 2010 i el 31 d’agost de 2013.

Aquestes incorporacions s’han reflectit en els organigrames actuals del Servei de Correcció Lingüísticade la Unitat de Correcció del Servei Editorial, respectivament, i també en els crèdits de Critèria.

 

Nova versió de l’entrada IN-3.2.3 de la intranet: «Criteris d’estil del DHAC»

El dia 23 d’octubre de 2017 hem publicat a la intranet de Critèria la versió 7 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià-balear’ (entrada IN-3.2.3), que s’han fet servit per a arribar, durant aquest mateix mes d’octubre, a les 644 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra. També hem aprofitat per a adequar el text dels Criteris d’estil a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

ANTIGA 2017 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules

 

 

Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.

Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.

 

Compleció de l’entrada 9.3.1: «Presentació del tipòmetre (2002)»

En la reunió de seguiment de Critèria tinguda el dia 20 de juliol del 2017, els dos equips de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), responsables d’aquest espai web, vam acordar que, durant aquesta tardor, intentarem de completar les entrades relatives a activitats formatives dutes a terme (categoria 9 de Critèria) que estan donades d’alta fa temps, però de les quals encara no hem pogut mostrar tota la informació que és pertinent.

Com que hem considerat que es tracta d’una documentació, escrita i gràfica, amb valor històric que pot tenir interès per als professionals de la correcció i la traducció de textos, voldríem poder deixar enllestida aquesta compleció abans de final del 2017. De moment, hem començat completant, el dia 12 de setembre de 2017, l’entrada 9.3.1, relativa a l’acte de presentació del tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans, que tingué lloc a l’IEC el 10 de juliol de 2002.

Actualització de l’entrada IN-3.2.4 de la intranet: «Llibre d’estil del ‘Diccionari de sinònims’ d’Albert Jané»

Arran de l’adequació ortogràfica del Diccionari de sinònims d’Albert Jané (DSIN) en línia (http://sinonims.iec.cat) a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans, duta a terme el dia 30 d’agost de 2017, ha calgut actualitzar la informació que conté l’entrada 3.2.4 de la intranet de Critèria, «Llibre d’estil del ‘Diccionari de sinònims’ d’Albert Jané», preparada el 31 d’agost de 2017 (versió 2).

Amb la finalitat de facilitar la difusió dels canvis ortogràfics i d’ajudar els usuaris, la base de dades del DSIN accepta les consultes amb la grafia anterior, però respon a les consultes formulades mostrant les entrades ja esmenades.

També és interessant recordar que la pauta que s’ha seguit per a l’elaboració d’aquest diccionari pot ser aplicable a altres obres del mateix estil.

Adequació del ‘Diccionari de sinònims’ d’Albert Jané a la nova normativa ortogràfica

 

El dia 30 d’agost de 2017 s’ha fet pública l’actualització del Diccionari de sinònims d’Albert Jané en línia (http://sinonims.iec.cat), consistent, sobretot, en l’adequació de la nomenclatura d’aquest diccionari a la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans. En aquest moment, l’obra conté 33.033 mots i expressions diferents aplegats en 27.545 articles.

Els sinònims es poden trobar buscant una entrada o bé arreu del diccionari (buscant tant a les entrades com a les llistes de sinònims). La cerca arreu es pot limitar d’acord amb la funció sintàctica que fan el mot o l’expressió que són objecte de consulta. Les instruccions d’ús expliquen detalladament i il·lustrada el funcionament d’aquesta obra i la manera de treure’n el màxim profit.

ANTIGA 2017 – 8.1.2. El diccionari normatiu

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa al diccionari, el Diccionari de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC. Publicat inicialment l’any 1995 i reimprès el 1997, ha arribat a la segona edició en paper l’any 2007, per bé que s’ha continuat actualitzant en línia d’una manera periòdica i, darrerament, s’ha adequat a la nova ortografia de l’IEC.

El fet que permeti l’enllaç directe a cinc obres més (el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims i la Plataforma terminològica de ciències i tecnologia) sense haver d’obrir sessions a part del navegador, és un valor afegit molt útil, que pot facilitar enormement arribar a la informació que es vol trobar.

 

 

 

ANTIGA 2017 – 8.1.3.1. La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)

 

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.

El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.

D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.