Continguts

Laia Campamà

Neix el Garbell, un recurs innovador que examina les paraules que no són al diccionari

 

Són moltes les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia que no estan recollides en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Per això, l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el finançament de l’IEC, ha desenvolupat el Garbell, una eina que examina aquestes paraules i calcula la probabilitat que tenen d’esdevenir diccionaritzables, és a dir, de ser acceptades com a neologismes i tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

Tal com el nom indica, la funció del Garbell és separar els neologismes documentats al BOBNEO, base de dades de l’OBNEO, en els darrers anys segons si tenen més o menys probabilitat de ser diccionaritzables. Els criteris que es fan servir per a determinar aquesta probabilitat tenen a veure amb l’ús, l’estructura de la llengua i altres aspectes lexicogràfics.

El Garbell permet cercar-hi paraules no normatives, que es classifiquen en unitats diccionaritzables, prediccionaritzables i no diccionaritzables. A part de la diccionariabilitat de cada mot, també es mostren els valors dels criteris que s’han tingut en compte de manera detallada.

Cerca avançada en el ‘Diccionari català-valencià-balear’

 

Ja és possible fer cerques avançades en el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), funció que pot ser de gran utilitat per a traductors, correctors i altres professionals de la llengua. Aquesta eina permet accedir a la informació del diccionari des dels diferents elements estructurals i seleccionar criteris per a precisar-ne l’exploració.

La cerca avançada es fa a través de la BDLex, una base de dades lexicogràfica formada per diferents diccionaris. Aquesta aplicació de consulta està connectada als recursos en línia de què disposa l’IEC, fet que permet que, en fer-hi una cerca, es pugui accedir també a la informació del DCVB.

Tot aquest procés és possible gràcies a l’acord entre l’IEC i la Institució Francesc de Borja Moll, que actualment té els drets del DCVB. Amb aquest acord, l’IEC pot proporcionar de manera lliure l’accés al contingut del diccionari i fer-ne consultes avançades.

SF-07. El ‘Nomenclàtor mundial’

 

El 15 de desembre de 2022 es va obrir al públic el web del Nomenclàtor mundial. Aquesta obra és el resultat d’un projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya, de la qual forma part l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que té com a finalitat l’elaboració d’un corpus normativitzat en català de la toponímia situada fora de l’àrea lingüística catalana. L’obra es va gestar amb l’objectiu de fer servir les formes catalanes dels exònims d’arreu del món, per la qual cosa en primer lloc calia determinar l’abast d’aquest projecte atesa la magnitud de la toponímia mundial. Per aquest motiu, la Comissió de Toponímia de Catalunya va acordar elaborar un nomenclàtor mundial fonamental, que hauria de recollir els topònims més coneguts i d’ús més habitual. Així, el projecte va partir d’una base de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya integrada per 7.000 topònims, que ha estat revisada per la Comissió d’Onomàstica de la Secció Filològica entre el 2016 i el 2021. Per poder portar a terme aquesta revisió, es van establir uns criteris que han anat evolucionant a mesura que avançava l’anàlisi de la toponímia dels diferents països.

El resultat final, doncs, és una obra accessible en línia i de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades. Per les seves característiques, està pensada sobretot per als mitjans de comunicació i per a l’edició d’obres de caràcter divulgatiu.

 

El ‘Nomenclàtor mundial’, nou recurs en línia de la Secció Filològica de l’IEC

El dijous 15 de desembre es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Nomenclàtor mundial, una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades, amb els topònims més coneguts i d’ús més habitual. Podeu consultar aquesta nova eina de toponímia al Portal de Recursos Lingüístics de l’IEC.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, etc.).

Uns quants exemples del tipus d’exotopònims que hi trobareu són: Múnic (i no Munic) i Zúric (i no Zuric), formes que ja recollien el DIEC i l’OIEC; topònims que sovint han generat dubtes com ara els Carpats (i no els Càrpats), Chicago (i no Xicago), Montreal (i no Mont-real) o Shanghai (i no Xangai) o topònims d’actualitat Kíiv (i no Kíev), Donbàs (i no Donbass) o Khàrkiv (i no Khàrkov).

També s’hi han inclòs noms originaris, alguns actualment oficials, com ara Denali (com a forma única de l’antic nom Mount McKinley), i s’ha introduït el criteri de formes secundàries en casos d’usos específics, com en el camp de la història, Regensburg vs. Ratisbona, o en casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa, per exemple, Pequín, amb Beijing com a forma secundària, o Bombai, amb Mumbai com a secundària.

4.2.1. La composició de les referències bibliogràfiques a peu de pàgina i dins el text principal (any de publicació al darrere)

 

4-2-1_Ref bibliogr_Peu de pàgina_Any darrere_01 quinquies_pàg 1

 

A més de disposar-les en forma de llista al final o a l’inici de l’obra, les referències bibliogràfiques poden aparèixer a peu de pàgina, tant si hi ha una llista final o inicial com si no.

Si hi ha una llista final o inicial, les referències al peu es poden simplificar, en pro de l’extensió del text o de l’estalvi de lectura.

En algunes obres, la simplificació arriba a l’extrem de situar una informació referencial mínima entre parèntesis dins el text principal, en comptes de fer-ho a peu de pàgina.

Totes aquestes possibilitats són explorades i regularitzades en el document La composició de les referències bibliogràfiques a peu de pàgina i dins el text principal (any de publicació al darrere).

 

 

Nova actualització del ‘Diccionari de la llengua catalana’ en línia de l’Institut d’Estudis Catalans

 

L’actualització del novembre del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) incorpora dotze articles nous, unes quatre-centes modificacions i dues supressions.

S’hi han afegit mots com cisgènere, metabolitzar o transidentitat i s’han suprimit els substantius cisfòbia i heterofòbia. Les modificacions introduïdes inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari, entre les quals hi ha l’addició de sentits en esllanguir-se («Perdre intensitat i força») o termenejar («Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic») i la incorporació de locucions com fet un fàsticimportar un rave de merda. La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

Durant el 2022, el DIEC s’ha actualitzat en dues ocasions —una al maig i l’altra al novembre— i, coincidint amb aquesta segona actualització, la Secció Filològica de l’IEC ha organitzat la presentació pública de totes les novetats del diccionari d’enguany, que sumen un total de vint-i-quatre paraules noves i més de sis-centes modificacions.

Tres guies breus de nomenclatura de la IUPAC, en català

 

Aquest 2022 s’han publicat tres guies breus de química en català, una traducció dels resums anglesos que havia elaborat la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Aquestes guies recullen les diferents recomanacions que proporciona la IUPAC per tal d’aconseguir unes convencions de nomenclatura inequívoques i universals. Les obres han estat traduïdes per iniciativa de la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cada guia se centra en un aspecte concret de la química: la química orgànica, la química inorgànica i els polímers. En tractar-se de guies breus, s’hi detallen els conceptes bàsics i els punts principals i, per a poder ampliar la informació, conté referències als llibres de colors de la IUPAC, volums més extensos de nomenclatura de química.

‘El sistema internacional d’unitats’, en català

 

Aquest juliol s’ha publicat en català El sistema internacional d’unitats, de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau International des Poids et Mesures, BIPM). Es tracta d’una traducció de la versió 1.08 de la 9a edició 2019 de l’opuscle, realitzada a partir de les versions francesa i anglesa. L’adaptació ha estat impulsada per la Societat Catalana de Física i la Societat Catalana de Tecnologia, filials de l’Institut d’Estudis Catalans.

VIII Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra

La jornada, que enguany té per títol Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats, tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 3 de novembre a la tarda i al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra el 4 de novembre al matí.

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament emplenant aquest formulari.

 

El Grup Enciclopèdia renova els webs ‘Enciclopèdia.cat’ i ‘Diccionari.cat’

El Grup Enciclopèdia ha renovat els webs d’Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat coincidint amb el seu 25è aniversari. La renovació s’ha realitzat amb la voluntat de millorar l’accés als continguts i l’experiència d’ús dels usuaris.

El nou Diccionari.cat conté, a més de la versió actualitzada del Gran Diccionari de la llengua catalana, onze diccionaris més: el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i vuit diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià, a més del Diccionari der aranés.

Per la seva banda, Enciclopèdia.cat estrena un nou format que permet descobrir millor el seu univers de continguts. A més de la Gran enciclopèdia catalana, conté trenta-dues obres temàtiques de prestigi com BiosferaGran enciclopèdia de la músicaEnciclopèdia de medicina i salut Catalunya romànica, entre d’altres. Es tracta de continguts vius que inclouen més de 350.000 articles de temàtica molt diversa (història, economia, art, política, geografia, ciència o natura).