Continguts

Laia Campamà

Actualització segona de l’entrada de la intranet IN-2.2.3

DHAC - capçalera juliol 2015

Avui hem publicat el document actualitzat (versió 3, del 27.7.2015) de l’entrada de la intranet IN-2.2.3 («Llibre d’estil del Diccionari d’historiadors de l’art català»), que recull la disposició tipogràfica de les fitxes biogràfiques que figuren en el Diccionari d’historiadors de l’art català, dirigit per Francesc Fontbona i Bonaventura Bassegoda i coordinat per Maria Garganté. En aquesta versió 3, que és l’actualització de la versió 2 publicada el proppassat 3 de febrer de 2015, s’han afegit diverses àrees treball i un nou epígraf sobre la composició dels peus de fotografia.

Les obres de referència general per a la correcció de textos a la ‘Revista de Llengua i Dret’

Article RLD num 63 Mestres i Trias

 

La Revista de Llengua i Dret, editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, acaba de publicar, a les pàgines 13-49 del número 63 (juny 2015), l’article titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», signat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Mireia Trias, col·laboradora del programa de Terminologia de Ciència i Tecnologia de l’IEC, en què estableixen vint-i-un trets o característiques que haurien de complir les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos, els quals constitueixen un barem per a classificar-les i determinar-ne el nivell de qualitat i fiabilitat.

Nova entrada de Critèria: «La redacció de les instruccions en les pàgines web i en els programaris en general»

dona i ordinador

 

Per a assegurar una relació fluida en les comunicacions entre els usuaris humans i els ordinadors i altres aparells digitals, acabem de penjar l’entrada 2.1, titulada «La redacció de les instruccions en les pàgines web i en els programaris en general», que ha obtingut el vistiplau explícit de la Secció Filològica en la reunió tinguda el proppassat dia 17 d’abril de 2015.

 

 

2.1. La redacció de les instruccions en les pàgines web i en els programaris en general

 

2-1_Instruccions pàgines web_01_pàg 1

 

En el diàleg que s’estableix de facto quan algú interactua amb una màquina digital, de vegades no són prou clars els missatges que apareixen en la pantalla de l’aparell, especialment si s’adreça de vostè a la usuària o a l’usuari corresponents. Per a facilitar al màxim la comprensió d’aquests missatges, de manera que esdevinguin inequívocs, hem adoptat aquests criteris per a La redacció de les instruccions en les pàgines web i en els programaris en general.

Una altra dificultat amb què ens podem trobar en revisar les instruccions i altres literals dels programaris informàtics és la tendència al calc lingüístic a partir de l’anglès original d’aquesta classe de textos. El document adjunt ofereix també orientacions per a una bona traducció i localització dels missatges i els altres literals emprats en les interaccions amb la màquina.

 

 

ANTIGA 2015 – 3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut

 

3-2-3_Sigles d-òrgans progr i public de l-IEC_02 bis_pàg 1

 

La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.

El document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.

 

 

 

 

 

ANTIGA 2015 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules

 

3-1-2_Regles de majúscules i minúscules amb índex_01 ter_pàg 1

 

Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2014, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.

Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.

 

 

 

 

SF-03. Noms i gentilicis dels països del món

 

SF-03_Noms dels països del món i gentilicis_01 bis_pàg 1

 

El Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, a proposta de l’Oficina d’Onomàstica (OdO) d’aquesta secció, va aprovar, el dia 26 de novembre de 2010, el document titulat Llista dels noms dels països aprovada per la Secció Filològica. Aquest document fou actualitzat per l’OdO l’any 2012 i ara es publica, amb un breu text introductori, amb el títol Noms i gentilicis dels països dels món. Cal tenir present que les formes normatives pel que fa als noms de països són les que consten en el Nomenclàtor mundial (publicat el desembre del 2022), que poden haver canviat respecte de les que recull aquest document.

La llista ofereix, a més de les formes curta i llarga dels països consignats, el codi ISO de territori, l’ús de l’article definit si s’escau i la forma masculina singular del gentilici corresponent. Els països estan disposats per ordre alfabètic.

 

 

 

Nova entrada de Critèria: «L’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’altres alfabets»

Per tal de facilitar un criteri coherent i estable d’apostrofació davant les lletres i els noms de lletra d’alfabets altres que el català, acabem de penjar l’entrada 3.1.3, que conté el document titulat Sobre l’apostrofació de l’article femení singular i la preposició de davant les lletres i els noms de lletra, que ha obtingut el vistiplau explícit de la Secció Filològica en la reunió tinguda el proppassat dia 17 d’abril de 2015.

M. Teresa Cabré i Castellví ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Cabré i Castellví_M Teresa 2014

 

 

La lingüista i filòloga M. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtica de lingüística i terminologia de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat guardonada enguany amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, una de les altes distincions que atorga aquesta institució.

En l’àmbit professional, treballa sobretot en terminologia i neologia. Fundadora del TERMCAT, Centre de Terminologia, de l’Observatori de Neologia i de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, entre les seves obres més difoses hi ha A l’entorn de la paraula (València, 1994, 2 vol.) i La terminologia. Teoria, mètodes i aplicacions (Barcelona, 1992).

Aquesta distinció li ha estat atorgada per la seva trajectòria científica i docent i perquè ha contribuït a prestigiar la llengua catalana.

Tot i que li ha estat concedida la Creu de Sant Jordi el dia 14 d’abril de 2015, l’acte de lliurament, que es durà a terme al Palau de la Generalitat, s’anunciarà una mica més endavant.

Ja funciona la subscripció automàtica al butlletí ‘Notícies de Critèria’

Des de divendres passat, dia 10 d’abril, és actiu el formulari de subscripció al butlletí Notícies de Critèria d’aquest espai web de correcció.

Una vegada s’ha donat d’alta la persona interessada i ha confirmat la subscripció mitjançant el primer correu de Critèria a l’adreça electrònica del subscriptor/a, es reben en aquesta adreça els butlletins que es generen cada cop que hi ha una novetat en l’espai web.

Que us siguin profitoses les consultes!