El propvinent dia 21 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, el TERMCAT durà a terme, a la seu de de l’Institut d’Estudis Catalans, una nova trobada biennal dins els Espais Terminològics titulada «Al cel i a la terra: termes pertot», dedicada a la terminologia de la meteorologia. La trobada serà presencial i telemàtica, i començarà a les 9.30 h amb la inauguració a càrrec de F. Xavier Vila, Teresa Cabré i Jordi Bover. L’acte constarà de dues ponències, a càrrec de M. Carme Llasat i Eliseu Vilaclara, respectivament, i una taula rodona formada per Mònica Usart, Tomàs Molina, Sònia Papell i Xesca Cifre i moderada per Marta Sabater. La inscripció és gratuïta, però s’ha de formalitzar prèviament si hom vol assistir-hi personalment.

Organitzada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 d’octubre de 2021, de 9.30 h a 14 h, se celebrarà a la seu de l’IEC la Jornada sobre la Qualitat Lingüística, amb motiu de la presentació de l’Observatori de la Qualitat Lingüística. La Jornada tractarà de la qualitat lingüística en els àmbits normatiu, comunicatiu i docent, i hi intervindran Teresa Cabré, Oriol Camps, Joan Costa, Mònica Terribas i Montserrat Sendra. L’acte clourà amb una taula rodona compartida per Susanna Lliberós, Margalida Solivellas, Enric Gomà i Pau Vidal. L’assistència és gratuïta, però s’ha de formalitzar la inscripció prèviament; la sessió també es podrà seguir per Internet.

El dia 2 de setembre va tenir lloc l’acte de traspàs de l’Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Teresa Cabré va prendre el relleu de Joandomènec Ros, que ha presidit la institució entre el 2013 i l’agost del 2021. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, hi van assistir els membres dels dos equips de govern, el sortint i l’entrant.

Cabré, que fins ara dirigia la Secció Filològica, va ser escollida presidenta de l’IEC el mes de juny amb un 91 % dels vots a favor, fet que la va convertir en la primera dona al capdavant de la institució. A l’Equip de Govern l’acompanyen Maria Corominas i Marta Prevosti, com a vicepresidentes —la darrera de les quals repeteix el càrrec que tenia en l’última junta—, i Àngel Messeguer, com a secretari.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En l’anterior actualització es va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

Des del gener del 2019 la Secció Filològica de l’IEC actualitza el web que divulga els resultats del projecte Guaita terminològica, que elabora en col·laboració amb el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

El projecte tracta d’explorar automàticament manuals de referència de diversos camps del coneixement científic i tècnic, redactats originàriament en anglès, per extreure’n els termes nous en anglès inexistents encara en el discurs català, a fi de buscar-los un equivalent català adequat, anticipant així la difusió del manlleu.

Actualment s’hi poden consultar vocabularis dels àmbits de la microbiologia, la bioquímica i l’economia (català-anglès) i vocabularis de neologia en anglès d’aquests mateixos àmbits.

En el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria de quatre anys per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i també va ratificar dues modificacions del text que s’havia aprovat el 2016.

Durant aquests quatre anys de moratòria, la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch, ha fet el seguiment, l’estudi i la reformulació del text de l’Ortografia. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Les dues qüestions finalment ratificades pel Ple de l’IEC del 3 de juny són els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquestes dues modificacions es poden consultar en aquest document que podeu trobar a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica.