Continguts

El 25 i el 26 de novembre de 1999 es van dur a terme les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística, adreçades a diversos professionals i estudiants del món de la lingüística (com ara lingüistes i lexicògrafs en general, assessors lingüístics i correctors, traductors i intèrprets, professors universitaris i d’ensenyament mitjà, i estudiants universitaris). L’acte, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, fou presidit per Joan Argenter, president d’aquesta Secció, i coordinat per Isidor Marí, secretari també d’aquesta Secció, i Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció de l’IEC. Va comptar amb el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El llibre Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística conté les actes d’aquestes Jornades, tal com van ser publicades per l’IEC el desembre de l’any següent.

La ponència «La identificació i la resolució de dubtes durant el procés d’edició de les publicacions de l’Institut» fou dictada per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció de l’IEC, el dia 25 de novembre de 1999, dins la secció «La revisió de textos» d’aquestes primeres Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística.

La ponència «El corrector i el “seu” autor» fou dictada per Albert Jané, corrector i publicista, el dia 25 de novembre de 1999, dins la secció «La revisió de textos» d’aquestes primeres Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística.

7.4.2. Actes de les II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística (2002)

15 de setembre de 2014 | 7.4. Actes de les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística

El 29 i 30 de novembre de 2001 es van dur a terme les II Jornades per a la cooperació en l’estandardització lingüística, adreçades a professionals i estudiants del món de la lingüística (com lingüistes, lexicògrafs i filòlegs en general; assessors, correctors i planificadors lingüístics; traductors i intèrprets; professors universitaris i d’ensenyament mitjà; personal de les administracions; altres professionals, i estudiants universitaris). L’acte, organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, fou presidit per Joan A. Argenter i Giralt, president d’aquesta Secció, i coordinat per Joaquim Mallafrè i Gavaldà, vicepresident també d’aquesta Secció, i Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans. Les jornades estaven patrocinades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i la Fundació Caixa de Sabadell.

El llibre II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística conté les actes d’aquestes II Jornades, tal com van ser publicades per l’IEC el novembre de l’any següent.

La ponència «Correcció i traducció» fou dictada per Jem Cabanes, corrector, el dia 29 de novembre de 2001, dins la secció «La traducció literària» d’aquestes II Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística.

7.5.1. Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques (2008)

14 d'octubre de 2014 | 7.5. Actes d’altres jornades i seminaris

Les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques debateren, al llarg dels dies 3, 4 i 5 de desembre de 2007, qüestions relacionades amb l’edició de revistes estrictament científiques i revistes científiques de divulgació, com ara les claus de l’èxit de l’edició de revistes científiques o de divulgació científica entre nosaltres, els públics de les unes i les altres, les perspectives de futur que hi ha, les possibles actuacions des del sector públic o des de la iniciativa privada, les innovacions tecnològiques o conceptuals i, finalment, els nous àmbits cap a on es poden obrir en el temps venidor.

Els objectius concrets d’aquestes Primeres Jornades eren revisar els principals factors que condicionen l’actuació dels autors, dels directors de revistes i dels avaluadors; valorar les possibles estratègies de les revistes modestes per a sobreviure enmig de les publicacions més poderoses del seu camp; decidir quin hauria de ser l’idioma de difusió escrita del coneixement segons els camps de recerca i els destinataris de la publicació, els criteris editorials recomanables i la distribució de continguts; debatre la importància que s’atorga actualment al factor d’impacte (o índex de prestigi) i al sistema de revisió per experts (peer review) amb vista a mantenir la qualitat i la fiabilitat de la informació publicada; estudiar el paper de les editorials en la difusió de la informació en un context que tendeix cada vegada més cap a les concentracions editorials en el món de les publicacions científiques, i també considerar el model comercial i les seves possibles alternatives, sense defugir el debat sobre el model d’«accés lliure» (open access).

La publicació digital titulada Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques conté totes les intervencions que es descabdellaren durant aquestes Primeres jornades, tal com van ser publicades per l’IEC l’any 2008.

La conferència «La correcció de manuscrits cientificotècnics en català» fou dictada per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, el dia 3 de desembre de 2007, dins aquestes Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques.

7.6.1. Antoni M. Badia i Margarit, «Recull d’articles» (1974-2004)

12 de novembre de 2019 | 7.6. Treballs de divulgació lingüística

Aquest recull conté vint-i-dos articles publicats entre els anys 1974 i 2004 en diverses revistes per Antoni M. Badia i Margarit, membre de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica des del 15 de novembre de 1968 i president d’aquesta Secció entre el 1969 i el 1995. Els articles de la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Antoni M. Badia i Margarit», són estudis breus poc coneguts perquè estaven molt dispersos.

L’autor (Barcelona, 1920-1914) estudià als Estudis Universitaris Catalans abans de la Guerra Civil, es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1943 i es doctorà el 1947 amb un estudi de morfologia històrica. Posteriorment, fou catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de llengua catalana i rector de la Universitat de Barcelona (1978-1986). Professor visitant a Munic i Washington, fou nomenat doctor honoris causa per diverses universitats, entre les quals la Universitat de la Sorbona, la Universitat de Salzburg, la Universitat de Tolosa, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat de Barcelona. Entre les múltiples obres publicades, es poden destacar la Gramática histórica catalana (1951), la Gramática catalana (1962), la Llengua i cultura als Països Catalans (1964), La llengua dels barcelonins: resultats d’una enquesta sociològico-lingüística (1964), la Gramàtica de la llengua catalana (1994) i Les Regles de esquivar vocables i la «qüestió de la llengua» (1999). Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1986), els premis d’Honor de la Fundació Jaume I (1995) i de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

7.6.2. Albert Jané, «Columna “El llenguatge”, publicada al diari ‘Avui’» (23 abril 1976 – 21 abril 1985)

3 de juliol de 2014 | 7.6. Treballs de divulgació lingüística

Aquest recull conté un total de 2.741 articles breus publicats entre el 23 d’abril de 1976 i el 21 d’abril de 1985 dins en la secció «El llenguatge» del diari Avui per Albert Jané i Riera, membre de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica des del 19 de juny de 2000. En aquests articles de la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Albert Jané i Riera. Columna “El llenguatge”, publicada al diari Avui», Jané repassa, comenta i exemplifica l’ús, o més aviat el mal ús, de molts mots i expressions.

L’autor (Barcelona, 1930), que cursà estudis mercantils, és escriptor i va ser redactor i director de la revista Cavall Fort. Ha escrit i publicat quatre gramàtiques, de diversos nivells i destinacions. També ha publicat un Diccionari català de sinònims (1972 i 1995), la tercera edició del qual (2015) és únicament en línia i ha estat publicat per l’Institut d’Estudis Catalans, i diversos llibres sobre temes de llenguatge. La part més important de la seva bibliografia, però, són traduccions o adaptacions de contes, llegendes, rondalles, faules, narracions populars i historietes. També ha adaptat al català els diàlegs d’una llarga llista de peŀlícules per a adolescents. Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1990) i el Premi Nacional de Periodisme Escrit (1997).

7.6.3. Albert Jané, «Articles publicats a la revista ‘Llengua Nacional’» (1997-2011)

3 de juliol de 2014 | 7.6. Treballs de divulgació lingüística

Aquest recull conté un total de 63 articles apareguts a la revista Llengua Nacional entre els anys 1997 i 2001 per Albert Jané i Riera, membre de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica. En aquests articles de la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Albert Jané i Riera. Articles publicats a la revista Llengua Nacional» (1997-2011)», més extensos que els publicats al diari Avui, Jané ofereix explicacions de diversos punts controvertits de la llengua catalana en àmbits com la sintaxi, la morfologia o el lèxic.

7.6.4. Aina Moll, «Recull d’articles» ([1975?]-2010)

4 d'agost de 2016 | 7.6. Treballs de divulgació lingüística

Aquest recull conté un total de 350 articles escrits en català i en castellà per Aina Moll i Marquès, membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans adscrita a la Secció Filològica des del 22 de novembre de 1993, publicats entre els anys 1975 i 2010 en diverses obres. A la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Aina Moll i Marquès», que té el suport del Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística, hi podem trobar capítols de llibres, articles per a obres col·lectives i per a publicacions periòdiques, escrits per a conferències i d’altres, aplegats sota les denominacions següents:

— Recull d’articles Línia Directa amb la Campanya de Normalització Lingüística,

— Capítols de La nostra llengua,

— Articles i capítols publicats en obres col·lectives,

— Recull d’articles publicats a diferents revistes i premsa escrita,

— Documents diversos: articles mecanoscrits, conferències, etcètera.

L’autora (Ciutadella, 1930) és llicenciada en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, ha coŀlaborat en el Diccionari català-valencià-balear i ha fet enquestes dialectològiques per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica. Ha estat directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i coordinadora de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears (1990-1995). És sòcia fundadora de l’Obra Cultural Balear i membre del Grup Català de Sociolingüística. Ha rebut diversos premis i distincions, entre les quals la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988) i el Premi Ramon Llull del Govern Balear (1998) .

7.6.5. De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002 (2002)

4 d'agost de 2016 | 7.6. Treballs de divulgació lingüística

El volum De la preceptiva de la llengua catalana. Reflexions i notes 2000-2002, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2002 a cura de Joan Martí i Castell, conté quatre lliçons magistrals i cinquanta-sis d’articles més curts escrits per l’equip de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) del Servei de Relacions Exteriors de l’IEC entre els anys 2000 i 2002: Joan Martí i Castell (16 articles), director del SEREIEC; Josep M. Mestres i Serra (19 articles), cap de l’OCAL; Roser Vernet i Anguera (16 articles), responsable de l’Oficina de Consultes del SEREIEC, i Albert Soler i Dalmases (5 articles), corrector de l’OCAL.

Les quatre lliçons magistrals són les següents:

— «L’ús i la norma», per Albert Jané i Riera;

— «Entorn de la correcció normativa», per Antoni M. Badia i Margarit;

— «Sobre el català científic», per Josep Vigo i Bonada;

— «Medidas, tipómetros y corrección de textos», per José Martínez de Sousa.

7.7.1. Reculls de criteris de correcció de l’IEC editats des del 1992

15 de setembre de 2014 | 7.7. Altres publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

Des de l’any 1992 els serveis de correcció de textos de l’Institut d’Estudis Catalans han disposat d’uns criteris escrits i publicats internament per a poder unificar la tasca feta pels correctors professionals (tant els de plantilla com els coŀlaboradors externs) amb vista a l’edició de les publicacions de la institució i a la revisió dels textos interns. Aquest document, Reculls de criteris de correcció de l’IEC editats des del 1992 conté les fitxes dels llibres d’estil que recullen els criteris de la major part dels quals s’ha pogut dipositar un exemplar a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla del títol del document, el número d’ordre dins els documents que porten el mateix títol i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper (de les versions que s’han conservat) i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els coŀlaboradors, el nom del servei, la direcció o dependència acadèmica, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

7.7.2. ‘Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)’ (2012)

15 de setembre de 2014 | 7.7. Altres publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

El volum Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) de Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció d’aquesta entitat, publicat per l’IEC el febrer de 2012 dins la coŀlecció «Publicacions de la Presidència». Conté els apartats següents:

— «La cura de les edicions des dels inicis de la institució»;

— «Els criteris d’edició»;

— «Els criteris de correcció»;

— «Els membres (autors i curadors)»;

— «Els secretaris redactors»;

— «Els correctors professionals»;

— «Els costos i els terminis de correcció i edició»;

— «La formació dels correctors i la normalització».

En el llibre, com veiem amb els apartats, trobem els fets més rellevants, i els professionals, dels cent primers anys d’història en relació amb la correcció de textos i la normalització lingüística i editorial a l’IEC, ordenats de manera temàtica i cronològica.

Entrades posteriors »

Critèria

Espai web de correcció de l’IEC