Continguts

Visualització de l’arxiu històric

ANTIGA 2020 – 4.1.1. La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere)

4-1-1_Llistes de bibliografia_Any darrere_01 quater

 

Unes referències bibliogràfiques ben redactades que contenen la informació estrictament necessària per a la identificació i la localització de cada una de les obres amb vista a una possible consulta són un bon complement per a l’edició òptima d’una publicació científica.

A l’Institut d’Estudis Catalans disposem d’un doble sistema per a confegir les llistes de referències bibliogràfiques, que només es diferencien per la posició de l’any d’edició. El document present, La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere), conté els criteris preferents per a la redacció d’aquestes referències.

 

 

ANTIGA 2020 – 4.1.2. La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant)

 

 

Unes referències bibliogràfiques ben redactades que contenen la informació estrictament necessària per a la identificació i la localització de cada una de les obres amb vista a una possible consulta són un bon complement per a l’edició òptima d’una publicació científica.

A l’Institut d’Estudis Catalans disposem d’un doble sistema per a confegir les llistes de referències bibliogràfiques, que només es diferencien per la posició de l’any d’edició. El document present, La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant), conté els criteris secundaris per a la redacció d’aquestes referències.

 

 

ANTIGA 2020 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2019)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. En l’edició present, que és la vuitena, s’ha prescindit de l’índex analític atès que el PDF del document permet fer cerques exhaustives en el text.

 

 

 

 

 

ANTIGA 2020 – SF-07. Materials del ‘Nomenclàtor mundial’

 

 

L’Acadèmia Oberta als Escriptors, Traductors i Correctors de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va fer públics, cap a final de l’any 2019, els materials corresponents als criteris per a la fixació de formes del Nomenclàtor mundial i a les llistes de topònims d’Europa (Europa-I i Europa-II), Rússia i països propers, Àsia, el Canadà, els Estats Units, Centreamèrica, Sud-amèrica i Oceania aprovats fins ara per la Secció Filològica. Aquests documents han quedat obsolets un cop publicat el Nomenclàtor mundial (desembre del 2022).

El Nomenclàtor mundial és un projecte promogut per la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu l’elaboració d’un corpus normativitzat en català de la toponímia situada fora de l’àrea lingüística catalana, amb destinació a l’ús públic general en català. Cal tenir present, però, que mentre no s’haurà aprovat la toponímia de tots els països hi podria haver encara l’esmena d’alguna solució i que el document de criteris no tindrà una versió definitiva fins al tancament del projecte.

Per tant, en el cas dels correctors i els traductors que col·laboreu externament en la correcció de les publicacions de l’IEC, cal que advertiu els serveis de correcció de l’IEC de qualsevol diferència de grafia respecte a l’original que teniu entre mans.

(La imatge que il·lustra aquesta entrada correspon al mapa atribuït a Cresques Abraham i Jafudà Cresques, i prové de la Viquipèdia.)

 

 

ANTIGA 2021 – 5.2.1. Membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha tingut, al llarg de la seva història, 368 membres numeraris i emèrits i 215 membres corresponents. Si voleu accedir al currículum de cada membre, ho podeu fer des dels enllaços següents: a) membres numeraris i emèrits; b) membres corresponents.

El Ple consta, a més, dels 28 presidents actuals de les societats científiques que són filials de la institució.

La forma de cada nom és la que la Presidència de l’Institut recomana de fer servir en les publicacions institucionals i arreu.

 

ANTIGA 2021 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2020)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.

L’edició present té una extensió total de 269 pàgines i conté 80 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.

ANTIGA 2021 – 8.1.1. L’ortografia normativa

 

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, el dia 8 de maig de 2017, va penjar la versió definitiva, que és l’oficial, de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

La Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

 

ANTIGA 2021 – 8.1.3.2. La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)

 

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans que parteix de la Gramàtica de la llengua catalana (2016) i que es completarà amb la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (2019). Dirigida per M. Josep Cuenca, va ser aprovada pel Ple de la Secció Filològica el 9 de març de 2018 i ratificada pel Ple de l’IEC el 13 de setembre de 2018. El dia 17 de gener de 2019 va ser presentada públicament a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC és una versió resumida i reorganitzada, simplificada expositivament i terminològicament, de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC, 2016). La principal aportació d’aquesta gramàtica és la incorporació al text d’elements de suport varis que faciliten la consulta i la presentació amb un format adaptat per a la consulta en línia; a més, té un discursiu similar al de la GIEC i té per objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la GIEC.

Està estructurada en trenta-dos capítols i, en extensió (nombre de caràcters), supera lleugerament el 50 % de la GIEC (més de set-centes pàgines equivalents). La consulta del contingut es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. En la segona edició, publicada el 10 de juliol de 2019, s’hi va incorporar, a més, un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots, i també s’hi van afegir nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC. El 6 de setembre de 2021, en una tercera edició, s’hi han afegit informacions de caràcter dialectal a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En un futur, està previst incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.

 

ANTIGA 2022 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2021)

 

https://criteria.iec.cat/wp-content/uploads/2021/06/7-1-2_Llibre-d-estil-de-les-PAU-10a-ed-2021-3.pdfDes de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.

L’edició present té una extensió total de 271 pàgines i conté 81 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.

ANTIGA 2022 – 8.1.1. L’ortografia normativa

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

El dia 8 de maig de 2017, es va penjar en línia la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

Posteriorment, el Ple de l’IEC del 3 de juny de 2021 va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia a final d’aquell mes i també va ratificar dues modificacions del text fruit del treball conjunt de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquestes modificacions, que afecten els noms de les lletres (apartat 2.1) i la norma d’ús del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»), es poden consultar en aquest document.