Continguts

Visualització de l’arxiu històric

ANTIGA 2022 – 8.1.1. L’ortografia normativa

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a l’ortografia, la Secció Filològica va considerar que calia aplegar en una sola obra l’ortografia fundacional, amb les rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introduïdes després de la seva mort i els acords ortogràfics presos per aquesta Secció d’ençà del 1984. També s’ha dut a terme una revisió d’alguns aspectes ortogràfics puntuals que havien estat objecte de qüestionament i s’hi han recollit aspectes ortogràfics que no havien estat codificats en una obra normativa de l’IEC fins ara.

El dia 8 de maig de 2017, es va penjar en línia la versió definitiva de l’Ortografia catalana en el web de l’IEC. Des del dia 25 d’octubre de 2016 se n’havia pogut consultar una versió provisional, mentre es preparava l’edició de l’obra en paper, que es va distribuir i es va començar a vendre a totes les llibreries el dia 7 de juny de 2017.

Posteriorment, el Ple de l’IEC del 3 de juny de 2021 va acordar concloure el període de moratòria per a la implantació de l’Ortografia a final d’aquell mes i també va ratificar dues modificacions del text fruit del treball conjunt de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquestes modificacions, que afecten els noms de les lletres (apartat 2.1) i la norma d’ús del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»), es poden consultar en aquest document.

 

ANTIGA 2023 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2023)

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial (i fins al 2021, del Servei de Correcció Lingüística), s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.

L’edició present té una extensió total de 281 pàgines i conté 86 taules de dades i 15 figures que il·lustren els criteris adoptats.

 

 

ANTIGA 2024 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2024)

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció d’un llibre d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament de Recerca i Universitats, amb la finalitat que sigui útil per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

La primera edició d’aquests criteris va ser publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estudis Catalans. Des de l’edició del 2019, que va ser la vuitena, hem prescindit de l’índex analític, atès que el PDF del document permet de fer cerques exhaustives en el text.

L’edició present té una extensió total de 267 pàgines i conté 83 taules de dades i 12 figures que il·lustren els criteris adoptats.