Continguts

3.2. Abreviacions

3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics

 

En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques. Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.

Aquest document sobre simbologia i formulació en textos científics forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament. La present versió 8 ha tingut en compte les traduccions recents al català de les obres internacionals Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021) de la IUPAC, Guia breu de la nomenclatura de química inorgànica (2022) de la IUPAC i El sistema internacional d’unitats (2022) de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM).

 

 

 

3.2.2. La taula periòdica dels elements químics

 

Els símbols dels elements químics són internacionals i se n’ha de conèixer la grafia, però els noms d’aquests elements són adaptats per a cada llengua de cultura. Així, cal recordar que els quatre últims noms d’elements químics aprovats per la IUPAC el 28 de novembre de 2016, amb els quals s’ha completat la taula periòdica dels elements:  el nihoni (en angl., nihonium; en honor del Japó, ja que és la transcripció anglesa nihon d’una de les dues maneres d’anomenar aquest país en japonès), que té el nombre atòmic 113 i es representa amb el símbol Nh; el moscovi (en angl., moscovium; en honor de la regió o zona de Moscou), que té el nombre atòmic 115 i es representa amb el símbol Mc; el tennes (en anglès, tennessine; en honor de la regió o zona de Tennessee, als EUA), que té el nombre atòmic 117 i es representa amb el símbol Ts, i l’oganessó (en angl., oganesson; en honor del químic Iuri Oganessian, nat el 1933), que té el nombre atòmic 118 i es representa amb el símbol Og.

La Societat Catalana de Química ens ha facilitat l’enllaç a la taula periòdica en català, publicada a final del 2016, que ha penjat en el seu web, però no es pot imprimir. La taula, de 21 × 30 cm de format, en tres colors i en paper plastificat, es pot adquirir, a un preu molt assequible, al Portal de Publicacions de l’IEC.

 

 

Per la seva banda, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va publicar, pel desembre del 2018, l’última edició oficial de la taula periòdica dels elements químics en anglès.

 

 

 

Finalment, el TERMCAT va publicar l’any 2016 una taula periòdica amb alguns elements interactius, acompanyada de dues altres taules sobre el caràcter metàl·lic i sobre l’electronegativitat dels elements.

3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut

 

 

La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.

El document titulat Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.

3.2.4. Noms i sigles de les universitats i centres de recerca

 

3-2-4_Noms i sigles d-universitats i centres de recerca_02_pàg 1

 

Les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans inclouen, tot sovint, referències a universitats i a altres centres de recerca, incloent-hi la sigla que els identifica i l’adreça d’Internet corresponent a la institució de què es tracta.

Amb l’objectiu de facilitar la comprovació d’aquestes informacions, el document Noms i sigles d’universitats i centres de recerca s’anirà completant amb les dades corresponents a altres institucions que puguin ser interessants per a la revisió dels textos que publica l’IEC. En aquesta tercera versió s’han incorporat uns quants centres de recerca d’Europa i s’han corregit alguns topònims que han canviat de grafia, d’acord amb el Nomenclàtor mundial.

 

 

 

 

3.2.5. Noms i abreviacions dels estats dels EUA

 

 

En les referències bibliogràfiques —per bé que en altres contextos també—, de vegades cal precisar a quin estat pertany un topònim determinat, per a evitar ambigüitats geogràfiques.

Les indicacions del document titulat Noms i abreviacions dels estats dels EUA, tot i que fan referència a un aspecte molt concret de les referències bibliogràfiques (el lloc d’edició o distribució), es poden aplicar a altres contextos en què convingui distingir un topònim dels homògrafs corresponents.