Arran de la recomanació feta per la Secció Filològica a final de juliol del 2016, hem creat la categoria IN-3 dins la intranet de Critèria: «Exemples de transcripció i transliteració d’altres alfabets» el dia 20 de setembre de 2016.
Ahir, dia 18 de febrer, vam publicar la tercera versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que conté les informacions noves i actualitzades provinents de versió provisional de la tercera edició de l’obra Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry, de la IUPAC (2007).
El dia 25 d’octubre de 2016, la Secció Filològica de l’IEC va penjar el fitxer en PDF de la nova Ortografia catalana, aprovada pel Ple de l’Institut el dia 24 d’octubre proppassat, que ara s’acabarà de supervisar i de preparar per a l’edició digital i en paper.
Per tal de garantir una pronunciació correcta dels noms científics dels éssers vius, que són escrits en llatí, acabem de penjar l’entrada 5.1.1, titulada «Els noms científics dels éssers vius», que ha obtingut el vistiplau explícit de la Secció Filològica en la reunió tinguda el proppassat dia 13 de maig de 2016.
El dia 6 d’octubre de 2016 vam penjar el fitxer en PDF de l’obra Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, que va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2014 i que ha sortit publicada el proppassat mes de juny dins la col·lecció «Eines de Terminologia» de la Societat Catalana de Terminologia.
Ahir, dia 19 de gener, vam penjar una nova entrada a Critèria, «Obres de consulta i recursos lingüístics en línia», la qual conté dos documents: Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia i Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia (entrada 8.2). Aquesta darrera ha pogut ser enllestida després de gairebé un any de feina i aplega totes les referències bibliogràfiques, amb els enllaços a Internet revisats i actualitzats, de què tenen notícia els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans.
Creiem que aquesta pot ser una de les aportacions més valuoses per a facilitar la feina quotidiana dels professionals autònoms, per tal com posa a l’abast d’un clic tota la bibliografia disponible per a la correcció i la traducció de textos en català.
El passat dia 23 de juny vam publicar la crònica de l’activitat de formació titulada «Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané en el marc del pla de digitalització i interconnexió d’obres lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans», organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en la qual va intervenir l’autor de l’obra i Josep M. Mestres.
El dia 26 de maig proppassat vam publicar la crònica del VI Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana, organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «Presentació i funcionament del Diccionari de sinònims en línia d’Albert Jané», impartit per Albert Jané, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.
Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric, contenen adesiara noms àrabs escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.
Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1990, el document «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.1 («Noms àrabs transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.
Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen de vegades noms propis de la regió dels Balcans escrits de manera diversa per la desconeixença d’aquestes llengües que tenen els autors. Així mateix, sovint es plantegen dubtes a l’hora de llegir en veu alta aquests noms.
Per tal de regularitzar aquestes grafies i d’assegurar-ne la pronúncia correcta, els serveis de correcció de l’Institut han dreçat una llista de noms propis de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia, d’Eslovènia, de Kosovo, de Macedònia, de Montenegro i de la República Sèrbia de Bòsnia recollida en l’entrada IN-3.3 («Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica») de la intranet de Critèria.