El dia 27 de maig de 2019 s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans la nova interfície de consulta del Diccionari descriptiu de la llengua catalana, obra de la Secció Filològica dirigida pel membre Joaquim Rafel, que representa la culminació i el tancament d’aquest projecte lexicogràfic que s’inicià l’any 1985. Des de l’any 2005 s’havien pogut anar consultant els articles redactats; en arribar a l’acabament de l’obra, en total conté 110.000 entrades.

El dia 27 de març de 2019 s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans i s’ha obert al públic l’edició en línia (https://estil.llocs.iec.cat) de l’obra Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos, de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité. L’acte ha estat presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC.

Ahir, dia 17 de gener de 2019, es va presentar a l’Institut d’Estudis Catalans la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC).

Aquesta obra té per objectiu fer accessible a un públic ampli la normativa gramatical. La GEIEC forma part del conjunt de gramàtiques institucionals de l’Institut d’Estudis Catalans, que parteix de la GIEC (2016) i que es completarà aquest any amb la publicació en paper de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana. La GEIEC està dissenyada per a la consulta en línia i té un to expositiu semblant al de la GIEC. Està estructurada en trenta-dos capítols i la consulta es pot fer a través del sumari, dels quadres resum i del glossari. Més endavant, és previst d’incorporar-hi fitxers d’àudio enllaçats als quadres dels capítols dedicats a fonètica i fonologia i a l’entonació, que permetran sentir la pronúncia dels exemples en els principals parlars catalans.

Per a més informació, us podeu descarregar el dossier informatiu Què és la ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’?

El dia 3 d’abril de 2019 es presentarà a la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), la Gramàtica essencial de la llengua catalana. La sessió, organitzada pel Consorci per a la Normalització Lingüística, anirà a càrrec de Judit Feliu Cortès, tècnica lingüística de l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica, que explicarà les característiques més importants d’aquesta gramàtica en línia i proposarà la resolució d’uns quants casos pràctics amb l’ajut d’aquesta obra normativa.

El propvinent dia 27 de maig de 2019, a les onze del matí, es presentarà a l’Institut d’Estudis Catalans l’obra en línia titulada Diccionari descriptiu de la llengua catalana, dirigida per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica, en l’avinentesa de l’acabament d’aquest projecte que s’inicià l’any 1985. Des del 14 de gener de 2005 es podia consultar en línia provisionalment, per bé que s’hi continuava treballant.

El dia 10 de juliol de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La novetat principal és la incorporació d’un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. A més, també s’hi han afegit nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC.

El dia 14 d’octubre de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia, a la pàgina «Llengua» de l’IEC, la Bibliografia de la GIEC, que aplega un total de 3.500 entrades i fonts representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana des de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.

Arran de la publicació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana el 17 de gener de 2019, ha calgut reestructurar la subcategoria 8.1 de Critèria («Corpus normatiu») per a encabir-hi aquesta gramàtica i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, que sortirà publicada més endavant. El dia 20 de març de 2019, la subcategoria 8.1 ha quedat desglossada de la manera següent: entrada 8.1.1, «L’ortografia normativa»; entrada 8.1.2, «El diccionari normatiu», i subsubcategoria 8.1.3, «La gramàtica normativa», la qual, al seu torn, es desglossa en l’entrada 8.1.3.1, «La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)» i l’entrada 8.1.3.2, «La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)». Al setembre del 2019 s’hi afegirà l’entrada 8.1.3.3, «La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’ (2019)».

El dia 9 d’abril de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha editat en línia el volum III de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, que està dedicat al lèxic i que clou aquesta sèrie de publicacions iniciada l’any 1990 amb el volum dedicat a la fonètica i continuada el 1992 amb el volum sobre morfologia. Aquesta obra, adreçada especialment als mitjans de comunicació i al món de l’ensenyament, ha estat a cura de Joan Veny, i es basa en una selecció del lèxic bàsic i disponible del català en l’àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialectes) i en l’àmbit restringit (mots propis d’un dialecte només), avalats per criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició.

El dia 27 de febrer de 2019 es va dur a terme, a la seu de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de Barcelona, la sessió acadèmica de l’associació SocDEMCAT dedicada a Les novetats ortogràfiques i gramaticals i les ciències de la salut, que va anar a càrrec del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC. Els conferenciants van ser Júlia Florit, que va tractar de les novetats de l’Ortografia catalana, amb una especial atenció als canvis ortogràfics de la terminologia mèdica i de les ciències de la salut, i Josep M. Mestres, que va exposar les novetats més generals de la Gramàtica de la llengua catalana i va comentar uns quants casos pràctics que palesen la flexibilització normativa que ha significat aquesta obra cabdal; també va fer una referència succinta a la recent Gramàtica essencial de la llengua catalana, que és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana.