El dia 23 de juliol de 2020 hem publicat l’actualització del document  Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC, de la mateixa data, que recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

En aquesta cinquena versió s’hi han afegit les fitxes del llibres d’estil de les PAU i les PACF corresponents a l’any 2019.

El dia 30 d’abril de 2020, encara confinats, hem actualitzat els documents La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al darrere) i La composició de les llistes de bibliografia (any de publicació al davant) de les entrades 4.1.1 i 4.1.2 de Critèria, respectivament. En la versió 2 d’aquests dos documents hem afegit un criteri relatiu a les referències bibliogràfiques de congressos, jornades i altres activitats dutes a terme en una data concreta que es consigna en la portada de l’obra.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha anunciat el dia 28 de juliol de 2020 l’obertura de la nova aplicació de consulta en línia del Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC).

Amb aquesta nova aplicació es poden consultar els 72 milions de mots que conté actualment el CTILC, que abasten un període comprès entre el 1832 i el 2008. Els resultats que es poden obtenir de la consulta del CTILC es presenten bàsicament sota l’opció «Concordances», el patró de selecció de les quals pot ser de diferent naturalesa: lema, forma, lema (amb formes seleccionables), coocurrències (una seqüència encadenada de diferents elements lingüístics) i noms propis. També facilita diverses dades numèriques sobre el contingut del Corpus.

El dia 22 de desembre de 2020 hem publicat la novena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

En aquesta novena edició s’hi han afegit, a partir de la correcció de les proves del 2020, criteris i dades útils per a la confecció de les proves de PAU corresponents a l’any 2021.

El 4 de desembre de 2020 hem publicat la sisena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1),  que conté informacions noves i actualitzades provinents, sobretot, dels últims acords presos per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (2019) i pel National Institute of Standards and Technology (2018) dels Estats Units. A més, aprofitem per a avaluar críticament les propostes ortotipogràfiques de dues obres recents d’autors particulars d’àmbit espanyol (Tipografía y notaciones científicas, del 2008, i Cómo traducir y redactar textos científicos en español, del 2017). Amb aquesta ampliació, el document ha passat a tenir 117 pàgines (vint més que la versió anterior), incloent-hi un índex de taules per a facilitar la localització de les dades.

Nota: Quadre amb les unitats de base del sistema internacional (taula 16 del document).

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a començament del mes d’octubre de 2020, la novena actualització del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), per la qual s’hi incorporen catorze articles nous i se’n modifiquen disset del lèxic relacionat amb el col·lectiu de persones LGTBI. Entre els canvis que s’hi han introduït, s’han consignat com a despectius diversos termes de l’àmbit de la sexualitat que fins ara no estaven connotats i s’han suprimit accepcions clarament sexistes.

El dia 10 de març de 2020 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2020 a trenta personalitats i a quinze entitats que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural, entre les quals als membres de la Secció Filològica M. Josep Cuenca (Barcelona, 1964), per l’excel·lència de les seves aportacions al coneixement i la divulgació de la gramàtica de la llengua catalana (és la directora dels projectes de la Gramàtica essencial de la llengua catalana, publicada en línia el 2018, i de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, publicada en paper el 2019; i Josep M. Nadal (Girona, 1949), pel seu compromís permanent amb la llengua i la cultura catalanes expressat a través de la docència i la recerca, i per haver posat els fonaments de la descentralització de la docència i la recerca universitària a Catalunya (fou el primer rector de la Universitat de Girona, entre 1993-2002).

Arran de la publicació de la Terminologia del ioga, amb un centenar d’entrades bona part de les quals són il·lustrades i amb equivalències a l’anglès, l’espanyol i el sànscrit, el TERMCAT acaba de presentar els Criteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, establerts pel Consell Supervisor d’aquesta institució, que poden tenir un interès especial per als professionals, els usuaris i els traductors i correctors de textos d’aquesta disciplina.

El dia 15 de juliol de 2020, la Secció Filològica de l’IEC va obrir al públic el Glossari de termes gramaticals (GTG) un recull de set-cents articles corresponents a termes gramaticals dels camps de la fonètica, la morfologia i la sintaxi, elaborat a partir del glossari que conté la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), per bé que ha estat revisat i ampliat.

El Glossari de termes gramaticals no és un element auxiliar d’aquesta gramàtica, sinó que es tracta d’una obra lexicogràfica autònoma que forma part del Portal CiT de l’Institut d’Estudis Catalans. A més del lema, la definició i els exemples corresponents, aquest recull conté sinònims, termes relacionats conceptualment, termes amb què l’entrada manté relacions de complementarietat o contrast i equivalències en espanyol.

En aquesta nova aportació lexicogràfica del Parlament de Catalunya, el 2 de desembre de 2020 el TERMCAT ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha estat elaborat en coautoria amb el Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra conté 422 termes relatius a l’organització i el funcionament del Parlament, i també a les diverses funcions que li són intrínseques. Cada entrada és seguida del significat que té i de l’equivalència en anglès, espanyol, francès i occità, si s’escau.