El dia 19 de novembre de 2020, el TERMCAT ha publicat el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Aquesta obra conté 213 unitats fraseològiques llatines que provenen de fonts jurídiques i lingüístiques relacionades amb el llenguatge jurídic, especialment amb el llenguatge legislatiu, amb el significat que tenen i l’equivalència en català i en espanyol.

El 15,8 % de les 9.643 persones que han participat en la setena crida oberta feta per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any s’han decantat —podríem dir que «inevitablement»— pel terme coronavirus com a neologisme de l’any.

Nota: La imatge ha estat manllevada del diari Ara.

En el context del Protocol de cooperació signat recentment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), en què s’exposa la voluntat de cooperar en una línia de confluència, respectant la variació adequada, de la norma institucional de les tres institucions que tenen competències en prescripció lingüística, el dia 2 de juliol de 2020 es va dur a terme, en format virtual, el I Seminari d’Estandardització, amb la participació de representants de l’IEC, l’AVL i la UIB i altres ponents d’aquestes institucions, que van exposar els criteris específics que guien el reconeixement de l’estàndard com a base de l’establiment de la normativa lingüística, amb l’objectiu d’arribar, si és possible, a una normativa comuna, inclusiva, respectuosa amb la variació i internament flexible que tingui en compte les diferents situacions de comunicació i la diversitat de registres.

El dia 1 de juliol de 2020, el TERMCAT va anunciar que s’han incorporat al Cercaterm d’aquesta institució 3.851 termes nous provinents del Diccionari jurídic de l’Institut d’Estudis Catalans; amb aquesta incorporació, ja es poden consultar un total de 9.026 termes d’aquesta obra de referència, els quals contenen la categoria lexicogramatical, la definició, equivalències en espanyol i notes vàries (informació enciclopèdica, exemples i indicacions d’ús). Cal tenir en compte, però, que no tots els registres del Diccionari jurídic hi han estat incorporats, per la qual cosa sempre és recomanable consultar aquesta obra especialitzada d’entrada.

El dia 22 d’octubre de 2020 l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la incorporació al portal de recursos en línia de la Secció Filològica la base de dades BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans que es van tenir en compte en la selecció i la redacció d’entrades del Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC: el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (d’Antoni Febrer), el Diccionario catalan-castellano-latino (de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Juglà), el Diccionari de la llengua catalana. Amb la correspondència castellana  i llatina (de Pere Labèrnia), el Diccionari mallorquí-castellà (de Pere A. Figuera), el Diccionario valenciano-castellano (de Josep Escrig), el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (de Joan J. Amengual), el Diccionari mallorquí-castellà (de Josep Tarongí), el Novísimo diccionario general valenciano-castellano (de Joaquim Martí), el Diccionari català-valencià-balear (d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (d’Emili Vallès), el Diccionari general de la llengua catalana (de Pompeu Fabra, 1a ed.), el Diccionari general (de Francesc Ferrer) i el Diccionari de la llengua catalana (de l’IEC, 1a ed.).

Tal com vam avançar en una notícia del dia 7 de juliol de 2020 sobre el I Seminari d’Estandardització, en aquesta mateixa data el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar un protocol general que explicita la voluntat de cooperació de les tres institucions amb vista a l’establiment d’un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica de la llengua, el qual ha de nodrir els nous recursos normatius que generi cada institució. Amb aquest acord, les tres entitats volen contribuir a reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identificació en el model normatiu de tots els parlants del territori lingüístic.

En la correcció de textos actual apareixen sovint neologismes que no sabem ben bé com hem de tractar. Una eina complementària de l’Observatori de Neologia que vam comentar el mes de desembre proppassat és la Neolosfera de la Universitat Pompeu Fabra, un blog amb sis anys de funcionament que aplega i presenta, en aquests moments, 1.450 neologismes d’una manera informada i documentada, que és la millor manera que hi ha per a poder decidir —ja que encara no són normatius— amb quina forma i en quin sentit s’han de fer servir.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Enric Ribes i Marí (nat a Eivissa, el 1955) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres obres, ha publicat Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). Ha col·laborat en el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i ha dirigit Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera).

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Sandra Montserrat Buendía (nada a Barcelona el 1976) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana, llicenciada en lingüística general i professora de la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Sebastià Alzamora Martín (nat a Llucmajor, el 1972) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa, amb més d’una quinzena de títols, entre els quals el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996); el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.