Cap a final del mes de setembre del 2020 es va obrir al públic, sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionari històric de periodistes catalans, dirigit per Josep M. Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i coordinat per Francesc Salgado, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat de recollir i preservar la periodística catalana des del punt de vista de les persones que hi van participar, incloent-hi la periodística desenvolupada a tots els territoris de llengua catalana, amb una atenció especial al País Valencià i a les Illes Balears. De moment, consta de noranta articles biogràfics que es poden consultar pel nom de la persona que ha exercit la professió periodística, pels mitjans de comunicació on va treballar, per gèneres periodístics i per seccions (àrees temàtiques).

Per segona vegada, arran de la rebrotada de contagis per coronavirus que s’ha produït a l’àrea metropolitana de Barcelona, incloent-hi diversos barris de la capital del país, l’Institut d’Estudis Catalans, que havia reobert parcialment les seves instal·lacions el 8 de juny de 2020, va decidir, a partir de les quatre de la tarda del divendres 17 de juliol, tancar les seves instal·lacions fins al 31 d’agost, seguint les noves recomanacions de les autoritats sanitàries i governamentals.

De tota manera, tots els serveis de l’Institut romandran oberts telemàticament fins al 31 juliol, data de l’inici de les vacances anuals de la institució, i també a partir del 24 d’agost, data de la represa de l’activitat laboral. Per tant, les col·laboradores i els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquest període ens podeu continuar trametent la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres mitjançant l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no estaran disponibles.

Des del dia 18 de juny de 2020 podem accedir la nova versió actualitzada de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La principal novetat que aporta aquesta segona edició és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el cos del text de la GEIEC.

Malauradament, arran de la pandèmia COVID-19 produïda pel coronavirus SARS-CoV-2, les autoritats han hagut de decretar un confinament de tota la població a casa, per tal de procurar frenar la propagació de la infecció.

L’Institut d’Estudis Catalans, sensible a aquestes recomanacions, i per raons de seguretat i de responsabilitat, va decidir tancar les seves instal·lacions a partir del dilluns 16 de març i fins a nou avís. Per aquest motiu, els serveis de correcció de l’Institut hem passat a treballar des de casa mentre duri aquesta situació.

Els col·laboradors externs que ens ajudeu en la correcció i l’edició de textos en aquests moments ens podeu trametre la documentació i podeu mantenir el contacte amb nosaltres a l’adreça de correu electrònic habitual. Els telèfons de l’Institut, però, no es poden fer servir.

(Imatge de microscòpia electrònica del coronavirus que causa la SARS, manllevada de la pàgina web cnet.com.)

Entre el 28 d’agost i el 4 de setembre de 2020 s’han acabat de publicar com a continguts nous els afegitons i esmenes corresponents als capítols vii, viii, xii, xiii, xviii i xxiii que havien quedat pendents en publicar-se la cinquena edició del Manual d’estil el 27 de març de 2019, perquè no s’havien pogut encabir en les pàgines maquetades de la quarta edició.

També s’ha actualitzat l’índex analític de l’obra, que ara conté també els termes i conceptes corresponents als afegitons i esmenes damunt dits.

El dia 22 de març de 2020 ha traspassat el membre emèrit de la Secció Filològica Germà Colón Domènech, nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928, doctor en filologia romànica l’any 1952 amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló. Fou elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica el 7 de juny de 1993. Descansi en pau.

El dia 23 d’octubre de 2020 va traspassar el professor i lingüista Joan Salvador Beltran i Cavaller, a vuitanta-set anys. Joan S. Beltran ha estat coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre durant molts anys. Des del 2016 era membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un gran defensor del dialecte tortosí. Entre les seves obres publicades, destaquen L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), Cruïlla. Curs de llengua amb Joan Panisello (2002) i Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Va ser reconegut amb el Premi Lo Grifonet el 2011 per la seva trajectòria científica, i l’any 2016 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. En pau descansi.

El dia 12 d’abril de 2020 va traspassar la filòloga romànica Núria Aramon i Stein a l’edat de vuitanta anys. Com a lexicògrafa, va publicar el Vocabulari català de música amb el músic Josep Mestres Quadreny (1983), va participar en la redacció de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (1969-1980), va col·laborar en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i, dins les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, en la primera edició del diccionari normatiu actual (1995) i en el Diccionari manual de la llengua catalana (2000); com a traductora, va publicar El cor del món de Hans U. von Balthasar (1965), El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de György Lukács (1973) i La tècnica i la ciència com a ideologies de Jürgen Habermas (1974); i, com a correctora, va treballar al Servei de Correcció de l’IEC entre el 15 d’abril de 1996 i el 31 de desembre de 1999. Que en pau descansi.

A final de maig de 2020 la Secció Filològica ha fet pública la vuitena actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la qual consta de quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, de les quals n’hi ha una part que són conseqüència de la inclusió en el diccionari de diverses novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. També conté un bon grapat d’unitats fraseològiques d’ús freqüent, com ara a jutjar per, a nivell de, de l’ordre de, en ocasió de, per mediació de, no obstant, posar per cas, testament vital i una mica més.

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat la seva XVII Jornada, que es dedicarà a «La terminologia del diccionari». Les sessions tindran lloc a la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona) entre les 9 i les 14 hores del dia 22 d’octubre de 2020 (la inscripció és gratuïta), però també es podran seguir telemàticament mitjançant Zoom. Entre altres intervinents, hom comptarà amb la participació de Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC; Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, i Fernando Pardos, de la Universitat Complutense de Madrid. Per a més informació, vegeu https://scaterm.llocs.iec.cat/2020/07/31/xvii-jornada-de-la-scaterm-22-doctubre.