Aquest juliol s’ha publicat en català El sistema internacional d’unitats, de l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau International des Poids et Mesures, BIPM). Es tracta d’una traducció de la versió 1.08 de la 9a edició 2019 de l’opuscle, realitzada a partir de les versions francesa i anglesa. L’adaptació ha estat impulsada per la Societat Catalana de Física i la Societat Catalana de Tecnologia, filials de l’Institut d’Estudis Catalans.
El dia 23 de juny de 2022 hem publicat l’onzena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Lluís Sol.
El dijous 15 de desembre es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Nomenclàtor mundial, una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades, amb els topònims més coneguts i d’ús més habitual. Podeu consultar aquesta nova eina de toponímia al Portal de Recursos Lingüístics de l’IEC.
El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, etc.).
Uns quants exemples del tipus d’exotopònims que hi trobareu són: Múnic (i no Munic) i Zúric (i no Zuric), formes que ja recollien el DIEC i l’OIEC; topònims que sovint han generat dubtes com ara els Carpats (i no els Càrpats), Chicago (i no Xicago), Montreal (i no Mont-real) o Shanghai (i no Xangai) o topònims d’actualitat Kíiv (i no Kíev), Donbàs (i no Donbass) o Khàrkiv (i no Khàrkov).
També s’hi han inclòs noms originaris, alguns actualment oficials, com ara Denali (com a forma única de l’antic nom Mount McKinley), i s’ha introduït el criteri de formes secundàries en casos d’usos específics, com en el camp de la història, Regensburg vs. Ratisbona, o en casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa, per exemple, Pequín, amb Beijing com a forma secundària, o Bombai, amb Mumbai com a secundària.
El Grup Enciclopèdia ha renovat els webs d’Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat coincidint amb el seu 25è aniversari. La renovació s’ha realitzat amb la voluntat de millorar l’accés als continguts i l’experiència d’ús dels usuaris.
El nou Diccionari.cat conté, a més de la versió actualitzada del Gran Diccionari de la llengua catalana, onze diccionaris més: el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i vuit diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià, a més del Diccionari der aranés.
Per la seva banda, Enciclopèdia.cat estrena un nou format que permet descobrir millor el seu univers de continguts. A més de la Gran enciclopèdia catalana, conté trenta-dues obres temàtiques de prestigi com Biosfera, Gran enciclopèdia de la música, Enciclopèdia de medicina i salut o Catalunya romànica, entre d’altres. Es tracta de continguts vius que inclouen més de 350.000 articles de temàtica molt diversa (història, economia, art, política, geografia, ciència o natura).
L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia les segones edicions de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU).
Es tracta, en tots tres casos, de les segones edicions revisades acompanyades d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.
A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC).
L’IEC ha publicat l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.
L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.
Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).
El 8 d’abril es va obrir al públic el portal Compendium.cat. Aquest portal, que ha estat impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana i els departaments de Justícia i de Cultura, juntament amb quinze institucions catalanes i andorranes, té l’origen en la tesi doctoral que Anna Arnall Duch va presentar el 2019 i que va ser premiada com a millor tesi doctoral 2019 per la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.
El portal reuneix i indexa múltiples recursos lingüístics i jurídics pertanyents a tot el domini lingüístic català. Es diferencia d’altres portals de recursos especialitzats en català jurídic perquè està estructurat al voltant d’un motor de cerca que permet recuperar la informació per la via conceptual i la via de la cerca lliure, així com mitjançant múltiples remissions que vinculen la informació jurídica amb la lingüística, i viceversa.
S’hi poden trobar i consultar (en cas que estiguin en línia) tota classe de manuals de redacció i estil, apunts lingüístics sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics, manuals didàctics, models de documents, articles i apunts en línia, entre altres, publicats fins a la data d’avui.
A més, el portal també ofereix models de documents jurídics i administratius, així com formularis jurídics pertanyents a diferents branques del dret, formularis per a procuradors i formularis registrals.
La nova actualització del DIEC2 en línia incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions.
Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonir, desorde i esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.
Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocar, adient, base, bipolar, competitiu, confusionari, figurar, melòdic, molestar, orla, pastel, record, responsable, sèrie, etc.
Finalment, cal destacar el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctrica, de llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.
La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari.
L’actualització del novembre del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) incorpora dotze articles nous, unes quatre-centes modificacions i dues supressions.
S’hi han afegit mots com cisgènere, metabolitzar o transidentitat i s’han suprimit els substantius cisfòbia i heterofòbia. Les modificacions introduïdes inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari, entre les quals hi ha l’addició de sentits en esllanguir-se («Perdre intensitat i força») o termenejar («Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic») i la incorporació de locucions com fet un fàstic, importar un rave o de merda. La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.
Durant el 2022, el DIEC s’ha actualitzat en dues ocasions —una al maig i l’altra al novembre— i, coincidint amb aquesta segona actualització, la Secció Filològica de l’IEC ha organitzat la presentació pública de totes les novetats del diccionari d’enguany, que sumen un total de vint-i-quatre paraules noves i més de sis-centes modificacions.
Avui, dia 20 de juliol de 2022, hem creat l’entrada 7.3.12, corresponent al volum 9 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, que s’ha publicat aquest mateix mes. L’edició de l’obra ha estat a cura de Mireia Trias i Freixa.