Per tal d’afavorir que els continguts del nostre web es puguin consultar des de qualsevol dispositiu, hem hagut de fer un canvi de plataforma informàtica. Aprofitant l’avinentesa d’aquesta mudança, hem volgut oferir un nou disseny de Critèria més actual. Esperem que us agradi!

S’ha actualitzat l’edició en línia de l’Ortografia catalana (OIEC) amb les novetats següents:

1) S’ha afegit al text de l’OIEC un nou apartat, el § 4.3, dedicat a l’ortografia dels pronoms febles.

2) Es posen a disposició del públic tres documents amb les llistes de modificacions introduïdes en el text d’ençà que fou publicat el juny de 2017. S’hi pot accedir mitjançant la pestanya «Actualitzacions» del menú general.

3) Finalment, s’ha posat com a pàgina d’inici l’índex general, a fi de facilitar les consultes al text.

Aquestes actualitzacions no representen cap canvi de la normativa ortogràfica vigent, més enllà dels que ja es van comunicar el juliol del 2021 i que principalment feien referència als noms de les lletres i als canvis en la normativa del guionet en alguns mots prefixats.

El DECat, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua Catalana, és una de les eines fonamentals de la filologia catalana. És una font de consulta imprescindible per a la recerca sobre la història de les nostres paraules i per a tots els estudiosos i especialistes de les diferents branques de la lingüística.

Publicat en deu volums entre els anys 1980 i 1991, aquesta obra de Joan Coromines fins ara només era accessible en l’edició en paper de Curial. Gràcies a la digitalització feta per l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, amb el suport de la Comissió de Lexicografia de la mateixa institució, ja podem consultar els articles originals de l’obra en format de PDF. Les entrades es poden buscar mitjançant el llistat alfabètic que reprodueix l’índex de l’obra, o bé a partir del motor de cerca que permet fer les cerques pel mot sencer o per segments (per mitjà de les opcions «conté», «comença per», «acaba en»). També podreu consultar-hi el «Prefaci», la «Bibliografia», la «Notació fonètica» o les «Abreviatures» de l’obra.

Una altra de les obres fonamentals de Coromines, l’Onomasticon Cataloniae, també es pot consultar en línia al catàleg de recursos lingüístics en línia que ofereix l’IEC.

Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, que té per finalitat destacar els aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.

L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).

Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu.

S’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.

El 16 de desembre, en una cerimònia solemne presentada per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Ruaix i Vinyet va rebre el primer diploma de col·laborador distingit en reconeixement de les seves valuoses aportacions a la tasca de la SF. Amb aquest diploma la SF inaugura una nova manera de reconèixer la tasca incansable dels estudiosos que contribueixen al progrés i la difusió de la llengua i cultura catalanes.

Josep Ruaix ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica. Els seus manuals El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984), dels quals s’han fet successives edicions, han estat un referent per a l’aprenentatge de la llengua. També ha publicat Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989), La conjugació dels verbs (1990), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui (1994-1995), Diccionari auxiliar (1996) i Català progressiu (1997), Català complet (1997-1998) i Nou Diccionari auxiliar (2011). Del 1996 al 1998 va formar part del consell consultiu per a l’elaboració de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.