El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 8522, del 14 d’octubre) ha recollit 125 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el desembre de 2020 i l’abril de 2021. Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la genètica i la sociologia.

L’apartat de TIC conté, concretament, 63 termes nous. La majoria estan relacionats amb la realitat virtual. També n’hi ha, però, de relacionats amb les xarxes socials (per exemple, mem i memitzar) o amb la tecnologia i la informàtica en general (per exemple, emplenament per context i núvol). Cal remarcar també l’apartat dedicat a la sociologia i la política, amb termes d’actualitat, com ara guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme o botellot.

El Grup Enciclopèdia ha renovat els webs d’Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat coincidint amb el seu 25è aniversari. La renovació s’ha realitzat amb la voluntat de millorar l’accés als continguts i l’experiència d’ús dels usuaris.

El nou Diccionari.cat conté, a més de la versió actualitzada del Gran Diccionari de la llengua catalana, onze diccionaris més: el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i vuit diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià, a més del Diccionari der aranés.

Per la seva banda, Enciclopèdia.cat estrena un nou format que permet descobrir millor el seu univers de continguts. A més de la Gran enciclopèdia catalana, conté trenta-dues obres temàtiques de prestigi com Biosfera, Gran enciclopèdia de la música, Enciclopèdia de medicina i salut o Catalunya romànica, entre d’altres. Es tracta de continguts vius que inclouen més de 350.000 articles de temàtica molt diversa (història, economia, art, política, geografia, ciència o natura).

En aquesta nova aportació lexicogràfica del Parlament de Catalunya, el 2 de desembre de 2020 el TERMCAT ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha estat elaborat en coautoria amb el Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra conté 422 termes relatius a l’organització i el funcionament del Parlament, i també a les diverses funcions que li són intrínseques. Cada entrada és seguida del significat que té i de l’equivalència en anglès, espanyol, francès i occità, si s’escau.

La grafia de l’acrònim TERMCAT ha presentat una certa vacil·lació des de la creació d’aquest centre de terminologia l’any 1985, fins i tot dins el seu lloc web mateix.

Davant les dues grafies possibles (TERMCAT / Termcat), el director d’aquesta institució, Jordi Bover, ens va comunicar, el dia 5 de febrer proppassat, que s’estimen més que s’escrigui l’acrònim totalment en majúscula (TERMCAT).

Atenent aquesta petició, a partir d’ara, en tots els textos de l’Institut d’Estudis Catalans farem servir, com a denominació oficial d’aquest organisme, TERMCAT, Centre de Terminologia o, simplement, TERMCAT.

Per la nostra banda, a mesura que serà possible, anirem esmenant tots els documents de Critèria d’acord amb aquesta decisió.

El dia 19 de març de 2019 el TERMCAT ha renovat el seu portal a Internet, en el qual s’han reorganitzat els continguts i s’ofereix una consulta adaptada a tota classe de dispositius electrònics (ordinadors personals, telèfons mòbils i tauletes tàctils). Com a novetat important, el nou web disposa de sis portals específics dedicats a diversos col·lectius d’usuaris, amb la intenció d’adequar-se millor a les necessitats de cada sector (alimentació i gastronomia, ciències de la salut, dret, economia i empresa, esport, tecnologies de la informació i la comunicació).

El dia 19 de novembre de 2020, el TERMCAT ha publicat el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Aquesta obra conté 213 unitats fraseològiques llatines que provenen de fonts jurídiques i lingüístiques relacionades amb el llenguatge jurídic, especialment amb el llenguatge legislatiu, amb el significat que tenen i l’equivalència en català i en espanyol.

El 15,8 % de les 9.643 persones que han participat en la setena crida oberta feta per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any s’han decantat —podríem dir que «inevitablement»— pel terme coronavirus com a neologisme de l’any.

Nota: La imatge ha estat manllevada del diari Ara.

En aquesta edició, que es durà terme a la seu de l’IEC el 15 de novembre, els Espais estan dedicats a «Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana». Experts de reconegut prestigi dels àmbits de la transformació digital, l’ensenyament, el dret, la medicina, la tecnologia, la comunicació i les xarxes socials proposaran una reflexió sobre quins mecanismes i actuacions poden afavorir la difusió i la implantació de les propostes terminològiques catalanes. Podeu inscriure-s’hi aquí.

La Universitat Oberta de Catalunya, en el marc del Màster d’Edició Digital, ha convocat la conferència de clausura, titulada «Els índexs alfabètics i la correcció de textos», que anirà a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’una activitat gratuïta i oberta al públic en general. Per a més informació, vegeu http://llibredigital.blogs.uoc.edu/ca.

Entre els dies 12 i 16 de juliol hem completat les vuit entrades de la nova subcategoria 9.2 amb la informació relativa als seminaris organitzats pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch (CUIMPB-CEL) i l’Institut d’Estudis Catalans durant els anys 2001 al 2008, dirigits per Joan Martí i Castell, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, i coordinats per Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics.

Aquesta publicació múltiple ha portat a una reestructuració de la subcategoria 7.4, que s’ha dividit en dues subcategories: 7.4, «Actes de les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística», i 7.5, «Actes d’altres jornades i seminaris», per tal com les actes dels seminaris del CUIMPB-CEL han estat traslladades a les entrades respectives de la subcategoria 9.2). Això ha comportat també la renumeració de les subcategories, 7.5 i 7.6, que han passat a 7.6 i 7.7, respectivament.