La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va anunciar ahir, dia 6 d’abril de 2017, que el Diccionari de la llengua catalana en línia ha estat actualitzat d’acord amb la nova normativa ortogràfica de l’IEC. A més d’incorporar-hi les novetats ortogràfiques, s’hi han afegit quaranta-sis termes nous i s’hi han fet més de dues-centes altres modificacions, les quals afecten parts diverses de l’article de diccionari (la informació morfològica, la categoria gramatical, la definició, els exemples, etc.).

Podeu consultar les canvis introduïts en el DIEC2 ―llevat dels ortogràfics― en el document de l’adreça següent: http://dlc.iec.cat/esmenesAbril2017.pdf

D’altra banda, la versió del DIEC2 per als sistemes Android ja està disponible, i la versió per a iOS ho estarà a partir de la setmana vinent.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 8522, del 14 d’octubre) ha recollit 125 nous termes catalans normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el desembre de 2020 i l’abril de 2021. Destaquen especialment, pel nombre de termes, els apartats dedicats a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la genètica i la sociologia.

L’apartat de TIC conté, concretament, 63 termes nous. La majoria estan relacionats amb la realitat virtual. També n’hi ha, però, de relacionats amb les xarxes socials (per exemple, mem i memitzar) o amb la tecnologia i la informàtica en general (per exemple, emplenament per context i núvol). Cal remarcar també l’apartat dedicat a la sociologia i la política, amb termes d’actualitat, com ara guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme o botellot.

El Grup Enciclopèdia ha renovat els webs d’Enciclopèdia.cat i Diccionari.cat coincidint amb el seu 25è aniversari. La renovació s’ha realitzat amb la voluntat de millorar l’accés als continguts i l’experiència d’ús dels usuaris.

El nou Diccionari.cat conté, a més de la versió actualitzada del Gran Diccionari de la llengua catalana, onze diccionaris més: el Diccionari de sinònims Franquesa, el Conjugador català i vuit diccionaris bilingües que relacionen el català amb l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià, a més del Diccionari der aranés.

Per la seva banda, Enciclopèdia.cat estrena un nou format que permet descobrir millor el seu univers de continguts. A més de la Gran enciclopèdia catalana, conté trenta-dues obres temàtiques de prestigi com Biosfera, Gran enciclopèdia de la música, Enciclopèdia de medicina i salut o Catalunya romànica, entre d’altres. Es tracta de continguts vius que inclouen més de 350.000 articles de temàtica molt diversa (història, economia, art, política, geografia, ciència o natura).

En aquesta nova aportació lexicogràfica del Parlament de Catalunya, el 2 de desembre de 2020 el TERMCAT ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, que ha estat elaborat en coautoria amb el Parlament de Catalunya i el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obra conté 422 termes relatius a l’organització i el funcionament del Parlament, i també a les diverses funcions que li són intrínseques. Cada entrada és seguida del significat que té i de l’equivalència en anglès, espanyol, francès i occità, si s’escau.

La grafia de l’acrònim TERMCAT ha presentat una certa vacil·lació des de la creació d’aquest centre de terminologia l’any 1985, fins i tot dins el seu lloc web mateix.

Davant les dues grafies possibles (TERMCAT / Termcat), el director d’aquesta institució, Jordi Bover, ens va comunicar, el dia 5 de febrer proppassat, que s’estimen més que s’escrigui l’acrònim totalment en majúscula (TERMCAT).

Atenent aquesta petició, a partir d’ara, en tots els textos de l’Institut d’Estudis Catalans farem servir, com a denominació oficial d’aquest organisme, TERMCAT, Centre de Terminologia o, simplement, TERMCAT.

Per la nostra banda, a mesura que serà possible, anirem esmenant tots els documents de Critèria d’acord amb aquesta decisió.

El dia 19 de març de 2019 el TERMCAT ha renovat el seu portal a Internet, en el qual s’han reorganitzat els continguts i s’ofereix una consulta adaptada a tota classe de dispositius electrònics (ordinadors personals, telèfons mòbils i tauletes tàctils). Com a novetat important, el nou web disposa de sis portals específics dedicats a diversos col·lectius d’usuaris, amb la intenció d’adequar-se millor a les necessitats de cada sector (alimentació i gastronomia, ciències de la salut, dret, economia i empresa, esport, tecnologies de la informació i la comunicació).

El dia 19 de novembre de 2020, el TERMCAT ha publicat el Diccionari de locucions i expressions llatines de l’àmbit parlamentari, elaborat pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya. Aquesta obra conté 213 unitats fraseològiques llatines que provenen de fonts jurídiques i lingüístiques relacionades amb el llenguatge jurídic, especialment amb el llenguatge legislatiu, amb el significat que tenen i l’equivalència en català i en espanyol.

El 15,8 % de les 9.643 persones que han participat en la setena crida oberta feta per l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a escollir el neologisme de l’any s’han decantat —podríem dir que «inevitablement»— pel terme coronavirus com a neologisme de l’any.

Nota: La imatge ha estat manllevada del diari Ara.

En aquesta edició, que es durà terme a la seu de l’IEC el 15 de novembre, els Espais estan dedicats a «Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana». Experts de reconegut prestigi dels àmbits de la transformació digital, l’ensenyament, el dret, la medicina, la tecnologia, la comunicació i les xarxes socials proposaran una reflexió sobre quins mecanismes i actuacions poden afavorir la difusió i la implantació de les propostes terminològiques catalanes. Podeu inscriure-s’hi aquí.

La Universitat Oberta de Catalunya, en el marc del Màster d’Edició Digital, ha convocat la conferència de clausura, titulada «Els índexs alfabètics i la correcció de textos», que anirà a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’una activitat gratuïta i oberta al públic en general. Per a més informació, vegeu http://llibredigital.blogs.uoc.edu/ca.