Ahir, dia 18 de febrer, vam publicar la tercera versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que conté les informacions noves i actualitzades provinents de versió provisional de la tercera edició de l’obra Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry, de la IUPAC (2007).
El 22 de febrer proppassat, el Servei de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans ha obert un espai web sobre l’Any Pompeu Fabra (http://anyfabra.llocs.iec.cat), en el qual es poden consultar les diverses activitats que l’IEC anirà organitzant al llarg del 2018 amb aquest motiu.
En el Ple del 3 de juny, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acordar concloure el període de moratòria de quatre anys per a la implantació de l’Ortografia catalana (OIEC) i també va ratificar dues modificacions del text que s’havia aprovat el 2016.
Durant aquests quatre anys de moratòria, la Comissió d’Estandardització, presidida per Vicent Pitarch, ha fet el seguiment, l’estudi i la reformulació del text de l’Ortografia. Les modificacions han estat acordades amb la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Les dues qüestions finalment ratificades pel Ple de l’IEC del 3 de juny són els noms de les lletres (apartat 2.1) i una simplificació de la norma del guionet (apartat 4.3.1, «Els mots derivats per prefixació»). Aquestes dues modificacions es poden consultar en aquest document que podeu trobar a la pàgina de recursos en línia de la Secció Filològica.
L’Institut d’Estudis Catalans acaba de publicar en línia l’Etnobotània dels Països Catalans, un recull de prop de vuitanta mil noms populars de plantes aplegat pel grup de recerca EtnoBioFIC de la Universitat de Barcelona i l’Institut Botànic de Barcelona, el qual inclou també el nom científic corresponent.
La Càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza, conjuntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, la seva primera jornada científica amb l’objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra, que es durà a terme els dies 5 i 6 de novembre de 2015 (vegeu-ne la convocatòria programa a https://www.upf.edu/catedrapompeufabra/_pdf/I_JORNADA_CPF.pdf).
Sota el títol «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país», es tractaran tres aspectes fonamentals de la figura de Pompeu Fabra: com a enginyer, com a lingüista i com a ciutadà compromès. L’acte és gratuït, però cal inscriure-s’hi prèviament (http://www.upf.edu/catedrapompeufabra).
En el context del Protocol de cooperació signat recentment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), en què s’exposa la voluntat de cooperar en una línia de confluència, respectant la variació adequada, de la norma institucional de les tres institucions que tenen competències en prescripció lingüística, el dia 2 de juliol de 2020 es va dur a terme, en format virtual, el I Seminari d’Estandardització, amb la participació de representants de l’IEC, l’AVL i la UIB i altres ponents d’aquestes institucions, que van exposar els criteris específics que guien el reconeixement de l’estàndard com a base de l’establiment de la normativa lingüística, amb l’objectiu d’arribar, si és possible, a una normativa comuna, inclusiva, respectuosa amb la variació i internament flexible que tingui en compte les diferents situacions de comunicació i la diversitat de registres.
El dia 6 de juny 2017 es va reincorporar a la Unitat de Correcció del Servei Editorial la senyora Marta Fabregat i Marco, que ja havia estat correctora de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics entre 18 de setembre de 2006 i el 31 de gener de 2007, i de la Unitat de Correcció entre l’1 de febrer de 2007 i el 23 de febrer de 2009.
Aquesta incorporació s’ha reflectit en l’organigrama actual de la Unitat de Correcció i en els crèdits de Critèria.
El dia 1 de juliol de 2020, el TERMCAT va anunciar que s’han incorporat al Cercaterm d’aquesta institució 3.851 termes nous provinents del Diccionari jurídic de l’Institut d’Estudis Catalans; amb aquesta incorporació, ja es poden consultar un total de 9.026 termes d’aquesta obra de referència, els quals contenen la categoria lexicogramatical, la definició, equivalències en espanyol i notes vàries (informació enciclopèdica, exemples i indicacions d’ús). Cal tenir en compte, però, que no tots els registres del Diccionari jurídic hi han estat incorporats, per la qual cosa sempre és recomanable consultar aquesta obra especialitzada d’entrada.
El dia 1 d’abril de 2019 s’ha incorporat al Servei de Correcció Lingüística la senyora Mireia Trias i Freixa per cobrir l’excedència voluntària de la correctora Núria Florit Robusté, esdevinguda a partir del dia 1 de febrer de 2019.
Prèviament, el dia 1 de febrer de 2019 va entrar a formar part del mateix Servei la senyora Ariadna Font Pérez fins a la incorporació de Mireia Trias, per bé que la seves tasques s’allargaran fins al 30 d’abril de 2019.
Aquestes incorporacions s’han reflectit en els organigrames actuals del Servei de Correcció Lingüística i de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, respectivament, i també en els crèdits de Critèria.
El dia 9 d’octubre de 2017 es va incorporar al Servei de Correcció Lingüística la senyora Kàtia Oliver Vila per cobrir la baixa per maternitat de la correctora Núria Florit Robusté, esdevinguda el 2 d’octubre de 2017.
D’altra banda, el dia 30 d’octubre de 2017 es va incorporar a la Unitat de Correcció del Servei Editorial la senyora Mar Pongiluppi i Gomila per cobrir la vacant deixada per la correctora Núria Reixach Boada, que gaudeix d’una excedència voluntària des de l’11 d’octubre de 2017. Mar Pongiluppi ja havia estat correctora d’aquesta Unitat entre el 15 de novembre de 2010 i el 31 d’agost de 2013.
Aquestes incorporacions s’han reflectit en els organigrames actuals del Servei de Correcció Lingüística i de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, respectivament, i també en els crèdits de Critèria.