El dia 22 d’octubre de 2020 l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la incorporació al portal de recursos en línia de la Secció Filològica la base de dades BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans que es van tenir en compte en la selecció i la redacció d’entrades del Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC: el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (d’Antoni Febrer), el Diccionario catalan-castellano-latino (de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Juglà), el Diccionari de la llengua catalana. Amb la correspondència castellana  i llatina (de Pere Labèrnia), el Diccionari mallorquí-castellà (de Pere A. Figuera), el Diccionario valenciano-castellano (de Josep Escrig), el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (de Joan J. Amengual), el Diccionari mallorquí-castellà (de Josep Tarongí), el Novísimo diccionario general valenciano-castellano (de Joaquim Martí), el Diccionari català-valencià-balear (d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (d’Emili Vallès), el Diccionari general de la llengua catalana (de Pompeu Fabra, 1a ed.), el Diccionari general (de Francesc Ferrer) i el Diccionari de la llengua catalana (de l’IEC, 1a ed.).

Ja es pot consultar en línia l’obra Novetats en els textos normatius (2016-2023), un compendi de la nova normativa publicada per l’IEC en els darrers vuit anys, que té per finalitat destacar els aspectes que han canviat respecte del corpus normatiu anterior. La nova concepció de la normativa, basada en l’adequació dels usos a la situació comunicativa i allunyada de les etiquetes tradicionals de correcte i incorrecte, fa que aquest recull inclogui, a més, els fenòmens sotmesos a restriccions geogràfiques o funcionals.

L’obra inclou els canvis dels darrers anys que contenen la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC), la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) respecte a la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (7a ed., 1933), a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) i a la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (PEOLC; I: Fonètica, 1990; II: Morfologia, 1992).

Tal com es diu a la Presentació, la redacció de les 846 novetats segueix fidelment el text de les obres normatives originals, i també l’estructura, que consta de quatre grans blocs: ortografia, fonètica, morfologia i sintaxi. La publicació digital incorpora marcadors que permeten als usuaris una còmoda navegació per a localitzar un capítol o un apartat concrets. L’obra es caracteritza també per un format diferenciat i innovador, amb els exemples separats del cos del text, l’ús de símbols per a indicar les restriccions d’ús del fenomen i, quan escau, una referència a la normativa anterior. Aquests recursos gràfics atorguen a Novetats en els textos normatius un caràcter marcadament divulgatiu.

L’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia les segones edicions de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), l’Ortografia catalana (OIEC) i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU).

Es tracta, en tots tres casos, de les segones edicions revisades acompanyades d’un entorn de consulta propi amb un cercador incorporat i amb elements de navegació que permeten contextualitzar en tot moment la consulta i desplaçar-se pel text.

A més de servir per a posar a l’abast de tothom aquestes obres, aquestes edicions estan pensades perquè se’n pugui fer una consulta simple i alhora potent, precisa i fiable, orientada a obtenir la informació necessària per a resoldre, segons el cas, els dubtes gramaticals o ortogràfics, o per a l’estudi de la llengua. D’altra banda, les característiques d’aquestes edicions permetran mantenir constantment actualitzades aquestes obres, com ara ja passa amb el Diccionari de la llengua catalana (DIEC).

L’IEC ha publicat l’edició impresa de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, seguint la tradició dels treballs amb el mateix títol dedicats a la fonètica (1990) i a la morfologia (1992). L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan Veny, membre de l’IEC.

L’obra, dirigida als mitjans de comunicació, però que també pot ser una bona eina per als docents, es va editar per primera vegada l’any 2018 en versió digital, i des d’aquell moment es pot consultar al web de l’IEC.

Pel que fa a la versió digital, ja es pot accedir a la nova edició actualitzada de l’obra per mitjà d’aquest enllaç. Aquesta edició, que coincideix amb la publicació impresa de l’obra, inclou les principals incorporacions i canvis de les últimes actualitzacions de la versió en línia del DIEC2 (març del 2021 i novembre del 2021).

Tal com vam avançar en una notícia del dia 7 de juliol de 2020 sobre el I Seminari d’Estandardització, en aquesta mateixa data el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Llorenç Huguet, van signar un protocol general que explicita la voluntat de cooperació de les tres institucions amb vista a l’establiment d’un model normatiu de llengua comú que sigui unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica de la llengua, el qual ha de nodrir els nous recursos normatius que generi cada institució. Amb aquest acord, les tres entitats volen contribuir a reforçar la unitat de la llengua i, alhora, facilitar la identificació en el model normatiu de tots els parlants del territori lingüístic.

L’Oficina d’Onomàstica de l’IEC ha publicat, mitjançant l’entrada SF-03 d’aquest espai web de correcció, el document titulat Noms i gentilicis dels països dels món, que conté la llista dels noms dels països del món i dels gentilicis corresponents aprovada per la Secció Filològica el dia 26 de novembre de 2010 i actualitzada el 2012.

La llista ofereix, a més de les formes curta i llarga dels països consignats, el codi ISO de territori, l’ús de l’article definit si s’escau i la forma masculina singular del gentilici corresponent. Els països estan disposats per ordre alfabètic.

La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar la tercera edició (revisada) de l’opuscle Abreviacions, que s’ha actualitzat d’acord amb la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans pel que fa al tema de les sigles i amb l’anàlisi que n’ha fet, amb una atenció especial al terme acrònim.

En la correcció de textos actual apareixen sovint neologismes que no sabem ben bé com hem de tractar. Una eina complementària de l’Observatori de Neologia que vam comentar el mes de desembre proppassat és la Neolosfera de la Universitat Pompeu Fabra, un blog amb sis anys de funcionament que aplega i presenta, en aquests moments, 1.450 neologismes d’una manera informada i documentada, que és la millor manera que hi ha per a poder decidir —ja que encara no són normatius— amb quina forma i en quin sentit s’han de fer servir.

La revista Deleátur, que edita l’associació espanyola de correctors UniCo, acaba de publicar una entrevista a Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, en què es tracten diferents aspectes relacionats amb la correcció de textos professional en llengua catalana i amb l’IEC i el paper fonamental que té aquesta institució com a acadèmica de les ciències i les humanitats en el domini català.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de fer públic, a l’apartat  «Declaracions i documents» (sota l’epígraf «Transcripció d’altres llengües») de la pàgina «Llengua» del web de l’IEC, el document que va aprovar el 13 de novembre de 2015 relatiu a l’actualització de la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català.

Aquesta versió actualitzada, que Critèria recull a l’entrada entrada SF-04, es publicarà en el volum V dels Documents de la Secció Filològica (que serà editat a cura de Joan Martí i Castell), que s’editarà pròximament.