La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans acaba de fer públic, a l’apartat  «Declaracions i documents» (sota l’epígraf «Transcripció d’altres llengües») de la pàgina «Llengua» del web de l’IEC, el document que va aprovar el 13 de novembre de 2015 relatiu a l’actualització de la Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català.

Aquesta versió actualitzada, que Critèria recull a l’entrada entrada SF-04, es publicarà en el volum V dels Documents de la Secció Filològica (que serà editat a cura de Joan Martí i Castell), que s’editarà pròximament.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha obert al públic el Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC), un diccionari de nova planta que parteix del cabal lèxic recollit al Diccionari manual de la llengua catalana, editat per l’IEC l’any 2001, i hi incorpora tant les diverses actualitzacions del DIEC com les novetats de la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) i de l’Ortografia catalana (OIEC).

L’obra, de contingut normatiu, inclou 39.300 mots seleccionats entre els més de 70.000 articles que conté el DIEC, descrits amb criteris lexicogràfics actuals. Adreçada a un públic ampli, pretén convertir-se en una eina de consulta pràctica, conté orientacions sobre la manera d’usar els mots i una profusió d’exemples i de combinacions lèxiques que han de resultar especialment útils tant a escriptors i periodistes com a professors i estudiants de la llengua.

Totes les entrades que tenen flexió van acompanyades de les formes flexives corresponents o bé, si són verbs, de la conjugació corresponent en cinc presentacions alternatives, una per a cada dialecte (central, valencià, balear, nord-occidental i septentrional). D’altra banda, aquelles entrades que poden plantejar dubtes pel que fa a la partició sil·làbica porten explícita aquesta informació.

Els articles s’ofereixen amb totes les informacions a la vista, en presentació completa, però també es poden veure en una presentació sintètica, especialment útil en articles llargs o amb molta informació. Finalment, en aquells mots que tenen sinònims se’n pot desplegar la llista i anar d’un article a l’altre amb un sol clic.

Dijous 26 d’octubre, la Secció Filològica va publicar a la seva pàgina web un document en què analitza el llenguatge inclusiu des del punt de vista de la normativa lingüística i recull quines són les solucions que se cenyeixen a la normativa pel que fa als usos no sexistes.

En aquest document, la Secció Filològica recorda que, en català, el masculí és el gènere no marcat i que la llengua disposa de recursos per a fer visibles les dones, com ara el tractament de vós, l’ús del pronom tothom o l’ús dels desdoblaments i dels noms col·lectius, com ara professorat o alumnat.

Per contra, remarca que hi ha estratègies adoptades més recentment que contravenen la gramàtica del català, com és l’ús del femení com a genèric o la terminació –i (ellis, fillis, totis, etc.) per a evitar recórrer a la classificació binària masculí/femení.

El proppassat dia 10 de desembre la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va obrir al públic gratuïtament per Internet la tercera edició del Diccionari de sinònims d’Albert Jané (http://sinonims.iec.cat), membre d’aquesta secció. Aquesta obra conté 33.025 mots i expressions diferents aplegats en 27.542 articles.

Els sinònims es poden trobar buscant una entrada o bé arreu del diccionari (buscant tant a les entrades com a les llistes de sinònims). La cerca arreu es pot limitar d’acord amb la funció sintàctica que fan el mot o l’expressió que són objecte de consulta. Les instruccions d’ús expliquen detalladament i il·lustrada el funcionament d’aquesta obra i la manera de treure’n el màxim profit.

S’ha obert al públic el nou web de la Secció Filològica. Es tracta d’un web renovat a través del qual es pot accedir a informació sobre la Secció, els membres que la formen i les comissions en què s’organitzen. També s’hi poden trobar notícies, una agenda d’activitats i recursos lingüístics de gran utilitat.

Una de les incorporacions més destacades és la Biblioteca de referents, un recull de personalitats rellevants en l’àmbit de la llengua catalana, escollides com a referent per cadascun dels membres de la Secció. Una altra és la secció Apunts de llengua, que conté explicacions sobre diversos aspectes lingüístics. Aquests apunts, que tenen com a objectiu proporcionar informacions d’utilitat sobre la llengua i la cultura catalanes, s’aniran publicant periòdicament.

Destaquen també els tres vídeos institucionals realitzats en col·laboració amb Aida Roca, coneguda a les xarxes socials com a Filòloga de Guàrdia. Aquests vídeos volen donar a conèixer la tasca de la Secció Filològica i els diferents recursos lingüístics que posa a disposició de la ciutadania.

En la votació electrònica dels membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que es va tancar el passat 15 d’octubre, la Secció Filològica va incorporar tres nous membres numeraris: Xavier Bosch i Sancho, llicenciat en ciències de la informació i escriptor; Mar Massanell i Mesalles, doctora en filologia catalana, i Josep Quer i Villanueva, doctor en lingüística. A més, també ha incorporat com a membres corresponents Joan Ferrer i Costa, doctor en filologia semítica, i Anna Maria Compagna, catedràtica de filologia i lingüística romàniques. Podeu consultar els currículums dels nous membres aquí.

El 16 de desembre, en una cerimònia solemne presentada per Nicolau Dols, president de la Secció Filològica (SF) de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Ruaix i Vinyet va rebre el primer diploma de col·laborador distingit en reconeixement de les seves valuoses aportacions a la tasca de la SF. Amb aquest diploma la SF inaugura una nova manera de reconèixer la tasca incansable dels estudiosos que contribueixen al progrés i la difusió de la llengua i cultura catalanes.

Josep Ruaix ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica. Els seus manuals El català en fitxes (1968), Català fàcil (1983) i El català (1984), dels quals s’han fet successives edicions, han estat un referent per a l’aprenentatge de la llengua. També ha publicat Punts conflictius de català. Deu estudis sobre normativa lingüística (1989), La conjugació dels verbs (1990), Observacions crítiques i pràctiques sobre el català d’avui (1994-1995), Diccionari auxiliar (1996) i Català progressiu (1997), Català complet (1997-1998) i Nou Diccionari auxiliar (2011). Del 1996 al 1998 va formar part del consell consultiu per a l’elaboració de la nova gramàtica normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 25 d’octubre de 2016, la Secció Filològica de l’IEC va penjar el fitxer en PDF de la nova Ortografia catalana, aprovada pel Ple de l’Institut el dia 24 d’octubre proppassat, que ara s’acabarà de supervisar i de preparar per a l’edició digital i en paper.

El 22 de febrer de 2017 vam publicar la versió actualitzada i completa de la taula periòdica dels elements químics (entrada 3.2.2) en les dues versions de què ja disposàvem (Societat Catalana de Química i IUPAC), a la qual hem afegit la del TERMCAT, que és triple.

La Revista de Llengua i Dret, editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, acaba de publicar, a les pàgines 13-49 del número 63 (juny 2015), l’article titulat «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», signat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Mireia Trias, col·laboradora del programa de Terminologia de Ciència i Tecnologia de l’IEC, en què estableixen vint-i-un trets o característiques que haurien de complir les obres de referència general per a la correcció i la traducció de textos, els quals constitueixen un barem per a classificar-les i determinar-ne el nivell de qualitat i fiabilitat.