La lingüista i filòloga M. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtica de lingüística i terminologia de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat guardonada enguany amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, una de les altes distincions que atorga aquesta institució.

En l’àmbit professional, treballa sobretot en terminologia i neologia. Fundadora del TERMCAT, Centre de Terminologia, de l’Observatori de Neologia i de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada, entre les seves obres més difoses hi ha A l’entorn de la paraula (València, 1994, 2 vol.) i La terminologia. Teoria, mètodes i aplicacions (Barcelona, 1992).

Aquesta distinció li ha estat atorgada per la seva trajectòria científica i docent i perquè ha contribuït a prestigiar la llengua catalana.

Tot i que li ha estat concedida la Creu de Sant Jordi el dia 14 d’abril de 2015, l’acte de lliurament, que es durà a terme al Palau de la Generalitat, s’anunciarà una mica més endavant.

Són moltes les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia que no estan recollides en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Per això, l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el finançament de l’IEC, ha desenvolupat el Garbell, una eina que examina aquestes paraules i calcula la probabilitat que tenen d’esdevenir diccionaritzables, és a dir, de ser acceptades com a neologismes i tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

Tal com el nom indica, la funció del Garbell és separar els neologismes documentats al BOBNEO, base de dades de l’OBNEO, en els darrers anys segons si tenen més o menys probabilitat de ser diccionaritzables. Els criteris que es fan servir per a determinar aquesta probabilitat tenen a veure amb l’ús, l’estructura de la llengua i altres aspectes lexicogràfics.

El Garbell permet cercar-hi paraules no normatives, que es classifiquen en unitats diccionaritzables, prediccionaritzables i no diccionaritzables. A part de la diccionariabilitat de cada mot, també es mostren els valors dels criteris que s’han tingut en compte de manera detallada.

El 8 d’abril es va obrir al públic el portal Compendium.cat. Aquest portal, que ha estat impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana i els departaments de Justícia i de Cultura, juntament amb quinze institucions catalanes i andorranes, té l’origen en la tesi doctoral que Anna Arnall Duch va presentar el 2019 i que va ser premiada com a millor tesi doctoral 2019 per la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.

El portal reuneix i indexa múltiples recursos lingüístics i jurídics pertanyents a tot el domini lingüístic català. Es diferencia d’altres portals de recursos especialitzats en català jurídic perquè està estructurat al voltant d’un motor de cerca que permet recuperar la informació per la via conceptual i la via de la cerca lliure, així com mitjançant múltiples remissions que vinculen la informació jurídica amb la lingüística, i viceversa.

S’hi poden trobar i consultar (en cas que estiguin en línia) tota classe de manuals de redacció i estil, apunts lingüístics sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics, manuals didàctics, models de documents, articles i apunts en línia, entre altres, publicats fins a la data d’avui.

A més, el portal també ofereix models de documents jurídics i administratius, així com formularis jurídics pertanyents a diferents branques del dret, formularis per a procuradors i formularis registrals.

Softaragonés, una organització sense afany de lucre dedicada a fomentar l’ús de la llengua aragonesa a Internet i les noves tecnologies, ha posat, des d’aquest divendres, a disposició dels usuaris un traductor entre el català, l’aragonès i el castellà adaptat a l’ortografia oficial de l’aragonès, aprovada per l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (AAL) el mes passat.

El traductor ha estat possible gràcies a la plataforma lliure per a la traducció automàtica Apertium, que ha llançat les noves versions de l’eina.

El catedràtic de filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Nicolau Dols, és el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. En l’equip que gestionarà la Secció els propers quatre anys l’acompanyen Mila Segarra com a vicepresidenta, Mercè Lorente com a secretària i Maria Josep Cuenca com a tresorera.
Nicolau Dols pren el relleu de Ramon Sistac, que ha exercit com a president en funcions des que Teresa Cabré va ser escollida presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i va iniciar el seu mandat l’1 de setembre d’enguany.

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Albert Turull i Rubinat (nat el 1963) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrits a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana i professor de la Universitat de Lleida. Entre altres publicacions, és autor dels llibres Els topònims de la Segarra (1991), Diversitat i política lingüística en un món global (2003, amb Miquel Pueyo) i La toponímia de les comarques de Ponent. Un assaig d’interpretació tipològica (2007).

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Enric Ribes i Marí (nat a Eivissa, el 1955) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres obres, ha publicat Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). Ha col·laborat en el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i ha dirigit Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera).

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Magí Camps Martín (nat el 1961) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana i en ciències de la informació. Redactor en cap d’edició del diari La Vanguardia, n’elabora també les normes lingüístiques. Professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, imparteix l’assignatura de traducció periodística a la Facultat de Traducció i Interpretació.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Sandra Montserrat Buendía (nada a Barcelona el 1976) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana, llicenciada en lingüística general i professora de la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades de l’àmbit de la lingüística i ha presentat ponències en diverses activitats acadèmiques, tant nacionals com internacionals. És membre, entre d’altres, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Junta Directiva de la Unitat per a l’Educació Multilingüe, el grup de recerca ISIC-IVITRA (Institut Virtual Internacional de Traducció), l’associació El Tempir i la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC. L’any 2005 va rebre el Premi Marià Aguiló de l’IEC pel treball Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Sebastià Alzamora Martín (nat a Llucmajor, el 1972) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa, amb més d’una quinzena de títols, entre els quals el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996); el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.