El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Martines Peres (nat el 1965) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana i en traducció i interpretació de llenguatges generals, literaris i específics. Catedràtic de filologia catalana, és l’investigador principal de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa i de l’Institut Virtual Internacional de Traducció (ISIC-IVITRA) de la Universitat d’Alacant, dins la qual ha fundat la Seu Universitària de la Nucia i la Seu Universitària de Xixona.

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Vicent Partal Montesinos (nat a Bétera, Camp de Túria, el 1960) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en magisteri per la Universitat de València i ha exercit de mestre durant dos anys (1982-1984). Com a periodista, va començar com a redactor del setmanari El Temps l’any 1984, i va continuar amb col·laboracions en diferents mitjans i gèneres fins a l’any 1995, quan fundà VilaWeb, el primer diari digital en català. És autor d’un bon nombre de llibres, com ara Llibreta de Pequín (2009), A un pam de la independència (2013) o Nou homenatge a Catalunya (2015); ha participat com a coautor en altres obres i n’ha prologat una vintena. Ha rebut una vintena de premis i reconeixements, entre els quals el Premi Ciutat de Barcelona (1999); el Premi Pompeu Fabra a la difusió de la llengua catalana (2008); el Premi Òmnium de Comunicació (2008); el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió (2018), i el Premi al Referent E-Tech 2019.

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat per segona vegada la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC), la gramàtica en línia aprovada per l’IEC el 2018 i oberta al públic el gener del 2019.

La novetat principal d’aquesta tercera edició són les informacions de caràcter dialectal incorporades a fi de fer una descripció més precisa dels parlars en què es troben certs trets gramaticals. S’ha fet una atenció especial a parlars amb una extensió menor, com ara el tortosí, el septentrional o l’alguerès.

En l’anterior actualització es va incorporar un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. Llavors també es van incorporar nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana (IEC, 2017).

L’actualització del novembre del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) incorpora dotze articles nous, unes quatre-centes modificacions i dues supressions.

S’hi han afegit mots com cisgènere, metabolitzar o transidentitat i s’han suprimit els substantius cisfòbia i heterofòbia. Les modificacions introduïdes inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari, entre les quals hi ha l’addició de sentits en esllanguir-se («Perdre intensitat i força») o termenejar («Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic») i la incorporació de locucions com fet un fàstic, importar un rave o de merda. La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

Durant el 2022, el DIEC s’ha actualitzat en dues ocasions —una al maig i l’altra al novembre— i, coincidint amb aquesta segona actualització, la Secció Filològica de l’IEC ha organitzat la presentació pública de totes les novetats del diccionari d’enguany, que sumen un total de vint-i-quatre paraules noves i més de sis-centes modificacions.

La nova actualització del DIEC2 en línia incorpora nou articles nous, cent vuitanta-quatre modificacions i tres supressions.

Entre els articles que la Secció Filològica ha acordat d’afegir a la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) hi ha negacionisme, que és el neologisme de l’any 2021; mots d’ús generalitzat avui dia com resilient o acotxador, i les variants geolectals arredonir, desorde i esser. Els articles que han estat suprimits de la nomenclatura del diccionari són l’adjectiu encotillat -ada (la informació ha estat traslladada a l’article encotillar), mamarratxo i mamarratxada.

Les modificacions incorporades inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari (la categoria gramatical, els exemples, la informació morfològica, les locucions, les definicions, etc.). Entre aquestes modificacions, destaquem l’addició de sentits molt vius en mots com abocar, adient, base, bipolar, competitiu, confusionari, figurar, melòdic, molestar, orla, pastel, record, responsable, sèrie, etc.

Finalment, cal destacar el nombre les locucions que s’han afegit al diccionari: molts d’anys, cadena perpètua, cafè llarg, cafè curt, camí de Sant Jaume, a cara descoberta, a la curta o a la llarga, haver-hi feina, tenir feina, guitarra elèctrica, de llarg, a nom de, parc aquàtic, parc d’atraccions, en paus, de pet, recta final, tirar la tovallola, vermell com un pebrot, etc.

La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC2 es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» de la consulta en línia del diccionari.

El Canal Salut de la Generalitat de Catalunya acaba de posar a la disposició de tots els usuaris una eina de verificació ortogràfica de textos mèdics en català per a l’MS Word i per a programari lliure, a partir de la terminologia disponible sobre les ciències de la salut que ha aplegat procedent de diferents fonts terminològiques.

Conté un lèxic de 110.000 mots, flexionats morfològicament, entre els quals hi ha neologismes validats pel TERMCAT, sigles, epònims i mots que s’han actualitzat d’acord amb la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans del 2017. És previst d’anar actualitzant anualment aquest recull terminològic.

Per a instal·lar-la al vostre ordinador només heu de descarregar el fitxer ZIP corresponent, executar-lo i seguir les recomanacions del document d’instruccions.

Avui, dia 20 de juliol de 2022, hem creat l’entrada 7.3.12, corresponent al volum 9 de la col·lecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», titulat Terminologia i societat: recursos terminològics i escenaris comunicatius, que s’ha publicat aquest mateix mes. L’edició de l’obra ha estat a cura de Mireia Trias i Freixa.

A final del mes de novembre passat van sortir publicades les actes del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i correcció de textos» (entrada 7.2.4), que va tenir lloc a la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 3 de juliol de 2014.

Aquestes actes, l’edició de les quals ha estat a cura de Brauli Montoya, Josep M. Mestres i Sílvia López, es poden descarregar gratuïtament també des del Portal de Publicacions de l’IEC.

El dia 1 de desembre es va publicar la nova entrada 7.4.3 de Critèria, que recull les actes del seminari titulat El català i la Unió Europea, organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona – Centre Ernest Lluch, de Barcelona, els dies 19 i 20 d’octubre de 2004 i dirigit per Joan Martí i Castell, aleshores president de la Secció Filològica de l’IEC. El llibre El català i la Unió Europea (2006), que recull les actes d’aquest seminari, es pot adquirir al Portal de Publicacions de l’IEC, però es pot consultar en línia la ponència titulada «Catalanitzar Europa o recatalanitzar els Països Catalans? (dietari del sofert catalanòfon)», impartida per Josep M. Mestres, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’IEC, el dia 19 d’octubre de 2004.

El 12 de novembre de 2019 hem penjat el contingut de l’entrada 7.6.1, que dona notícia del recull de vint-i-dos articles d’Antoni M. Badia i Margarit que hi ha la pàgina web «Recull d’articles de membres de la Secció Filològica: Antoni M. Badia i Margarit» dins l’apartat de llengua de la Secció Filològica.