El dia 8 de juny hem creat la nova entrada de la intranet de Critèria IN-3.2.5 («Criteris per a la disposició de les entrades de l’índex d’exemples de l’‘Ortografia catalana’») dins la subcategoria IN-3.2 («Criteris específics d’obres individuals»), que conté el document amb els criteris emprats per a l’ordenació alfabètica de les 9.511 entrades que figuren a l’índex d’exemples de l’Ortografia catalana.

El dia 10 de març hem creat la nova entrada IN-1.1 («Documentació per a donar d’alta proveïdors de l’IEC») dins la nova categoria IN-1 («La relació de l’IEC amb els col·laboradors externs»), que conté tres documents que s’han de presentar necessàriament per a començar a col·laborar externament amb l’Institut d’Estudis Catalans com a correctors o traductors. Aquests documents s’han de presentar quan els demanen els responsables dels serveis de correcció de l’IEC.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric, contenen adesiara noms àrabs escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1990, el document «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.1 («Noms àrabs transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen de vegades noms propis de la regió dels Balcans escrits de manera diversa per la desconeixença d’aquestes llengües que tenen els autors. Així mateix, sovint es plantegen dubtes a l’hora de llegir en veu alta aquests noms.

Per tal de regularitzar aquestes grafies i d’assegurar-ne la pronúncia correcta, els serveis de correcció de l’Institut han dreçat una llista de noms propis de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia, d’Eslovènia, de Kosovo, de Macedònia, de Montenegro i de la República Sèrbia de Bòsnia recollida en l’entrada IN-3.3 («Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen adesiara noms russos o ucraïnesos escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1996, el document titulat «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.2 («Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Fins ara no havia estat possible fornir els col·laboradors externs que fan servir ordinadors Apple d’eines que els poguessin ser útils per a la redacció, la traducció i la correcció de textos. El dia 29 d’octubre de 2018 vam penjar a la intranet de Critèria una nova entrada IN-2.4 («La introducció de correccions en MS Word 2016 per a Mac»), la qual, de moment, conté la llista de les principals dreceres de teclat predefinides per l’MS Word 2016 de Mac que poden facilitar l’accés a algunes funcions interessants d’aquest programari. Més endavant, es completarà la informació amb documents i arxius equivalents als que figuren a l’entrada IN-2.3 per als PC amb MS Windows.

El 14 de desembre de 2017, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació de la senyora Anna Bartra Kaufmann (nada el 1952) com a nova membre numerària de l’IEC, adscrita a la Secció Filològica. És doctora en filologia catalana i professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Entre altres, ha publicat els articles «Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica» i «La gramàtica històrica i la teoria lingüística».

El dia 23 d’octubre de 2017 hem publicat a la intranet de Critèria la versió 7 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català-valencià-balear’ (entrada IN-3.2.3), que s’han fet servit per a arribar, durant aquest mateix mes d’octubre, a les 644 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra. També hem aprofitat per a adequar el text dels Criteris d’estil a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 21 de maig de 2019 hem publicat a la intranet de Critèria la versió 8 dels Criteris d’estil del ‘Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear’ (entrada IN-3.2.3), que s’han fet servit per a arribar, a final del proppassat mes de gener, a les 752 biografies d’historiadors de l’art de tots els territoris de llengua i cultura catalanes recollides en aquesta obra.

El dia 13 de juny de 2019 hem publicat, dins la subcategoria 9.3 de Critèria, la crònica dels cinc primers seminaris sobre coses que cal saber de la llengua catalana: «Els recursos lingüístics i terminològics de l’Institut d’Estudis Catalans» (2011), «Què cal saber per a fer un bon índex alfabètic?» (2012), «La petita història de la correcció de textos a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)» (2013), «Quan hem de resoldre un dubte, quina obra podem consultar amb garanties?» (2014) i «Obres i recursos en línia per a resoldre tots els nostres dubtes lingüístics» (2015). Aquests seminaris van ser organitzats per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i foren impartits per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC.