El propvinent dia 27 de maig de 2019, a les onze del matí, es presentarà a l’Institut d’Estudis Catalans l’obra en línia titulada Diccionari descriptiu de la llengua catalana, dirigida per Joaquim Rafel i Fontanals, membre de la Secció Filològica, en l’avinentesa de l’acabament d’aquest projecte que s’inicià l’any 1985. Des del 14 de gener de 2005 es podia consultar en línia provisionalment, per bé que s’hi continuava treballant.
El dia 9 de juliol de 2020 es va presentar al pati de la Casa de Convalescència de l’Institut d’Estudis Catalans l’obra El barrufet gramàtic, en homenatge al lingüística i membre de la Secció Filològica Albert Jané i Riera, amb motiu del seu norantè aniversari, que se celebrarà pròximament. Albert Jané, corrector, traductor, gramàtic, lingüista, professor, escriptor i activista de la llengua catalana, ha rebut, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Nacional de Periodisme (1997) i el Premi Pompeu Fabra l’any 2010. Es feu molt conegut entre els infants per la creació del nom barrufet i del verb barrufar en la traducció al català de les aventures de Les Schtroumpfs (Els barrufets, a partir del 1976), i entre els joves i adults per l’adaptació al català del còmic Corto Maltès (a partir del 1992). Autor del Diccionari de sinònims (1972; la tercera edició és en línia a l’IEC), de diversos llibres de normativa lingüística i d’articles sobre temes de llengua al diari Avui i a la revista Llengua Nacional, va ser director de la revista infantil i juvenil Cavall Fort entre el 1979 i el 1997.
El propvinent 5 de març de 2018, a les dotze del migdia, es presentarà, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (c. del Carme, 47, Barcelona), el Portal Pompeu Fabra que conté la versió digital de les Obres completes de Pompeu Fabra (2005-2013).
Aquest acte forma part de les activitats de celebració durant l’any 2018 del cent cinquantè aniversari del naixement del Mestre.
El dia 15 d’abril de 2021 s’ha presentat a l’IEC el volum dels índexs que clou les Obres completes de Pompeu Fabra, juntament amb el cercador digital avançat. El volum consta de dues parts: la primera, que inclou els mots acceptables i inacceptables, els conceptes i els noms propis, mentre que la segona recull les complecions, les addicions i les esmenes.
El dilluns 27 de novembre, a les 11 hores, Sandra Montserrat, Magí Camps i Màrius Serra, membres de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, presentaran les actualitzacions del 2023 del Diccionari de la llengua catalana (DIEC), a la seu del carrer del Carme de la institució.
L’acte serà presencial i també es podrà seguir en línia.
El dia 10 de juliol de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha actualitzat la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La novetat principal és la incorporació d’un cercador general que permet fer cerques de mots i de cadenes de mots. Aquest cercador general se suma al cercador que busca els termes en els quadres resum de la GEIEC i al que cerca els mots concrets en el glossari de definicions de l’obra. A més, també s’hi han afegit nous enllaços a la versió en línia de l’Ortografia catalana, així com un vídeo tutorial, en el qual s’explica com funciona la GEIEC.
A final de l’any 2016 va sortir publicat a la revista Llengua Nacional (núm. 97, iv trimestre del 2016, p. 16-21) l’article «Les correctores i els correctors de l’Institut d’Estudis Catalans», signat per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’IEC, en el qual fan una repassada història dels correctors de què ha disposat aquesta institució des del 1907. (Fotografies d’Emili Vallès i Rosalina Poch, extretes del llibre Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007).)
L’IEC obre al públic la interfície ExtractCiT a l’apartat «Recursos lingüístics en línia» del seu web.
Aquest projecte terminològic ha extret automàticament les unitats terminològiques més freqüents de diverses revistes d’especialitat de l’IEC; posteriorment, diversos membres de l’IEC les han validades com a rellevants en cada àmbit de coneixement i se n’han publicat els vocabularis corresponents, amb informació de la categoria gramatical i el context d’ús. La plataforma de consulta també disposa d’un metacercador que permet consultar tots els termes de les revistes alhora.
Actualment s’hi poden consultar els continguts de sis revistes. El banc de dades conté 5.322 unitats terminològiques de diversos àmbits de la ciència i de la tècnica, amb 22.604 registres de contextos diferents.
La terminologia extreta d’aquestes revistes és una font important de materials per a la Comissió de Terminologia Científica i Tècnica de l’IEC, comissió que integra membres de totes les seccions, i que interactua amb la Comissió Lexicogràfica i el TERMCAT, Centre de Terminologia, de cara a la normativització i la normalització de la terminologia catalana documentada.
Laia Campamà i Josep M. Mestres, del Servei de Correcció Lingüística, van publicar en el número 66 (desembre del 2016) de la Revista de Llengua i Dret (p. 363-367) una detallada recensió sobre el Diccionario del español jurídico, elaborat per un extens grup d’especialistes i publicat per la Real Academia Española a mitjan 2016. El DEJ s’ha publicat en paper, però també es pot consultar en línia.
El 13 d’abril de 2021 s’ha publicat, en línia, la segona edició del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME), obra elaborada conjuntament per Enciclopèdia Catalana i la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2002. El DME conté 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Aquesta segona edició ha estat corregida i adaptada a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.