L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Pere Coromines acaben de publicar en línia l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, que es va editar en paper en vuit volums entre els anys 1989 i 1988. Aquesta obra és un compendi de topònims i antropònims dels Països Catalans que ara es pot consultar d’una manera ràpida i exhaustiva mercès als cercadors que hi ha incorporat el portal corresponent.
El dia 14 d’octubre de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat en línia, a la pàgina «Llengua» de l’IEC, la Bibliografia de la GIEC, que aplega un total de 3.500 entrades i fonts representatives de la producció bibliogràfica sobre gramàtica catalana des de l’inici del segle XX fins a l’any 2016, data de publicació de la GIEC. Es tracta d’un complement documental de la gramàtica normativa que serveix per a contextualitzar l’obra en el marc d’aquests estudis.
El Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 és un recurs que aplega les referències bibliogràfiques de les obres catalanes (diccionaris i manuals) de llenguatge jurídic publicades entre els anys 2000 i 2018 dins un projecte de més abast impulsat per la doctora Anna Arnall, de la Universitat Pompeu Fabra, del qual aquest és el primer tast. Les obres que es poden consultar per Internet directament contenen l’enllaç viu corresponent.
El dia 23 d’abril de 2020 el TERMCAT ha fet públiques unes recomanacions actualitzades sobre la terminologia relacionada amb la pandèmia COVID-19, que es poden consultar a l’adreça https://www.termcat.cat/ca/cercaterm/fitxa/NDM0MDQ1NA%3D%3D. Creiem que poden ser molt útils per a unificar la grafia i la pronunciació d’aquestes denominacions en tota classe de textos.
Arran de la publicació de la nova entrada IN-2.4 («La introducció de correccions en MS Word 2016 per a Mac»), el dia 29 d’octubre de 2018 es va haver de reestructurar la categoria IN-2 de la intranet de Critèria amb la renumeració de l’entrada IN-2.4, que ha passat a ser l’entrada IN-2.5 («La correcció de les proves d’impremta»). D’altra banda, hem aprofitat per a substituir tots els documents de la categoria IN-2 per a adequar-ne la numeració, que havia quedat obsoleta a causa d’una reestructuració anterior que va afectar totes les categories de la intranet (10.3.2017).
La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat reestructurada pel Consell de la Generalitat Valenciana mitjançant el Decret 155/2015, del 18 de setembre, dins la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV núm. 7620, del 22.9.2015); prèviament, pel Decret 105/2015, del 7 de juliol, fou nomenat Rubén Trenzano Juan per a dirigir-la (DOGV núm. 7566, del 9.7.2015). Aquesta renovada direcció general assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes (article 13).
Entre altres comeses concretes, s’encarrega de les tasques següents: dirigir la Junta Qualificadora de Coneixements de València, organitzar la celebració de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i gestionar-ne l’expedició (article 13.i); coordinar les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al valencià i viceversa, així com emetre els certificats o títols corresponents (article 13.l); impulsar i coordinar activitats de normalització, d’aplicació de la normativa lingüística i de difusió del valencià amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (article 13.n); i també establir, d’acord amb les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els criteris d’usos lingüístics institucionals respecte a les llengües oficials a la Comunitat Valenciana, i dirigir i coordinar els treballs dels tècnics en traducció, interpretació i gestió de promoció lingüística per a la traducció i la correcció de textos oficials de la Generalitat i dels ens públics que en depenen (article 13.o).
Arran de la publicació de la Gramàtica essencial de la llengua catalana el 17 de gener de 2019, ha calgut reestructurar la subcategoria 8.1 de Critèria («Corpus normatiu») per a encabir-hi aquesta gramàtica i la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, que sortirà publicada més endavant. El dia 20 de març de 2019, la subcategoria 8.1 ha quedat desglossada de la manera següent: entrada 8.1.1, «L’ortografia normativa»; entrada 8.1.2, «El diccionari normatiu», i subsubcategoria 8.1.3, «La gramàtica normativa», la qual, al seu torn, es desglossa en l’entrada 8.1.3.1, «La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)» i l’entrada 8.1.3.2, «La ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’ (2018)». Al setembre del 2019 s’hi afegirà l’entrada 8.1.3.3, «La ‘Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana’ (2019)».
Tal com vam avançar en la notícia del 20 de juliol proppassat, des del dia 1 de setembre els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans (Servei de Correcció Lingüística i Unitat de Correcció del Servei Editorial) vam reprendre la nostra activitat professional presencial als locals corresponents de la institució.
Això vol dir que les col·laboradores i els col·laboradors externs de correcció de textos ens podeu trucar als telèfons fixos de contacte, perquè algú del servei us atendrà, a més de poder fer servir el correu electrònic. D’acord amb les recomanacions generals, és indispensable que, abans de venir, concretem la visita o la trobada.
Cap a final del mes de setembre del 2020 es va obrir al públic, sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionari històric de periodistes catalans, dirigit per Josep M. Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i coordinat per Francesc Salgado, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat de recollir i preservar la periodística catalana des del punt de vista de les persones que hi van participar, incloent-hi la periodística desenvolupada a tots els territoris de llengua catalana, amb una atenció especial al País Valencià i a les Illes Balears. De moment, consta de noranta articles biogràfics que es poden consultar pel nom de la persona que ha exercit la professió periodística, pels mitjans de comunicació on va treballar, per gèneres periodístics i per seccions (àrees temàtiques).
El dia 9 d’abril de 2019, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha editat en línia el volum III de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, que està dedicat al lèxic i que clou aquesta sèrie de publicacions iniciada l’any 1990 amb el volum dedicat a la fonètica i continuada el 1992 amb el volum sobre morfologia. Aquesta obra, adreçada especialment als mitjans de comunicació i al món de l’ensenyament, ha estat a cura de Joan Veny, i es basa en una selecció del lèxic bàsic i disponible del català en l’àmbit general (és a dir, mots propis de dos o més dialectes) i en l’àmbit restringit (mots propis d’un dialecte només), avalats per criteris d’extensió geogràfica, freqüència d’ús, prestigi, genuïnitat i tradició.