El dia 2 de setembre va tenir lloc l’acte de traspàs de l’Equip de Govern de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Teresa Cabré va prendre el relleu de Joandomènec Ros, que ha presidit la institució entre el 2013 i l’agost del 2021. A l’acte, que es va celebrar a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, hi van assistir els membres dels dos equips de govern, el sortint i l’entrant.

Cabré, que fins ara dirigia la Secció Filològica, va ser escollida presidenta de l’IEC el mes de juny amb un 91 % dels vots a favor, fet que la va convertir en la primera dona al capdavant de la institució. A l’Equip de Govern l’acompanyen Maria Corominas i Marta Prevosti, com a vicepresidentes —la darrera de les quals repeteix el càrrec que tenia en l’última junta—, i Àngel Messeguer, com a secretari.

Ahir va morir l’hel·lenista i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans Carles Miralles i Montserrat; que descansi en pau.

Carles Miralles féu possible, quan era el secretari general de l’Institut, la celebració del I Seminari de Correcció de Textos, que es dugué a terme el 26 de març de 1999.

Així mateix, dirigí del Servei de Correcció Lingüística d’aquesta institució entre el 2007 i el 2009.

El dia 22 de març de 2020 ha traspassat el membre emèrit de la Secció Filològica Germà Colón Domènech, nascut a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928, doctor en filologia romànica l’any 1952 amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló. Fou elegit membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica el 7 de juny de 1993. Descansi en pau.

El dia 23 d’octubre de 2020 va traspassar el professor i lingüista Joan Salvador Beltran i Cavaller, a vuitanta-set anys. Joan S. Beltran ha estat coordinador de cursos de llengua catalana i de reciclatge a les Terres de l’Ebre durant molts anys. Des del 2016 era membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i un gran defensor del dialecte tortosí. Entre les seves obres publicades, destaquen L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre (1986), Cruïlla. Curs de llengua amb Joan Panisello (2002) i Vocabulari de cruïlla. Els mots de les Terres de l’Ebre i del Maestrat en el context del català formal (2010). Va ser reconegut amb el Premi Lo Grifonet el 2011 per la seva trajectòria científica, i l’any 2016 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. En pau descansi.

El dia 12 d’abril de 2020 va traspassar la filòloga romànica Núria Aramon i Stein a l’edat de vuitanta anys. Com a lexicògrafa, va publicar el Vocabulari català de música amb el músic Josep Mestres Quadreny (1983), va participar en la redacció de la primera edició de la Gran enciclopèdia catalana (1969-1980), va col·laborar en el Diccionari de la literatura catalana (1979) i, dins les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC, en la primera edició del diccionari normatiu actual (1995) i en el Diccionari manual de la llengua catalana (2000); com a traductora, va publicar El cor del món de Hans U. von Balthasar (1965), El gran octubre de 1917 i la literatura contemporània de György Lukács (1973) i La tècnica i la ciència com a ideologies de Jürgen Habermas (1974); i, com a correctora, va treballar al Servei de Correcció de l’IEC entre el 15 d’abril de 1996 i el 31 de desembre de 1999. Que en pau descansi.

Aquest 2022 s’han publicat tres guies breus de química en català, una traducció dels resums anglesos que havia elaborat la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Aquestes guies recullen les diferents recomanacions que proporciona la IUPAC per tal d’aconseguir unes convencions de nomenclatura inequívoques i universals. Les obres han estat traduïdes per iniciativa de la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Cada guia se centra en un aspecte concret de la química: la química orgànica, la química inorgànica i els polímers. En tractar-se de guies breus, s’hi detallen els conceptes bàsics i els punts principals i, per a poder ampliar la informació, conté referències als llibres de colors de la IUPAC, volums més extensos de nomenclatura de química.

Hem creat a Critèria la subcategoria 8.1, «Corpus normatiu», per poder-hi incloure les tres obres fonamentals de la normativa lingüística posades al dia recentment per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: l’Ortografia catalana, la Gramàtica de la llengua catalana i el Diccionari de la llengua catalana.

La jornada, que enguany té per títol Compromís de la universitat amb la llengua catalana: reptes i oportunitats, tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el 3 de novembre a la tarda i al campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra el 4 de novembre al matí.

L’assistència és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament emplenant aquest formulari.

Com cada mes de maig, l’Associació Promotora de la Llengua Catalana d’Igualada celebrarà el VIII Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana, que anirà a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC. El tema d’aquest any són «Les novetats normatives de l’any 2016 (II): la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC», i es durà a terme el dia 26 de maig de 2018, a les 10.30 hores, a la Biblioteca Central d’Igualada (la inscripció és gratuïta). Per a més informació, vegeu https://www.facebook.com/aplec.associaciopromotoradelallenguacatalana.

A final de maig de 2020 la Secció Filològica ha fet pública la vuitena actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la qual consta de quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, de les quals n’hi ha una part que són conseqüència de la inclusió en el diccionari de diverses novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. També conté un bon grapat d’unitats fraseològiques d’ús freqüent, com ara a jutjar per, a nivell de, de l’ordre de, en ocasió de, per mediació de, no obstant, posar per cas, testament vital i una mica més.