El dia 22 d’octubre de 2020 l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública la incorporació al portal de recursos en línia de la Secció Filològica la base de dades BDLex, que permet accedir, mitjançant una aplicació de consulta específica, a tretze diccionaris catalans que es van tenir en compte en la selecció i la redacció d’entrades del Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC: el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (d’Antoni Febrer), el Diccionario catalan-castellano-latino (de Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Juglà), el Diccionari de la llengua catalana. Amb la correspondència castellana  i llatina (de Pere Labèrnia), el Diccionari mallorquí-castellà (de Pere A. Figuera), el Diccionario valenciano-castellano (de Josep Escrig), el Nuevo diccionario mallorquín-castellano-latín (de Joan J. Amengual), el Diccionari mallorquí-castellà (de Josep Tarongí), el Novísimo diccionario general valenciano-castellano (de Joaquim Martí), el Diccionari català-valencià-balear (d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll), el Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (d’Emili Vallès), el Diccionari general de la llengua catalana (de Pompeu Fabra, 1a ed.), el Diccionari general (de Francesc Ferrer) i el Diccionari de la llengua catalana (de l’IEC, 1a ed.).

Cap a final del mes de setembre del 2020 es va obrir al públic, sota els auspicis de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionari històric de periodistes catalans, dirigit per Josep M. Casasús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i coordinat per Francesc Salgado, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, amb la voluntat de recollir i preservar la periodística catalana des del punt de vista de les persones que hi van participar, incloent-hi la periodística desenvolupada a tots els territoris de llengua catalana, amb una atenció especial al País Valencià i a les Illes Balears. De moment, consta de noranta articles biogràfics que es poden consultar pel nom de la persona que ha exercit la professió periodística, pels mitjans de comunicació on va treballar, per gèneres periodístics i per seccions (àrees temàtiques).

La Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet pública, a començament del mes d’octubre de 2020, la novena actualització del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), per la qual s’hi incorporen catorze articles nous i se’n modifiquen disset del lèxic relacionat amb el col·lectiu de persones LGTBI. Entre els canvis que s’hi han introduït, s’han consignat com a despectius diversos termes de l’àmbit de la sexualitat que fins ara no estaven connotats i s’han suprimit accepcions clarament sexistes.

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, ha organitzat la seva XVII Jornada, que es dedicarà a «La terminologia del diccionari». Les sessions tindran lloc a la seu de l’IEC (c. del Carme, 47, de Barcelona) entre les 9 i les 14 hores del dia 22 d’octubre de 2020 (la inscripció és gratuïta), però també es podran seguir telemàticament mitjançant Zoom. Entre altres intervinents, hom comptarà amb la participació de Carolina Santamaria, cap de les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC; Núria Bort, d’Enciclopèdia Catalana, i Fernando Pardos, de la Universitat Complutense de Madrid. Per a més informació, vegeu https://scaterm.llocs.iec.cat/2020/07/31/xvii-jornada-de-la-scaterm-22-doctubre.

El dia 21 de setembre de 2020 vam publicar la crònica del X Seminari sobre Coses que Cal Saber de la Llengua Catalana (entrada 9.3.10), organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana i la Biblioteca Central d’Igualada, amb el títol següent: «La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana», impartit per Josep M. Mestres i Serra, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, el dia 19 de setembre a la damunt dita Biblioteca.

Amb aquest X Seminari es va cloure el cicle de seminaris anuals sobre coses que cal saber de la llengua catalana, que s’iniciaren l’any 2011. En la cloenda de celebració van intervenir Albert Soler i Dalmases, membre de la Junta Directiva de l’APLEC i antic corrector del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC; Montse Lobato Just, directora de la Biblioteca Central d’Igualada, i Josep M. Mestres.