El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Enric Ribes i Marí (nat a Eivissa, el 1955) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És doctor en filologia catalana per la Universitat de València. Ha estat professor numerari de llengua i literatura catalanes en diversos instituts d’ensenyament secundari, consultor dels estudis de filologia catalana a la Universitat Oberta de Catalunya (2005-2013) i professor associat de gramàtica catalana i de sociolingüística a la Universitat de les Illes Balears. Entre altres obres, ha publicat Aportació pitiüsa al ‘Diccionari català-valencià-balear’ (1991), Noms de lloc (1992), La toponímia de la costa de Sant Joan de Labritja (1993), La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995), Llengua i terra unides (2004), La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera i l’‘Onomasticon Cataloniae’ (2005) i La toponímia costanera del municipi d’Eivissa (2006). Ha col·laborat en el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i ha dirigit Microtoponímia de la venda de sa Cala (Formentera).

El 26 de juny de 2020, el Ple de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar la incorporació del senyor Sebastià Alzamora Martín (nat a Llucmajor, el 1972) com a nou membre numerari de l’IEC, adscrit a la Secció Filològica. És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, poeta, assagista, novel·lista, periodista i crític literari. Com a periodista, ha col·laborat amb els diaris Avui, Público, Diari de Balears i Diario de Mallorca, i també amb Ara i Ara Balears, en els quals escriu articles d’opinió des del 2010 i el 2013, respectivament. Com a crític literari, cal destacar els comentaris i les ressenyes publicats a revistes com El Mirall, Lluc, Serra d’Or o Catalan Writing. Com a escriptor, ha conreat la poesia i la narrativa, amb més d’una quinzena de títols, entre els quals el poemari Rafel (1994), guardonat el 1993 amb el Premi Salvador Espriu per a poetes joves. A més, ha rebut el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear (1996); el Premi Documenta (1998), per L’extinció; el Premi Sant Jordi de Novel·la (2011), per Crim de sang, i el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia (2019), per La netedat.

Des del dia 18 de juny de 2020 podem accedir la nova versió actualitzada de la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). La principal novetat que aporta aquesta segona edició és la incorporació de fitxers de so (se n’han editat més de deu mil) que il·lustren fenòmens fonètics descrits en l’obra mitjançant pronúncies corresponents a un o a diferents parlars catalans. Els fitxers de so permeten sentir exemples amb informació fonètica continguts en els quadres, en les figures dels contorns entonatius i, ocasionalment, també en el cos del text de la GEIEC.

A final de maig de 2020 la Secció Filològica ha fet pública la vuitena actualització de la segona edició en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la qual consta de quaranta-tres articles nous i un centenar de modificacions, de les quals n’hi ha una part que són conseqüència de la inclusió en el diccionari de diverses novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2016. També conté un bon grapat d’unitats fraseològiques d’ús freqüent, com ara a jutjar per, a nivell de, de l’ordre de, en ocasió de, per mediació de, no obstant, posar per cas, testament vital i una mica més.

Arran de la publicació de la Terminologia del ioga, amb un centenar d’entrades bona part de les quals són il·lustrades i amb equivalències a l’anglès, l’espanyol i el sànscrit, el TERMCAT acaba de presentar els Criteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, establerts pel Consell Supervisor d’aquesta institució, que poden tenir un interès especial per als professionals, els usuaris i els traductors i correctors de textos d’aquesta disciplina.