Aquest any les jornades que organitza la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) arriben a la vintena edició. La jornada tindrà lloc el dimecres 31 de maig, de les 16 h a les 20 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC. La inauguració serà a càrrec de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i Ester Bonet, presidenta de la SCATERM.

La jornada té dos objectius principals: analitzar l’impacte de la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa i valorar l’ús de la terminologia de les àrees de coneixement en els diferents nivells educatius (primària, secundària i estudis postobligatoris).

L’acte també es podrà seguir virtualment a través de Zoom. Per assistir-hi (tant en un format com en l’altre), cal inscriure-s’hi en aquest enllaç.

Són moltes les paraules que utilitzem en el nostre dia a dia que no estan recollides en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Per això, l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el finançament de l’IEC, ha desenvolupat el Garbell, una eina que examina aquestes paraules i calcula la probabilitat que tenen d’esdevenir diccionaritzables, és a dir, de ser acceptades com a neologismes i tenir entrada al Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC).

Tal com el nom indica, la funció del Garbell és separar els neologismes documentats al BOBNEO, base de dades de l’OBNEO, en els darrers anys segons si tenen més o menys probabilitat de ser diccionaritzables. Els criteris que es fan servir per a determinar aquesta probabilitat tenen a veure amb l’ús, l’estructura de la llengua i altres aspectes lexicogràfics.

El Garbell permet cercar-hi paraules no normatives, que es classifiquen en unitats diccionaritzables, prediccionaritzables i no diccionaritzables. A part de la diccionariabilitat de cada mot, també es mostren els valors dels criteris que s’han tingut en compte de manera detallada.

Ja és possible fer cerques avançades en el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), funció que pot ser de gran utilitat per a traductors, correctors i altres professionals de la llengua. Aquesta eina permet accedir a la informació del diccionari des dels diferents elements estructurals i seleccionar criteris per a precisar-ne l’exploració.

La cerca avançada es fa a través de la BDLex, una base de dades lexicogràfica formada per diferents diccionaris. Aquesta aplicació de consulta està connectada als recursos en línia de què disposa l’IEC, fet que permet que, en fer-hi una cerca, es pugui accedir també a la informació del DCVB.

Tot aquest procés és possible gràcies a l’acord entre l’IEC i la Institució Francesc de Borja Moll, que actualment té els drets del DCVB. Amb aquest acord, l’IEC pot proporcionar de manera lliure l’accés al contingut del diccionari i fer-ne consultes avançades.

El dijous 15 de desembre es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Nomenclàtor mundial, una obra de caràcter general que conté un total de 8.500 entrades, amb els topònims més coneguts i d’ús més habitual. Podeu consultar aquesta nova eina de toponímia al Portal de Recursos Lingüístics de l’IEC.

El Nomenclàtor mundial és el resultat del projecte promogut per la Comissió de Toponímia de Catalunya sobre el Corpus d’exotopònims, que es va iniciar l’any 2016. Té com a finalitat principal fixar les formes de la toponímia de fora de l’àmbit de la llengua catalana per a un ús públic general en català (mitjans de comunicació, obres de caràcter divulgatiu, cartografia, etc.).

Uns quants exemples del tipus d’exotopònims que hi trobareu són: Múnic (i no Munic) i Zúric (i no Zuric), formes que ja recollien el DIEC i l’OIEC; topònims que sovint han generat dubtes com ara els Carpats (i no els Càrpats), Chicago (i no Xicago), Montreal (i no Mont-real) o Shanghai (i no Xangai) o topònims d’actualitat Kíiv (i no Kíev), Donbàs (i no Donbass) o Khàrkiv (i no Khàrkov).

També s’hi han inclòs noms originaris, alguns actualment oficials, com ara Denali (com a forma única de l’antic nom Mount McKinley), i s’ha introduït el criteri de formes secundàries en casos d’usos específics, com en el camp de la història, Regensburg vs. Ratisbona, o en casos en què, a més de la forma històrica catalana, hi ha una forma oficial molt difosa, per exemple, Pequín, amb Beijing com a forma secundària, o Bombai, amb Mumbai com a secundària.

L’actualització del novembre del 2022 de la versió en línia del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) incorpora dotze articles nous, unes quatre-centes modificacions i dues supressions.

S’hi han afegit mots com cisgènere, metabolitzar o transidentitat i s’han suprimit els substantius cisfòbia i heterofòbia. Les modificacions introduïdes inclouen addicions, esmenes i supressions que poden afectar qualsevol informació de l’article de diccionari, entre les quals hi ha l’addició de sentits en esllanguir-se («Perdre intensitat i força») o termenejar («Limitar en tal o tal punt amb un terreny o amb un accident geogràfic») i la incorporació de locucions com fet un fàstic, importar un rave o de merda. La llista de tots els canvis introduïts en aquesta actualització del DIEC es pot consultar a la pàgina «Actualitzacions» del web del diccionari.

Durant el 2022, el DIEC s’ha actualitzat en dues ocasions —una al maig i l’altra al novembre— i, coincidint amb aquesta segona actualització, la Secció Filològica de l’IEC ha organitzat la presentació pública de totes les novetats del diccionari d’enguany, que sumen un total de vint-i-quatre paraules noves i més de sis-centes modificacions.