El dia 6 d’octubre de 2016 vam penjar el fitxer en PDF de l’obra Estudi d’implantació terminològica. La gastronomia del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica als restaurants de Gràcia i l’Eixample de Barcelona, de Deva Gresa Barbero, que va obtenir el Premi de la Societat Catalana de Terminologia 2014 i que ha sortit publicada el proppassat mes de juny dins la col·lecció «Eines de Terminologia» de la Societat Catalana de Terminologia.

El dia 5 d’octubre de 2016 hem penjat la versió 2 del document Part inicial de les obres de 17 × 24 cm i de 20 × 26 cm de format, també de data 5 d’octubre de 2016, en què s’afegeix un davant de concessió de premi per al cas dels premis atorgats per les societats filials de l’IEC.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen de vegades noms propis de la regió dels Balcans escrits de manera diversa per la desconeixença d’aquestes llengües que tenen els autors. Així mateix, sovint es plantegen dubtes a l’hora de llegir en veu alta aquests noms.

Per tal de regularitzar aquestes grafies i d’assegurar-ne la pronúncia correcta, els serveis de correcció de l’Institut han dreçat una llista de noms propis de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia, d’Eslovènia, de Kosovo, de Macedònia, de Montenegro i de la República Sèrbia de Bòsnia recollida en l’entrada IN-3.3 («Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen adesiara noms russos o ucraïnesos escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1996, el document titulat «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.2 («Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric, contenen adesiara noms àrabs escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1990, el document «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.1 («Noms àrabs transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.