La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha estat reestructurada pel Consell de la Generalitat Valenciana mitjançant el Decret 155/2015, del 18 de setembre, dins la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport (DOGV núm. 7620, del 22.9.2015); prèviament, pel Decret 105/2015, del 7 de juliol, fou nomenat Rubén Trenzano Juan per a dirigir-la (DOGV núm. 7566, del 9.7.2015). Aquesta renovada direcció general assumeix les funcions en matèria de política lingüística, traducció i correcció de textos i multilingüisme en l’àmbit dels ensenyaments no universitaris, així com l’ordenació i gestió de les escoles oficials d’idiomes (article 13).

Entre altres comeses concretes, s’encarrega de les tasques següents: dirigir la Junta Qualificadora de Coneixements de València, organitzar la celebració de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i gestionar-ne l’expedició (article 13.i); coordinar les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d’altres llengües al valencià i viceversa, així com emetre els certificats o títols corresponents (article 13.l); impulsar i coordinar activitats de normalització, d’aplicació de la normativa lingüística i de difusió del valencià amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (article 13.n); i també establir, d’acord amb les normes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els criteris d’usos lingüístics institucionals respecte a les llengües oficials a la Comunitat Valenciana, i dirigir i coordinar els treballs dels tècnics en traducció, interpretació i gestió de promoció lingüística per a la traducció i la correcció de textos oficials de la Generalitat i dels ens públics que en depenen (article 13.o).

La Càtedra Pompeu Fabra de la UPF organitza, conjuntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, la seva primera jornada científica amb l’objectiu de difondre i promoure la llengua catalana i l’obra de Pompeu Fabra, que es durà a terme els dies 5 i 6 de novembre de 2015 (vegeu-ne la convocatòria programa a https://www.upf.edu/catedrapompeufabra/_pdf/I_JORNADA_CPF.pdf).

Sota el títol «Una mentalitat d’enginyer al servei d’una llengua i d’un país», es tractaran tres aspectes fonamentals de la figura de Pompeu Fabra: com a enginyer, com a lingüista i com a ciutadà compromès. L’acte és gratuït, però cal inscriure-s’hi prèviament (http://www.upf.edu/catedrapompeufabra).

La doctora M. Teresa Cabré i Castellví, presidenta de la Secció Filològica, impartirà pròximament cinc xerrades en què reflexionarà al voltant de la lingüística aplicada i el lèxic des del punt de vista de les seves aportacions personals al llarg de tota la carrera professional en relació amb els cinc àmbits previstos en el programa (vegeu-ne el cartell a http://www.iec.cat/activitats/documents/cartell_ciclexerrades_cabre.pdf).

Aquestes sessions es desenvoluparan a l’Institut d’Estudis Catalans els dies 28 d’octubre i 16 de desembre de 2015, i 10 de febrer, 20 d’abril i 15 de juny de 2016, a les sis de la tarda. L’accés és gratuït, però cal inscriure-s’hi prèviament a l’adreça http://www.iec.cat/jornades/xerrades2015.asp.

Els dies 13 i 14 d’octubre de 2015 ha tingut lloc a San Millán de la Cogolla (Logronyo) el X Seminario Internacional de Lengua i Periodismo: «Manuales de estilo en la era de la marca personal» (http://www.fundeu.es/san-millan-2015), organitzat per la Fundación del Español Urgente (Fundéu BBVA) i per la Fundación San Millán, en el qual va intervenir Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, com a coordinador de l’espai web Critèria (juntament amb Sílvia López) i coautor de l’obra Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (1995-2009). Una vintena d’especialistes, entre lingüistes (correctors i traductors), filòlegs i periodistes (de mitjans escrits i audiovisuals), van debatre sobre els tres temes previstos: «Norma y estilo, ¿qué es más necesario?», «Manuales de estilo clásico en la era de internet» i «Manuales y correctores, pero si hay que elegir me quedo con…». Les conclusions d’aquest seminari es poden consultar a l’adreça http://www.fundeu.es/wp-content/uploads/2015/10/conclusionesDEF5.pdf.

La manera d’indicar les hores i els horaris en una corporació ha de mantenir una homogeneïtat que faciliti la comprensió de les indicacions temporals que figuren en els textos que aquesta produeix. Amb aquesta finalitat, els serveis de correcció de l’IEC han bastit els criteris titulats Les notacions horàries en els textos de l’IEC amb el vistiplau de la Secció Filològica.