El 12 de desembre de 2002, el Consell Permanent de l’IEC va decidir prescindir del SEREIEC com a òrgan responsable de les relacions exteriors de l’Institut, per bé que mantingué l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL), que inicià les activitats el 2 de gener de 2003, sota la direcció de Josep Vigo i Bonada, membre de la Secció de Ciències Biològiques. L’OCAL passà a dependre novament de la Secretaria General de l’IEC, dirigida per Salvador Alegret i Sanromà, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia.
Les funcions de correcció editorial de les publicacions generals i de correcció de textos interns s’incorporaren també a l’OCAL, amb la qual cosa tota la correcció de textos i l’assessorament lingüístic es concentrà en aquesta oficina.
El personal destinat a l’OCAL en aquesta nova etapa fou el següent: Josep M. Mestres i Serra, Sílvia López i Caballer, Albert Soler i Dalmases, Núria Roma i Peix (des del 3.4.2003), Laia Castanyer i Teixidor (5.5.2003-31.6.2004), Laia Campamà i Mormeneo (des de l’1.9.2004), Emma Terés i Fuster (20.10.2005-12.9.2006), Marta Fabregat i Marco (des del 18.9.2006), correctors; i Roser Vernet i Anguera (fins al 31.6.2004) i Laia Castanyer i Teixidor (des de l’1.7.2004), assessores lingüístiques, i Silvana Casellas i Casal (1.3.2004-28.10.2005), Marta Fabretat i Marco (24.10.2005-17.9.2006), Núria Peitaví i Casadevall (9.10.2006-6.11.2006) i Anna Mujal i Grané (des del 6.11.2006), becàries.
L’organigrama d’aquesta segona època de l’OCAL és el que figura en la imatge de sota.
A les pàgines 114-119 del llibre Cent anys de correcció de textos i normalització de l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) podem llegir la informació disponible sobre aquesta segona etapa de l’OCAL, que finí el mes de gener del 2007.
Durant aquest període, el cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics fou Josep M. Mestres i Serra.