Continguts

Carla Soler i Pairó

7.3.04. La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu (2013)

 

7-3-4_La terminologia en les ciències de la vida 2013_Coberta

 

El volum La terminologia en les ciències de la vida, en la química i en el món educatiu, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2013 a cura de Miquel-Àngel Sànchez Fèrriz dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2011-2012 amb el VI Seminari de Terminologia: «Terminologia de les ciències de la vida: criteris i recursos» i la X Jornada de la SCATERM: «Els manlleus en la terminologia musical», i una crònica del curs 2012-2013 amb el VII Seminari de Terminologia: «La nomenclatura química de la IUPAC en català» i la XI Jornada de la SCATERM: «La terminologia en el món educatiu: didàctica, recursos i estratègies«. També inclou els estudis i projectes següents:

—  «Problemes terminològics de la biologia ceŀlular», per Mercè Durfort, Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Criteris terminològics en ciències de la vida i de la salut», per M. Antònia Julià, Àrea de Productes i Serveis del TERMCAT;

—  «Recursos terminològics en línia de les ciències de la vida», per Ricard Roca, Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «L’Adaptació dels llibres de la IUPAC al català», per Salvador Alegret, Societat Catalana de Terminologia i Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Nomenclatura de química orgànica», per Àngel Messeguer, Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) i Societat Catalana de Química de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Les Magnituds, les unitats i els símbols en química física», per Josep M. Mestres, Servei de Correcció Lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans;

—  «Nomenclatura de química analítica», per Òscar Aznar, màster en anàlisi química i màster en correcció i assessorament lingüístic;

—  «La difícil recerca de la paraula justa», per Mercè Izquierdo, Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències de la UAB;

—  «Didàctica del vocabulari i dels vocabularis bàsics», per Joan Mallart, Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona;

—  «L’adquisició del lèxic culte en un context interdisciplinari i multilingüe», per Albert Romaní, Escola Superior de Música de Catalunya i membre del Coŀlegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya;

—  «El Microscopi: banc obert de definicions terminològiques i catàleg de representacions», per Miquel Cornudella (UPF), Ona Domènech (UOC), Sílvia Llach (UPF) i Sílvia Grisó (UdG);

—  «La construcció de significat per al terme competència en formació professional química», per Antònia Via, INSM Narcís Monturiol;

—  «Recursos terminològics per al món educatiu», per Montserrat Serra, TERMCAT;

—  «Eines a l’abast per al treball de la terminologia a l’aula», per Eva Cabrera, titulada superior en planificació lingüística;

—  «Juguem a definir la ciència: recursos per treballar el lèxic especialitzat a l’escola», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra i Institut Universitari de Lingüística Aplicada.

 

 

7.3.03. Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (2011)

 

7-3-3_Indexació, terminologia i LJ 2011

 

El volum Indexació, terminologia i llenguatge jurídic, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el desembre de 2011 a cura de Lluc Potrony i Joan Maria Romaní dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté una crònica del curs 2010-2011 amb el V Seminari de Terminologia: «La creació de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», la XI Jornada de la SCATERM: «Terminologia i llenguatge jurídic», i els estudis i projectes següents:

— «L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC;

— «Els índexs de llibre: un complement del coneixement científic», per Marina Salse, Universitat de Barcelona;

— «Problemes terminològics de la justícia en català», per Jordi Nieva-Fenoll, Universitat de Barcelona;

— «Terminologia jurídica catalana. Algunes qüestions relatives a la consolidació de l’ús», per August Pou, Universitat de Barcelona;

— «Aspectes del tractament de la terminologia en els textos aprovats pel Parlament de Catalunya: les definicions en les lleis», per Agustí Espallargas, Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya;

— «Una aproximació al règim verbal en català antic: una font per al llenguatge juridicoadministratiu actual?», per Jordi Ginebra i Xavier Rull, ambdós de la Universitat Rovira i Virgili;

— «Sobre el projecte del Diccionari jurídic català», per Manel Hatero i Josep Serrano, ambdós de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics;

— «La terminologia jurídica catalana dins de WordNet 3.0», per Mercè Lorente, Jordi Vivaldi i Cristian Zanotti, tots del grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Terminologia y lenguaje legal: primera edición castellano-euskera del Código civil», per Andres Urrutia, Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca), Facultat de Dret de la Universitat de Deusto;

— «Les unitats lèxiques no nominals de l’àmbit juridicoadministratiu en els reculls terminològics», per Patrícia L. Vitri, traductora jurada; Guida Cussó, assessora lingüística i traductora, i Josep M. Mestres, SCATERM i IEC.

 

7.3.02. Aspectes de terminologia, neologia i traducció (2010)

 

7-3-2_Aspectes de terminologia 2010

 

El volum Aspectes de terminologia, neologia i traducció, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el novembre de 2010 a cura d’Eusebi Coromina i Josep M. Mestres, conté una crònica del curs 2009-2010 amb la VIII Jornada de la SCATERM: «Terminologia, neologia i traducció» celebrada a la Universitat de Vic el 13 de maig de 2010, i els estudis i projectes següents:

— «La neologia especialitzada, repte constant per al mediador lingüístic», per Rosa Estopà, Universitat Pompeu Fabra;

— «Neologia i traducció en els processos d’estandardització», per Carles Biosca i Carles Castellanos, ambdós de la Universitat Autònoma de Barcelona;

— «El nom de la sabata en neologia i terminologia comparades. Objecte de litigi, objecte de desig i estereotips», per Mireia Calvet, Secció d’Alemany de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona;

— «La norma UNE de traducció aplicada a la traducció de normes», per Elisabeth Casademont i Marta Sabater, ambdues del Termcat, Centre de Terminologia;

— «Terminologia neològica del transport aeri», per Eusebi Coromina, Universitat de Vic;

— «La fixació i la difusió de la terminologia tipogràfica», per Josep M. Mestres, SCATERM, IEC, i Esther Monzó, Universitat Jaume I;

— «Mecanismes d’actualització del lèxic: com poden influir en la implantació de la terminologia en català?», per M. Amor Montané, Grup IULATERM, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

Es tracta del segon volum dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia».

7.2.3. Actes del III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos» (2006)

 

7-2-3_SCT03 2006_01_coberta

 

El 18 i 19 de novembre de 2004 es va dur a terme el III Seminari de Correcció de Textos: «La terminologia i la correcció de textos», adreçat a llicenciats o doctors en filologia catalana, en altres llicenciatures d’humanitats o en traducció i interpretació, o altres estudis. L’acte, organitzat per l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans, fou dirigit per Josep Vigo i Bonada, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i director de l’OCAL, i coordinat per Josep M. Mestres, cap de l’OCAL. Hi van coŀlaborar institucions com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Enciclopèdia Catalana, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (Universitat Pompeu Fabra), els Serveis Lingüístics del Parlament de Catalunya i el Termcat, Centre de Terminologia.

El llibre III Seminari de Correcció de Textos: La terminologia i la correcció de textos conté les actes d’aquest III Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el febrer del 2006.

 

 

7.2.2. Actes del II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació» (2003)

 

7-2-2_II Seminari de Correcció 2003b

 

El 7 i 8 de novembre de 2002 es va dur a terme el II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació», adreçat a llicenciats o doctors en filologia catalana, traducció i interpretació, i periodisme, i estudiants universitaris de filologia catalana. L’acte, organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, fou dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, i coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, i Oriol Camps i Giralt, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio.

El llibre II Seminari de Correcció de Textos: La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació conté les actes d’aquest II Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el juliol de l’any següent.

ANTIGA 2014 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2013)

 

 

Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la segona que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

 

 

ANTIGA 2014 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2013)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la segona que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

 

 

9.5.5. I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics (2010)

 

9-4-5_I Curs de correcció avançada 2010

 

[Document que s’està redactant als serveis de correcció de l’IEC i que es penjarà pròximament.]

 

 

 

 

 

 

 

 

9-4-5_CCAETCT1 2010_Quadre docent

 

9-4-5_CCAETCT1 2010_Quadre docent

 

 

 

 

 

 

 

 

 

9-4-5_CCAETCT1 2010_Programa detallat_pàg_1

 

9-4-5_CCAETCT1 2010_Programa detallat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fotografies del I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics

9-4-5_CCAETCT1 2010_Foto de família

Alumnes del I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics. Fotografia: Magda López Rodríguez (MLR).

9-4-5_CCAETCT1 2010_JMS saludant José Martínez de Sousa

El director del curs, Josep M. Mestres, saludant l’insigne tipògraf i professor del curs José Martínez de Sousa. Fotografia: MLR.