Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen de vegades noms propis de la regió dels Balcans escrits de manera diversa per la desconeixença d’aquestes llengües que tenen els autors. Així mateix, sovint es plantegen dubtes a l’hora de llegir en veu alta aquests noms.

Per tal de regularitzar aquestes grafies i d’assegurar-ne la pronúncia correcta, els serveis de correcció de l’Institut han dreçat una llista de noms propis de Bòsnia i Hercegovina, de Croàcia, d’Eslovènia, de Kosovo, de Macedònia, de Montenegro i de la República Sèrbia de Bòsnia recollida en l’entrada IN-3.3 («Noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric i filològic, contenen adesiara noms russos o ucraïnesos escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1996, el document titulat «Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.2 («Noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Les obres científiques que publica l’Institut d’Estudis Catalans, especialment les de caire històric, contenen adesiara noms àrabs escrits de manera diversa perquè no hi ha uns criteris únics de transcripció i de transliteració.

Per tal de regularitzar aquestes grafies, la Secció Filològica va publicar, l’any 1990, el document «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català», que ha servit de base per a confegir la llista que constitueix l’entrada IN-3.1 («Noms àrabs transcrits i transliterats al català») de la intranet de Critèria.

Arran de la recomanació feta per la Secció Filològica a final de juliol del 2016, hem creat la categoria IN-3 dins la intranet de Critèria: «Exemples de transcripció i transliteració d’altres alfabets» el dia 20 de setembre de 2016.

Per recomanació de la Secció Filològica, les llistes de noms àrabs transcrits i transliterats al català (entrada 5.3.1), de noms propis russos i ucraïnesos transcrits i transliterats al català (entrada 5.3.2) i de noms propis de la regió dels Balcans amb transcripció fonètica (entrada 5.3.3), aplegades sota la subcategoria 5.3 («Qüestions relacionades amb la transcripció i transliteració d’altres alfabets»), han estat traslladades, el dia 20 de setembre de 2016, a la intranet d’aquest espai web, per tal com no es tracta de criteris que puguin ésser d’utilitat general, sinó tan sols d’exemples de suport a la correcció dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans.

El dia 6 de juliol de 2016 hem penjat la versió 4 del document La simbologia i la formulació en els textos científics, de data 30 de juny de 2016, el qual recull, entre altres dades noves, el nom i el símbol que adoptaran els elements químics 113, 115, 117 i 118 de la taula periòdica a partir del mes de novembre i la regla que segueix la IUPAC a l’hora de designar nous elements químics.