Continguts

La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.

El document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.

ANTIGA 2014 ‘bis’ – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2014)

22 de desembre de 2014 | ANTIGA 7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la tercera que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

ANTIGA 2014 ‘bis’ – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2014)

22 de desembre de 2014 | ANTIGA 7. Publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la tercera que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

ANTIGA 2014 – 3.2.4. Sigles i noms d’universitats i centres de recerca

22 de desembre de 2014 | ANTIGA 3. Criteris ortotipogràfics

Les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans inclouen, tot sovint, referències a universitats i a altres centres de recerca, incloent-hi la sigla que els identifica i, de vegades, l’adreça d’Internet corresponent a la institució de què es tracta.

Amb l’objectiu de facilitar la comprovació d’aquestes informacions, el document Noms i sigles d’universitats i centres de recerca s’anirà completant amb les dades corresponents a altres institucions que puguin ser interessants per a la revisió dels textos que publica l’IEC.

Cerca exhaustiva en els fitxers en PDF

1 de desembre de 2014 | Notícies del 2014

Avui, dia 1 de desembre de 2014, hem acabat de substituir els fitxers en PDF als quals es pot accedir des de les entrades de Critèria i que no admetien cerques exhaustives per d’altres que sí que ho permeten.

D’aquesta manera, amb la combinació Ctrl + f o una altra d’equivalent segons el sistema operatiu de què disposeu, podreu cercar qualsevol cadena de caràcters dins cadascun dels fitxers en PDF que ja són definitius. En el cas de les fórmules, els subíndexs i els superíndexs s’han d’escriure normals, i les lletres gregues en general es deixen trobar escrivint les lletres llatines corresponents.

3.1.1. El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans (2002)

15 d'octubre de 2014 | 3.1. Eines i criteris ortotipogràfics en general

En la revisió tipogràfica de les proves d’impremta de les obres que publica l’Institut d’Estudis Catalans cal utilitzar el tipòmetre, publicat per aquesta institució l’any 2002, per a fer diverses comprovacions relacionades amb els cossos, els interlineats, els gruixos de filet i la disposició general de la caixa del text.

Aquest conjunt de regles i escales, que té per unitats de mesurament principals el punt de l’escala Didot (1 punt = 0,376 mm; 1 cícero = 12 punts) i el punt de l’escala Berthold (1 punt = 0,255 mm), permet garantir l’exactitud i la qualitat tipogràfica de l’obra.

El tipòmetre va acompanyat d’un tríptic explicatiu on es descriuen, sintèticament, les característiques més importants i les instruccions d’ús d’aquesta eina. En el dors del tríptic, es poden llegir les mateixes explicacions en espanyol.

El tipòmetre de l’Institut d’Estudis Catalans es pot adquirir a la llibreria d’aquesta institució. El tríptic d’acompanyament és imprès en català i en espanyol.

En el document adjunt podem veure quatre mostres de composició de la ela geminada majúscula de la família de lletra Minion, que és la que es fa servir actualment en les publicacions de les col·leccions generals de l’Institut d’Estudis Catalans.

7.5.1. Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques (2008)

14 d'octubre de 2014 | 7.5. Actes d’altres jornades i seminaris

Les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques debateren, al llarg dels dies 3, 4 i 5 de desembre de 2007, qüestions relacionades amb l’edició de revistes estrictament científiques i revistes científiques de divulgació, com ara les claus de l’èxit de l’edició de revistes científiques o de divulgació científica entre nosaltres, els públics de les unes i les altres, les perspectives de futur que hi ha, les possibles actuacions des del sector públic o des de la iniciativa privada, les innovacions tecnològiques o conceptuals i, finalment, els nous àmbits cap a on es poden obrir en el temps venidor.

Els objectius concrets d’aquestes Primeres Jornades eren revisar els principals factors que condicionen l’actuació dels autors, dels directors de revistes i dels avaluadors; valorar les possibles estratègies de les revistes modestes per a sobreviure enmig de les publicacions més poderoses del seu camp; decidir quin hauria de ser l’idioma de difusió escrita del coneixement segons els camps de recerca i els destinataris de la publicació, els criteris editorials recomanables i la distribució de continguts; debatre la importància que s’atorga actualment al factor d’impacte (o índex de prestigi) i al sistema de revisió per experts (peer review) amb vista a mantenir la qualitat i la fiabilitat de la informació publicada; estudiar el paper de les editorials en la difusió de la informació en un context que tendeix cada vegada més cap a les concentracions editorials en el món de les publicacions científiques, i també considerar el model comercial i les seves possibles alternatives, sense defugir el debat sobre el model d’«accés lliure» (open access).

La publicació digital titulada Actes de les Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques conté totes les intervencions que es descabdellaren durant aquestes Primeres jornades, tal com van ser publicades per l’IEC l’any 2008.

La conferència «La correcció de manuscrits cientificotècnics en català» fou dictada per Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, el dia 3 de desembre de 2007, dins aquestes Primeres Jornades Catalanes de Revistes Científiques.

9.1.4. IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos» (2014)

13 d'octubre de 2014 | 9.1. Seminaris de correcció de textos

Convocatòria del IV Seminari de Correcció de Textos

Organitzat pel Servei de Correcció Lingüística i el Servei Editorial de l’IEC, el IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos», dirigit per Brauli Montoya, director del Servei de Correcció Lingüística de l’IEC, i coordinat per Josep M. Mestres, cap del mateix servei, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial, va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de la Casa de la Convalescència el dia 3 de juliol de 2014, amb la presència de cent cinquanta assistents.

Programa de mà del IV Seminari de Correcció de Textos (esmenat)

En aquesta activitat, adreçada tant al públic especialitzat com al públic en general, es descabdellaren les lliçons següents:

— «El portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia», a càrrec de Salvador Alegret, director del CiT, i Joana Torres, tècnica lingüística del CiT;

— «Els recursos en línia de la Secció Filològica», a càrrec de Pau Vidal, filòleg (en substitució de Màrius Serra, membre de la Secció Filològica) i Santiago Muxach, cap del Servei de Recursos Digitals de l’IEC;

— «Critèria, l’espai web de correcció de l’IEC», a càrrec de Josep M. Mestres, cap del Servei de Correcció Lingüística, i Sílvia López, responsable de la Unitat de Correcció del Servei Editorial.

Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest IV Seminari de Correcció de Textos. Pròximament, es prepararan i s’editaran les actes corresponents a aquesta activitat.

Fotografies del IV Seminari de Correcció de Textos (3 de juliol de 2014)

9-1-4_SCT04 2014_01-taula d-inscripció (Francina Payeras - Núria Roma - Laia Campamà)

Taula d’inscripció al IV Seminari de Correcció de Textos (d’esquerra a dreta, Francina Payeras, Núria Roma i Laia Campamà). Fotografia: Mireia Trias i Freixa (MTF)

9-1-4_SCT04 2014_02-obertura (J M Mestres - Jaume de Puig - Brauli Montoya - Sílvia López)

Obertura del IV Seminari de Correcció de Textos (Josep M. Mestres, Jaume de Puig, Brauli Montoya i Sílvia López). Fotografia: MTF

9-1-4_SCT04 2014_03-presentació CiT (Joana Torres - Salvador Alegret)

Presentació del programa CiT (Joana Torres i Salvador Alegret). Fotografia: MTF

9-1-4_SCT04 2014_04-panoràmica de la sala

Panòramica de la Sala Pere i Joan Coromines durant el IV Seminari de Correcció de Textos. Fotografia: MTF

9-1-4_SCT04 2014_05-presentació SF (Santi Muxach - Pau Vidal - Brauli Montoya)

Presentació dels recursos de la Secció Filològica (Santi Muxach, Pau Vidal i Brauli Montoya). Fotografia: MTF

9-1-4_SCT04 2014_06-presentació Critèria (Sílvia López - Brauli Montoya)

Presentació de l’espai web Critèria (Sílvia López i Josep M. Mestres). Fotografia: MTF

Vista del públic assistent al IV Seminari de Correcció de Textos. Fotografia: MTF

9-1-4_SCT04 2014_08-cloenda (Sílvia López - Josep M Mestres - Brauli Montoya)

Cloenda del IV Seminari de Correcció de Textos (Sílvia López, Josep M. Mestres i Brauli Montoya). Fotografia: MTF

7.3.01. La terminologia i la documentació: relacions i sinergies (2010)

9 d'octubre de 2014 | 7.3. Memòries i eines de terminologia de la SCATERM

El volum La terminologia i la documentació: relacions i sinergies, publicat per l’Institut d’Estudis Catalans el febrer de 2010 i coordinat per Jaume Martí i Marina Salse dins la coŀlecció «Memòries de la Societat Catalana de Terminologia», conté les actes de la VII Jornada de la SCATERM: «Terminologia i documentació», celebrada a la Universitat de Barcelona el 29 de maig de 2009. En aquesta jornada es descabdellaren les ponències i comunicacions següents:

— «Encontrar documentos a través de las palabras y de los enlaces», per José Luis Alonso Berrocal, professor titular del Departament d’Informàtica i Automàtica de la Universitat de Salamanca;

— «Invitació a l’estudi estadístic del llenguatge», per Rogelio Nazar, Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Ús d’estratègies estadístiques per a l’extracció automàtica d’unitats terminològiques», per Mercè Vázquez i Antoni Oliver, ambdós de la Universitat Oberta de Catalunya;

— «La documentació aplicada a la traducció jurídica», per Eivor Jordà, Centre universitari ESTEMA (València);

— «Vocabulari de preservació i conservació del patrimoni documental», per Maria Elvira, Universitat de Barcelona;

— «El futur de la informació acadèmica: Web semàntic / Web social, o tots dos?», per Lluís Codina, professor titular de la Secció de Ciències de la Documentació de la Universitat Pompeu Fabra;

— «Vocabulària: un multicercador temàtic», per Xavier Albons, Pep Cara, Àngels Egea i Montserrat Lleopart, tots dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona;

— «Terminologia i documentació 2.0», per Jordi Chumillas, Ruth Contreras i Ricard Giramé, tots de la Universitat de Vic.

7.7.2. ‘Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007)’ (2012)

15 de setembre de 2014 | 7.7. Altres publicacions relacionades amb la correcció i l’edició de textos

El volum Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007) de Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció d’aquesta entitat, publicat per l’IEC el febrer de 2012 dins la coŀlecció «Publicacions de la Presidència». Conté els apartats següents:

— «La cura de les edicions des dels inicis de la institució»;

— «Els criteris d’edició»;

— «Els criteris de correcció»;

— «Els membres (autors i curadors)»;

— «Els secretaris redactors»;

— «Els correctors professionals»;

— «Els costos i els terminis de correcció i edició»;

— «La formació dels correctors i la normalització».

En el llibre, com veiem amb els apartats, trobem els fets més rellevants, i els professionals, dels cent primers anys d’història en relació amb la correcció de textos i la normalització lingüística i editorial a l’IEC, ordenats de manera temàtica i cronològica.

« Entrades anteriors

Entrades posteriors »

Critèria

Espai web de correcció de l’IEC