El Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018 és un recurs que aplega les referències bibliogràfiques de les obres catalanes (diccionaris i manuals) de llenguatge jurídic publicades entre els anys 2000 i 2018 dins un projecte de més abast impulsat per la doctora Anna Arnall, de la Universitat Pompeu Fabra, del qual aquest és el primer tast. Les obres que es poden consultar per Internet directament contenen l’enllaç viu corresponent.

El dia 1 de juny de 2021 hem publicat la desena edició (actualitzada i ampliada) de l’obra Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (entrada 7.1.2), a cura de Laia Campamà i Josep M. Mestres.

Amb motiu de la jubilació del cap del Servei de Correcció Lingüística, el 12 de maig de 2021 va tenir lloc l’acte de donació del Fons Josep M. Mestres i Serra a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb un total de 808 obres, entre llibres, revistes, opuscles i altres documents relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquestes obres, provinents de la biblioteca particular de Josep M. Mestres, s’han anat dipositant a la biblioteca del Servei de Correcció Lingüística durant el període en què ha estat cap del Servei (1991-2021). En el Conveni de donació, l’IEC s’ha compromès a integrar aquest fons a l’Arxiu de l’Institut i a posar-lo a disposició dels investigadors i del públic en general i, especialment, als equips de correcció de la institució.

Entre les obres donades hi ha una vuitantena de diccionaris, una desena d’obres de fraseologia, una seixantena de vocabularis especialitzats, una vintena de lèxics d’especialitat, una vintena de gramàtiques, una trentena de manuals gramaticals, una cinquantena de manuals, llibres d’estil i criteris de redacció i correcció, una quarantena de reculls de formularis i nou obres d’història general. Entre altres, destaquen els exemplars de The spirit of Catalonia (Josep Trueta, 1946), Le catalan et le français comparés (Pere Verdaguer, 1976), Lleures i converses d’un filòleg (Joan Coromines, 1983), Curs superior de gramàtica catalana (Jeroni Marvà, 1985),  i les col·leccions completes de les revistes Quaderns de l’Exili, El Llamp, Butlletí interior de la DEC (després titulada Escola Catalana; fins al núm. 326) i Com. Ensenyar Català als Adults, Llengua i Ús.

Fotografia: d’esquerra a dreta, Eulàlia Espinàs, gerenta; Laia Miret, cap del Servei de Documentació i Arxiu; Joandomènec Ros, president; Josep M. Mestres, propietari del Fons, i M. Rosa Franquesa, cap del Gabinet de la Presidència, després d’haver signat el Conveni de donació.

El 12 de maig de 2021 hem actualitzat l’entrada 8.2.5, corresponent a la pàgina de «Recursos en línia sobre llengua de l’Institut d’Estudis Catalans» que la Secció Filològica manté actualitzada dins el web de l’IEC i que conté alguns recursos que no tenen entrada pròpia a Critèria. Concretament, hi ha nou enllaços nous respecte a la versió anterior i manté la possibilitat de consultar un mot o una expressió directament en un dels nou recursos que ofereix la finestra de «Cerca en els diccionaris i vocabularis de l’IEC» (tingueu en compte que, per exemple, que en el DIEC només es busquen mots aïllats; però que en altres recursos s’accepten també sintagmes).

El 13 d’abril de 2021 s’ha publicat, en línia, la segona edició del Diccionari de matemàtiques i estadística (DME), obra elaborada conjuntament per Enciclopèdia Catalana i la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2002. El DME conté 3.800 entrades (amb equivalents en espanyol, francès i anglès), unes 200 figures i 19 taules. Aquesta segona edició ha estat corregida i adaptada a la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans.

El 22 d’abril de 2021 hem publicat la setena versió del document La simbologia i la formulació en els textos científics (entrada 3.2.1), que ha tingut en compte les publicacions Vocabulaire international de métrologie. Concepts fondamentaux et généraux et termes associés (VIM) (2012) i Guia breu de la nomenclatura de química orgànica (2021, en premsa); a més, inclou una discussió sobre l’ús dels termes mesura i mesurament, i conté informacions noves sobre la grafia de determinats compostos bioquímics, com ara els gens, els al·lels, les proteïnes, els transposons i els plasmidis, que sovint presenten dubtes sobre la tipografia que se’ls ha d’aplicar.

Nota: Estructura de la proteïna angiogenina, que estimula el creixement de vasos sanguinis (Jeremy M. Berg, John L. Tymoczko i Lubert Stryer, Bioquímica, Barcelona, Reverté, 2007, p. 165).

El dia 15 d’abril de 2021 s’ha presentat a l’IEC el volum dels índexs que clou les Obres completes de Pompeu Fabra, juntament amb el cercador digital avançat. El volum consta de dues parts: la primera, que inclou els mots acceptables i inacceptables, els conceptes i els noms propis, mentre que la segona recull les complecions, les addicions i les esmenes.

El dia 9 d’abril de 2021 hem penjat la versió 6 del document Regles d’ús de les majúscules i les minúscules, en què s’ha especificat que la «N» de la clau de les abreviacions inclou també els verbs i els adverbis i, a més, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb cicles de jornades, jornades i conferències dins jornades, premis i distincions, malalties i classificacions internacionals, agrupacions i subcol·leccions de llibres, i manifestos i declaracions (que afecten, especialment, els epígrafs 14.4-14.5, 14.13, 15.8, 16.3 i 17.8-17.9).