Continguts

Laia Campamà

ANTIGA 2014 – 3.2.1. La simbologia i la formulació en els textos científics

 

3-2-1_Simbologia i formulació en textos científics_01 bis_pàg 1

 

En la traducció, la correcció i l’edició d’obres científiques poden ser molt abundants els símbols i les fórmules matemàtiques, físiques i químiques.

Conèixer la tipografia associada a aquests símbols i fórmules suficientment i ser capaços de corregir-los quan calgui és essencial per a reeixir en aquestes obres.

Aquest document de simbologia i formulació científiques forneix els símbols i els criteris necessaris per a emprar-los correctament.

7.7.1. Reculls de criteris de correcció de l’IEC editats des del 1992

 

 

Des de l’any 1992 els serveis de correcció de textos de l’Institut d’Estudis Catalans han disposat d’uns criteris escrits i publicats internament per a poder unificar la tasca feta pels correctors professionals (tant els de plantilla com els coŀlaboradors externs) amb vista a l’edició de les publicacions de la institució i a la revisió dels textos interns. Aquest document, Reculls de criteris de correcció de l’IEC editats des del 1992 conté les fitxes dels llibres d’estil que recullen els criteris de la major part dels quals s’ha pogut dipositar un exemplar a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla del títol del document, el número d’ordre dins els documents que porten el mateix títol i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper (de les versions que s’han conservat) i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els coŀlaboradors, el nom del servei, la direcció o dependència acadèmica, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

 

 

ANTIGA 2014 – 5.2.1. Membres del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans

 

5-2-1_Membres del Ple - IEC 1

 

El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans ha tingut, al llarg de la seva història, 314 membres numeraris i emèrits i 208 membres corresponents. Si voleu accedir al currículum de cada membre, ho podeu fer des dels enllaços següents: a) membres numeraris i emèrits; b) membres corresponents.

El Ple consta, a més, dels 28 presidents actuals de les societats científiques que són filials de la institució.

La forma de cada nom és la que la Presidència de l’Institut recomana de fer servir en les publicacions institucionals i arreu.

 

 

 

 

9.1.2. II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació» (2002)

9-1-2_SCT02 2002_01_convocatòria_pàg_1

 

Organitzat pel Servei de Relacions Exteriors de l’Institut d’Estudis Catalans, el II Seminari de Correcció de Textos: «La qualitat de la llengua oral en els mitjans de comunicació», dirigit per Joan Martí i Castell, director del SEREIEC, va tenir lloc a la seu de l’IEC els dies 7 i 8 de novembre de 2002, amb la presència d’una norantena d’assistents. El Seminari va ser coordinat per Josep M. Mestres i Serra, cap de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics del SEREIEC, i Oriol Camps i Giralt, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio.

 

9-1-2_SCT-II 2002_01_programa de mà

 

En aquesta activitat, adreçada a llicenciats o doctors en filologia catalana, traducció i interpretació i periodisme, i estudiants universitaris de filologia catalana, es descabdellaren les lliçons següents:

— «La correcció d’informatius i programes de ràdio», a càrrec d’Oriol Camps, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio;

— «El doblatge», a càrrec de Iolanda Ledesma, lingüista i correctora de doblatges, i Mercè López Arnabat, traductora;

— «Correcció i seguiment de la publicitat», a càrrec de Maria Alba Agulló, cap del Departament d’Assessorament Lingüístic de Televisió de Catalunya;

— «La correcció d’informatius a Televisió de Catalunya», a càrrec de Teresa Maria Castanyer, correctora als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya;

— «Els programes infantils i juvenils com a generadors del llenguatge i la correcció lingüística», a càrrec de Glòria Torra, coordinadora del Servei d’Assessorament Lingüístic de Producció Interna de Televisió de Catalunya, i Ton Lleonart, guionista i coordinador de guions del programa Club Super3;

— «Corregir el text per corregir la frase», a càrrec de Gemma Gimeno, lingüista a Televisió Espanyola a Catalunya;

— «L’assessorament lingüístic a Telecinco», a càrrec de Mireia Alegre, lingüista a la Delegació de Telecinco a Catalunya;

— «El servei d’Assessorament Lingüístic del Grup Godó», a càrrec d’Olga Clapés, correctora i assessora de les emissores de ràdio RAC 1 i RAC 105 i de la cadena de televisió City TV;

— «Context i bases de l’assessorament lingüístic a Ona Catalana», a càrrec de Josep Cornudella, cap del servei lingüístic de la cadena de ràdio Ona Catalana;

— «La qualitat lingüística a Ràdio Sant Cugat», a càrrec de Vanesa Hernàndez, redactora en cap dels Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat;

— «L’assessorament lingüístic a COMRàdio», a càrrec de David Miró, redactor del programa La República de l’emissora COMRàdio;

— «Les emissores del Grup Flaix», a càrrec de Jaume Salvanyà, corrector i assessor lingüístic de Flaix FM i Ràdio Flaixbac;

— «L’assessorament lingüístic dels mitjans de comunicació valencians», a càrrec de Teresa Violeta, Redactora de l’emissora Ràdio 9;

— «Variació geolectal en el model lingüístic de les emissores radiofòniques de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió», a càrrec de Daniel Casals, consultor d’història de la llengua catalana a la Universitat Oberta de Catalunya.

Els documents adjunts són els que s’han conservat en relació amb la preparació i el desenvolupament d’aquest II Seminari, i les actes publicades es poden consultar a l’entrada 7.2.2 d’aquest espai web.

 

Fotografies del II Seminari de Correcció de Textos (7 i 8 de novembre de 2002)

Inauguració del II Seminari de Correcció de Textos. D’esquerra a dreta, Josep M. Mestres, coordinador del seminari; Joan Martí i Castell, director del seminari, i Oriol Camps, coordinador del seminari. Fotografia: Arxiu IEC.

Vista de la Sala Pere i Joan Coromines durant el II Seminari de Correcció de Textos. Fotografia: Arxiu IEC.

Jaume Nogueroles, responsable del magatzem de l’IEC i tècnic de so, a l’estand de publicacions relacionades amb la correcció i l’assessorament lingüístics durant el II Seminari de Correcció de Textos. Fotografia: OCAL.

Ponència d’Oriol Camps, cap de la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio. A la seva esquerra, Jaume Martí i Castell, director del seminari. Fotografia: Arxiu IEC.

Ponències durant el II Seminari de Correcció de Textos. D’esquerra a dreta, Iolanda Ledesma, lingüista; Jaume Martí i Castell, director del seminari, i Mercè López Arnabat, traductora. Fotografia: OCAL.

Ponència de M. Alba Agulló, assessora lingüística de Televisió de Catalunya, SA. A la seva esquerra, Josep M. Mestres, coordinador del seminari. Fotografia: OCAL.

Ponències de Glòria Torra, del Servei d’Assessorament Lingüístic de programes de producció pròpia de TVC, i de Ton Lleonart, del ‘Club Super3’. Enmig, Josep M. Mestres, coordinador del seminari. Fotografia: OCAL.

Taula rodona final del II Seminari de Correcció de Textos. D’esquerra a dreta, Iolanda Ledesma, Teresa Maria Castanyer, M. Alba Agulló, Oriol Camps, Gemma Gimeno, Glòria Torra i Ton Lleonart. Fotografia: OCAL.

Primera fila d’intervinents convidats al II Seminari de Correcció de Textos. D’esquerra a dreta, Josep Cornudella, Jaume Salvanyà, David Miró, Vanessa Hernàndez, Olga Clapés, Mireia Alegre i Daniel Casals. Fotografia: OCAL.

Cloenda del II Seminari de Correcció de Textos. D’esquerra a dreta, Josep M. Mestres i Oriol Camps, coordinadors del seminari. Fotografia: OCAL.

Ponents i participants del II Seminari de Correcció de Textos. D’esquerra a dreta: drets, Olga Clapés, Mireia Alegre, David Miró, Joan Martí i Castell, Josep M. Mestres, Gemma Gimeno, Iolanda Ledesma i Mercè López Arnabat; asseguts, Oriol Camps, Glòria Torra, Ton Lleonart, M. Alba Agulló i Teresa Maria Castanyer. Fotografia: Arxiu IEC.

 

 

ANTIGA 2014 – SF-01. Transcripció fonètica segons l’Associació Fonètica Internacional

 

3-1_Aplicació AFI al català 1999_01_coberta

 

El 18 d’abril de 1997, el Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va acordar adoptar l’alfabet fonètic internacional per a representar els sons amb criteris fonètics.

L’11 de desembre de 1998 va aprovar els criteris continguts en l’obra Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional, que sortí publicada l’any 1999.

Aquests criteris, que s’apliquen a totes les transcripcions fonètiques de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans, es poden adquirir al Portal de Publicacions de l’IEC.

 

 

 

3-1_Taula IPA_chart_(C)2005_01

 

L’Associació Fonètica Internacional (AFI) va publicar l’any 2005 una versió actualitzada de la taula que consta com a figura 1 en aquest opuscle.

«The international phonetic alphabet (revised to 2005)» es pot consultar en la referència següent: «Full chart», a The International Phonetic Association [en línia], <http://www.langsci.ucl.ac.uk/ipa/fullchart.html> (consulta: 17 juliol 2013).

6.4. Nou disseny de les cobertes de les col·leccions de monografies de les seccions de l’IEC

 

6-4_Nou disseny de les cobertes de les col·leccions 1

 

Les col·leccions generals de monografies que edita l’Institut d’Estudis Catalans es van regularitzar formalment el 10 de juny de 1994 amb la publicació de la primera versió dels Criteris de distribució tipogràfica de les parts dels llibres de 17 × 24 cm de format (quart perllongat), a cura del Servei de Publicacions i el Servei de Correcció de l’IEC. La família de lletra general de l’obra que es feia servir aleshores era la Garamond.

Amb vista a la celebració del primer centenari de l’Institut d’Estudis Catalans, el 12 de desembre de 2005 la Comissió de Publicacions de l’IEC va aprovar una renovació de la disposició tipogràfica de les col·leccions generals de les publicacions, que tenia com a canvi més significatiu, l’adopció de la família de lletra Minion Pro per al text general dels llibres. Aquest nou disseny aparegué recollit en el dossier de treball titulat Criteris i altres materials per a la correcció i l’edició de textos a l’Institut d’Estudis Catalans, publicat el 9 de gener de 2006 per l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics.

Finalment, el 16 de febrer de 2012 la Comissió de Publicacions de l’IEC va aprovar un Nou disseny de les cobertes de les col·leccions de monografies de les seccions de l’IEC, proposat pel Servei Editorial, que modifica els elements més externs de les col·leccions generals però respecta el disseny de les parts interiors aprovat l’any 2015.

Juntament amb els documents Elements generals dels llibres de 17 × 24 cm i de 20 × 26 cm de format (quart perllongat)Part inicial de les obres…Part final de les obres…, constitueixen els criteris generals de les col·leccions d’aquesta institució.

 

 

 

7.2.1. Actes del I Seminari de Correcció de Textos (1999)

 

7-2-1_I Seminari de Correcció 1999

 

El 26 de març de 1999 es va dur a terme el I Seminari de Correcció de Textos, adreçat als coŀlaboradors i coŀlaboradores externs del Servei de Correcció de l’Institut d’Estudis Catalans, organitzat per aquest Servei en nom de la Secretaria General de l’IEC. L’acte fou presidit per Carles Miralles, membre de la Secció Filològica i secretari general de l’IEC, i coordinat per Josep M. Mestres, responsable del Servei de Correcció.

El llibre Actes del I Seminari de Correcció de Textos conté les actes d’aquest I Seminari, tal com van ser publicades per l’IEC el desembre del mateix any.

 

 

 

 

 

1.1.3. La preparació dels originals. Criteris per als autors (any d’edició al davant)

 

1-1-3_Preparació dels originals_Any davant_01_pàg 1

 

Els autors que volen presentar els originals que ha de publicar l’IEC poden fer servir aquestes orientacions bàsiques per a facilitar la feina dels serveis de correcció. Aquesta versió posa, en les referències bibliogràfiques, l’any d’edició de les publicacions al davant de la referència, després de l’autoria.

 

 

 

 

 

 

 

 

1.1.1. Criteris i requisits de presentació d’originals al Servei Editorial de l’IEC

1-1-1_Criteris i requisits de presentació d'originals_Página_1

 

Aquests criteris i requisits són adreçats a les persones i entitats que han d’editar publicacions mitjançant el Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans. Si se segueixen correctament, es pot facilitar granment el procés de correcció i edició de la publicació que es vol editar.