Continguts

Visualització de l’arxiu històric

ANTIGA 2017 – 3.2.2. La taula periòdica dels elements químics

 

 

Els símbols dels elements químics són internacionals i se n’ha de conèixer la grafia, però els noms d’aquests elements són adaptats per a cada llengua de cultura. Així, cal recordar que els quatre últims noms d’elements químics aprovats per la IUPAC el 28 de novembre de 2016, amb els quals s’ha completat la taula periòdica dels elements: el nihoni (en angl., nihonium; en honor del Japó, ja que és la transcripció anglesa nihon d’una de les dues maneres d’anomenar aquest país en japonès), que té el nombre atòmic 113 i es representa amb el símbol Nh; el moscovi (en angl., moscovium; en honor de la regió o zona de Moscou), que té el nombre atòmic 115 i es representa amb el símbol Mc; el tennessi (en anglès, tennessine; en honor de la regió o zona de Tennessee, als EUA), que té el nombre atòmic 117 i es representa amb el símbol Ts, i l’oganessó (en angl., oganesson; en honor del químic Iuri Oganessian, nat el 1933), que té el nombre atòmic 118 i es representa amb el símbol Og.

La Societat Catalana de Química ens ha facilitat l’enllaç a la taula periòdica en català, publicada a final del 2016, que ha penjat en el seu web, però no es pot imprimir. La taula, de 15 × 21 cm de format, en tres colors i en paper plastificat, es pot adquirir, a un preu molt assequible, al Portal de Publicacions de l’IEC.

 

Per la seva banda, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va publicar, pel gener del 2016, l’edició oficial de la taula periòdica dels elements químics en anglès.

 

 

 

Finalment, el TERMCAT va publicar també l’any 2016 una taula periòdica amb alguns elements interactius, acompanyada de dues altres taules sobre el caràcter metàl·lic i sobre l’electronegativitat dels elements.

ANTIGA 2017 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2017)

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la sisena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

 

ANTIGA 2017 – 7.1.3. Les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2017)

 

Des de l’any 2009, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés als cicles formatius (PACF) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la sisena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.

ANTIGA 2017 – 8.1.2. El diccionari normatiu

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa al diccionari, el Diccionari de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC. Publicat inicialment l’any 1995 i reimprès el 1997, ha arribat a la segona edició en paper l’any 2007, per bé que s’ha continuat actualitzant en línia d’una manera periòdica i, darrerament, s’ha adequat a la nova ortografia de l’IEC.

El fet que permeti l’enllaç directe a cinc obres més (el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, el Diccionari català-valencià-balear, el Diccionari de sinònims i la Plataforma terminològica de ciències i tecnologia) sense haver d’obrir sessions a part del navegador, és un valor afegit molt útil, que pot facilitar enormement arribar a la informació que es vol trobar.

 

 

 

ANTIGA 2017 – 8.1.3.1. La ‘Gramàtica de la llengua catalana’ (2016)

 

 

La norma lingüística de totes les llengües de cultura que progressen recolza en tres puntals fonamentals: una ortografia, una gramàtica i un diccionari que serveixen de referència i de norma d’ús.

Pel que fa a la gramàtica, la Gramàtica de la llengua catalana és l’oficial de l’IEC i ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI. Fou aprovada pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans el dia 24 d’octubre de 2016, i des del 23 de novembre del mateix any es va distribuir i es va poder comprar a totes les llibreries.

El dia 15 de desembre de 2016 es va presentar oficialment aquesta obra normativa al Palau Macaya, de Barcelona, en un acte institucional que va presidir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i va cloure Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La demanda d’exemplars va ser tan gran, que la primera edició es va exhaurir en molt pocs dies i es va haver de reimprimir amb urgència; aquesta primera reimpressió estigué disponible a partir del dia 16 de febrer de 2017. És previst que es pugui consultar la gramàtica en línia pròximament, per bé que potser tindrà el format d’una base de dades.

D’acord amb la introducció d’aquesta obra, el text de la gramàtica presenta, sense indicar explícitament que són normatius, els fets gramaticals pertanyents a la llengua general (entesa com la que té com a camp d’aplicació la varietat comuna o estàndard de la llengua). Tots els fets que s’hi presenten, tant si donen lloc a una solució com si donen lloc a solucions concurrents, tenen la mateixa validesa normativa mentre el text no digui el contrari. Ara, el text sí que explicita, quan és possible, la pertinença de les variants als dialectes o als registres respectius (cal tenir en compte que les formes més restringides territorialment poden ser poc adequades en comunicacions d’abast general, que les de caràcter informal poden ser poc o gens adequades en comunicacions formals i que les més arcaiques o molt recents poden ser igualment poc o gens adequades en la llengua més corrent). D’una manera semblant, especifica si un fenomen s’identifica com a més propi de la llengua oral o de l’escrita; en altres casos, pot indicar que una de les solucions és més o menys habitual, té més o menys tradició o és més o menys recent, o bé si presenta restriccions gramaticals, entre altres aspectes. Finalment, entre les solucions generals considerades vàlides, hi ha casos en què el text pot explicitar la preferència d’una sobre les altres, o bé assenyalar d’una manera explícita que un cas determinat no es considera acceptable en cap parlar ni en cap registre.

 

ANTIGA 2017 – 8.2.1. Obres i altres recursos en línia

 

 

Disposar, fent un clic, de la major part de les obres de consulta i dels altres recursos lingüístics des de casa o des del despatx, sense haver-nos de desplaçar ni de constituir una biblioteca que no para de créixer és essencial per a poder traduir i corregir eficientment.

En el document Les obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia s’explicita el barem que s’ha fet servir per a puntuar les obres recollides en la Llista qualificada d’obres de consulta i altres recursos lingüístics en línia, que ofereix la referència bibliogràfica actualitzada de totes les obres de què tenen coneixença els serveis de correcció de l’Institut d’Estudis Catalans. Cada obra està puntuada d’acord amb els criteris exposats en l’article «Qualitat i fiabilitat de les obres de referència general per a la correcció de textos», publicat en el número 63 de la Revista de Llengua i Dret (juny 2015).

 

El document amb la llista qualificada s’anirà actualitzant periòdicament, però no s’enviarà cap notícia per a fer-ho saber; sinó que es donarà per fet que està actualitzada d’una manera permanent. A fi que això sigui possible, us agrairem que feu arribar a l’adreça de contacte (criteria@iec.cat) qualsevol esmena de les dades que consten en aquesta llista i la referència d’obres de consulta que encara no hi figuren.

ANTIGA 2018 – 3.1.2. Regles d’ús de les majúscules i les minúscules

 

 

Les Regles d’ús de les majúscules i les minúscules recullen els usos d’aquesta marca diacrítica en l’edició de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1993, per bé que ha estat actualitzada i molt ampliada fins a l’any 2016, i tenen el vistiplau de l’Oficina d’Onomàstica de la Secció Filològica, a la qual se sotmeten totes les modificacions que s’hi volen introduir.

En la versió present, del 26 de juliol de 2018, s’han revisat i unificat els usos diacrítics de la inicial majúscula relacionats amb les activitats educatives i culturals en general (que afecten, especialment, els epígrafs 14.1 al 14.11).

Aquest document conté també un índex alfabètic final de tots els exemples que il·lustren les regles d’ús, els quals remeten a l’epígraf o epígrafs que en parlen.

 

 

ANTIGA 2018 – 3.2.3. Sigles i denominacions d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut

 

 

La coherència denominativa i tipogràfica dels textos que publica l’Institut d’Estudis Catalans és una aspiració permanent dels serveis de correcció de la institució.

El document titulat Sigles d’òrgans, programes i publicacions relacionats amb l’Institut vol facilitar l’assoliment d’aquest objectiu, per tal com posa a l’abast de tots els redactors i correctors els noms i les sigles més habituals amb la forma que s’han de fer servir.

ANTIGA 2018 – 7.1.1. Llibres d’estil de les PAU i les PACF editats des del 2011

 

 

La Generalitat de Catalunya convoca anualment les proves d’accés a la universitat (PAU) i les proves d’accés als cicles formatius (PACF). Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició d’aquestes proves. És per això que durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions amb la finalitat d’ésser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria. Aquest conjunt de criteris i orientacions han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i del Departament d’Ensenyament, respectivament. El document Llibres d’estil de les PAU i les PACF dipositats a l’Arxiu de l’IEC recull les fitxes dels llibres d’estil de les PAU i de les PACF des de l’any 2011, una còpia dels quals està dipositada a l’Arxiu de l’IEC.

Les fitxes estan numerades mitjançant la sigla de la prova a què correspon, el número d’ordre dins els documents que corresponen a la mateixa prova i l’any d’edició. Inclouen una imatge de la coberta o portada de la versió en paper i/o una imatge de la coberta o pàgina d’inici de la versió digital, el número de l’edició o la versió, la data de publicació, el títol i el subtítol, els responsables, els preparadors, els editors, la direcció o dependència acadèmica, el format, l’extensió, l’enquadernació, la localització i observacions, si cal.

 

ANTIGA 2018 – 7.1.2. Les proves d’accés a la universitat (PAU). Criteris de redacció, maquetació i correcció del text de les proves (2018)

 

 

Des de l’any 2007, l’Institut d’Estudis Catalans, per mitjà del Servei Editorial i del Servei de Correcció Lingüística, s’encarrega de la correcció, la maquetació i l’edició de les proves d’accés a la universitat (PAU) que convoca anualment la Generalitat de Catalunya.

Durant aquests anys s’han anat configurant un conjunt de criteris i orientacions que han culminat en la confecció dels llibres d’estil d’aquestes proves amb el vistiplau del Departament d’Empresa i Coneixement, amb la finalitat de ser útils per als professors redactors de les proves, per als maquetistes i per als correctors que intervenen en la preparació dels fascicles de cada matèria.

L’edició present és la setena que ha fet pública l’Institut d’Estudis Catalans. La primera va ser publicada l’any 2011.